Browsing All posts tagged under »sonet«

Cinc poemes d’abril: al fresc de l’herba i la fulla

Abril 3, 2017

4

­ L’abril, amb això que és el mes que esclata la primavera que ens ha dut el març, ha tingut sempre una bona tirada poètica. Poètico-climatològica-odorant, gosaria dir En pot ser emblema aquest poema de JV Foix (1893-1987), un dels que va escriure al Port de la Selva i que, amb un clímax que també […]

La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer

Juny 1, 2015

2

Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]

El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira

Abril 15, 2015

0

En l’anomenada generació literària dels setanta, hi ha dos nuclis durs, el del conegut com a grup de Girona i  el creat al voltant d’Edicions del Mall, que seran els promotors del retorn al formalisme poètic, a diferència dels poetes que no hi pertanyen, que mantindran la tònica de les generacions anteriors, molt més fluctuant. […]

Ramon Llull, l’”ars combinatoria” i l’eclosió del sonet

febrer 4, 2015

0

L’scuola poètica siciliana sorgeix a començaments del segle XII en la cort de l’emperador Frederic II, i és exercitada per funcionaris de palau i membres de la cúria jurídica, de manera gairebé paral·lela, en el temps i el context, a la lírica trobadoresca. Els poetes de l’escola siciliana segueixen els models trobadorescos i la seva […]

Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors

gener 14, 2015

0

A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any

Juliol 8, 2014

2

    La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està morta.       Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions […]

Gerard Vergés: la poesia d’un humanista, savi i irònic

Abril 24, 2014

1

Aquest Sant Jordi 2014 ha mort Gerard Vergés, excel·lent poeta, prosista i traductor, bon conversador i un tortosí compromès amb les seves terres i amb la gent i el país. Algú ha fet notar la coincidència de la data amb la de la mort del seu estimat Shakespeare, de qui Vergés traduí tots els sonets […]

Joan Brossa i el sonet (i 5). L’amplitud temàtica dels sonets brossians

gener 27, 2014

2

El sonet, per a Brossa, no és només el vehicle exemplar de la seva investigació formal. És, també, i molt, una eina per fer arribar al lector el seu món poètic, les seves preocupacions, els seus temes. I, en això, l’amplitud de l’obra brossiana és també exemplar. Així, trobem sonets que s’insereixen de ple en […]

Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte

gener 22, 2014

4

  On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi […]

Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet

gener 18, 2014

4

Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és […]

Joan Brossa i el sonet (2). L’aportació brossiana al gènere: el sonet amb mots-rima

gener 12, 2014

3

Joan Brossa va escriure la seva primera sextina el 1976, i fins el 1993 en va publicar cent trenta-set, moltes més que ningú mai en cap llengua, amb una dedicació, doncs, exhaustiva i productiva a aquesta forma especial creada pel trobador Arnaut Daniel. I si la sextina es defineix per dos elements essencials: la peculiaritat […]

Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu corpus literari

gener 10, 2014

5

Joan Brossa (1919-1998) va ser un creador d’una magnitud colossal. Josep Pedrals comença un poema seu amb un vers contundent: “Brossa tot sol és un moviment literari”. Aquesta és una cita que m’agrada retreure en parlar de Brossa, perquè defineix sintèticament l’obra d’un poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, […]

“Deseperada ment”. Autoretrats de poetes mallorquins de postguerra: Llorenç Moyà, Vidal Alcover, Josep Maria Llompart i Blai Bonet

Desembre 2, 2013

0

Hereus d’una tradició poètica excepecional -de Costa i Llobera i Joan Alcover a Gabriel Alomar i Bartomeu Rosselló-Pòrcel-, amb trajectòries vitals a la llarga distintes i amb una projecció també diversa, Llorenç Moyà, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart i Blai Bonet són uns clars exponents de la vitalitat de la poesia mallorquina de postguerra. […]

“No digueu que ell és mort…”. Quatre planys per al President Companys (Gassol, Carner, Neruda i Brossa)

Octubre 14, 2013

10

Lluís Companys, President de Catalunya, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d’octubre de 1940. Uns quants soldats executaven, en aquella hora sinistra, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, la sentència criminal d’un tribunal militar, en aplicació de l’ordenament feixista acabat d’imposar pel franquisme. La Gestapo […]

El sonet a l’obra de Jaume Vidal Alcover

Octubre 2, 2013

1

El poeta, crític, historiador, novel·lista i autor teatral –i polemista per convicció- Jaume Vidal Alcover (1923-1991) és un bon exemple de l’interès pel rigor formal dels poetes mallorquins de la segona meitat del segle XX, hereu del formalisme de l’Escola Mallorquina que els havia precedit. D’entre la seva extensa producció, hi trobem dos poemaris que […]

El Tractat d’Utrecht i la derrota de 1714: partida de cartes amb tafur incorporat. Un sonet català del XVIII

Agost 20, 2013

2

El tòpic retreu que la derrota de 1714 deixà sense veu els dissidents en els territoris catalans sota la nova dominació borbònica. Cert que els guanyadors es demostraren com uns implacables repressors, però no van aconseguir ni deixar la terra del tot eixorca ni imposar de ple els seus dictats. Cert, també, que en literatura […]

Lo canonge Blanch: sonets eròtics, escatològics, irònics i religiosos

Juny 26, 2013

0

Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera són els poetes barrocs que la historiografia tradicional catalana ha situat al capdamunt –o, per dir-ho d’altra manera, als que ha dedicat més atenció. N’hi ha d’altres, però, tan interessants com algun dels anteriors. Com ara Josep Blanch (1620-1672), canonge de la Catedral de Tarragona, de la qual […]

Del voltor de Miramar. 3 poemes per a s’Arxiduc: Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar i Joan Alcover

Juny 2, 2013

0

Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, arxiduc d’Àustria, príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, un Habsburg amb doble tractament d’altesa reial i imperial nascut a Florència el 1847, fou un personatge singular en el seu temps. Viatger, intel·lectual i escriptor, als vint anys va tenir la seva primera relació amb les Illes, una visita a […]

Una dama de cabell negre que es pentina: del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés

Mai 20, 2013

7

Un dels sonets més  més coneguts i celebrats de Francesc Vicent Garcia -el popular Rector de Vallfogona- és el que narra el contrast entre la negror dels cabells d’una dama i la blancor de la seva pinta de vori: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL   Amb una pinta de marfil polia sos […]

William Shakespeare, sonet 73: vuit traduccions

Mai 9, 2013

7

“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor”  Salvador Oliva   “Traduttore traditore” diu un conegut […]