Browsing All Posts filed under »Mètrica per a batxillerat«

Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre

Octubre 19, 2015

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima: Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest […]

La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer

Juny 1, 2015

2

Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]

Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors

gener 14, 2015

0

A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]

Un (poema de) Nadal: « Si jo fos marxant a Prades », de J.V. Foix

Desembre 12, 2014

2

    Si jo fos marxant a Prades   Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On Vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, […]

Joan Salvat-Papasseit: tres sonets

Març 21, 2013

2

El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres  –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]

Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda

Març 12, 2013

0

Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu,                           Don Piripipiu?   Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]

El sonet a la poesia de Mercè Rodoreda

febrer 18, 2013

0

La novel·lista Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser, també, una poetessa autora de sonets ben suggestius.  Rodoreda, però, només va donar a conèixer, en vida, alguns poemes de manera aïllada: el 1947 la Revista de Catalunya li publicà, des de l’exili, “Nou Sonets”. No va publicar mai cap llibre de poemes, ni ja retornada a Catalunya […]

Exercicis de mètrica: “Vam repetir aquell viatge…”, de Josep Pedrals

Desembre 9, 2012

0

Exercici Analitzeu mètricament -des del tipus de vers fins a l’estructura de la composició- aquest poema de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), publicat inicialment a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008): Vam repetir aquell viatge, vam repetir l’entrada al món recordable, l’entrada al món que va ser ahir com la […]

Exercicis de mètrica: “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, de Joan Maragall

Novembre 12, 2012

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Joan Maragall  (1860-1911): “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, del llibre Visions & cants (1900): “La mare de Déu un roser plantava” la immòbil donzella cantava encisada, els ulls admirats del propi miracle, en llavis eslaus la mel catalana. “D’aquell sant roser naixia una branca”. Cantava […]

“Espatlla”: de Rosselló-Pòrcel a Palau i Fabre (el sonet com a marc d’una altra hipertextualitat)

Juny 13, 2012

8

Lligat a les avantguardes europees contemporànies, especialment les franceses, Josep Palau i Fabre (1917-2008) va dedicar bona part de la seva obra, com a assagista, narrador, dramaturg, poeta i traductor, a Picasso, a Antonin Artaud –amb les seves Versions d’Antonin Artaud (1977)- i a Rimbaud. Però també a la pròpia tradició d’avantguarda, amb el poemari […]

Exercicis de mètrica: la “Balada de la garsa i l’esmerla”, de Roís de Corella

Mai 26, 2012

1

Exercici Feu l’anàlisi mètrica -i també dels elements retòrics més substancials d’aquest poema de Joan Roís de Corella (1435-1497), conegut com la “Balada de la garsa i l’esmerla”: Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls […]

Gabriel Ferrater, simetria i hipertext: “Oh, aquests que peonen, encantats…”

Mai 18, 2012

5

El vers és fet de duplicitat, i és per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure GF Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) va significar, en moltes coses, una corrent d’aire fresc en el panorama de la literatura catalana dels anys 60. I no només com […]

Exercicis de mètrica: “Quina grua el meu estel…”, de Joan Salvat-Papasseit

Mai 11, 2012

3

Exercici Analitzeu els elements mètrics essencials d’aquest poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), amb especial atenció als aspectes de rima, i valoreu també els components retòrics més significatius: Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull són els […]

Exercicis de mètrica: “Figa cóquera”, d’Albert Roig

Mai 1, 2012

0

Exercici Analitza mètricament aquest poema d’Albert Roig (1959), “Figa cóquera”, en la versió publicada a Córrer la taronja (1979-2001):    Fil,           daures    D'ajaures    De fulles,    I l'ull, es    Queix d'Astres.      Les clastres    I els glabres    Nins              i Arbres    Del blanc    Salanc      Que […]

Exercicis de mètrica: “T’estimo quan et sé nua…”, de Maria-Mercè Marçal

Abril 22, 2012

1

Exercici Analitzeu la forma estròfica i de rima d’aquest poema de Maria-Mercè Marçal, tenint en compte que conté una complexitat superior a la que sembla a primer cop d’ull, especialment pel que fa a la rima: T’estimo quan et sé nua com una nena, com una mà badada, com un reclam agut i tendre que […]

El sonet d’una hermosa dama que es pentinava: de Francesc Vicent Garcia a Rosselló-Pòrcel

Abril 7, 2012

6

Allò que més destaca de la producció poètica de Francesc Vicent Garcia (1582-1623), el popular Rector de Vallfogona, és l’enginy amb què sap construir els sonets, gènere en el qual assolí un gran mestratge i que portà a la maduresa en la nostra tradició poètica. Els sonets del rector sintetitzen les intencions i les tècniques […]

La sextina, mètrica i matemàtica: d’Arnaut Daniel a Joan Brossa

Març 29, 2012

7

En l’època de configuració de la poesia romànica medieval, com a superació de la lírica clàssica llatina i de les seves derivacions populars, i a partir de tota la rica complexitat formal dels trobadors, neixen un bon nombre de formes fixes: el sonet, la sextina, la balada, la cançó lírica, el lai, el madrigal… Algunes […]

Els sonets de Maria-Mercè Marçal: classicisme i modernitat

Març 25, 2012

0

Maria-Mercè Marçal (1952-1998), tot i que va participar també en la fundació de l’editorial, va començar a publicar una mica més tardanament que els seus companys del Mall i, malgrat la seva desaparició sobtada, va construir l’obra poètica més sòlida, amb més projecció interior i exterior i més valorada de tots ells. El seu primer […]

Exercicis de mètrica: Montserrat Abelló, el haikú i el tanka

Març 21, 2012

4

Exercici. Fes l’anàlisi mètrica d’aquest poema de Montserrat Abelló  (1918), la poeta i traductora tarragonina, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb especial atenció als aspectes estròfics i rítmics:             Compàs d’espera             que cap encís no trenca,             fal·laç mentida.             Jonc de les hores             que vincla la ventada,             falsa promesa             […]

Màrius Torres: set sonets

Març 17, 2012

0

“A cal sabater és on van més mal calçats. Metge impossibilitat de guarir-se a si mateix Màrius Torres integra, al costat de Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel, una malastruga tríade de poetes malalts: comparteixen pulmons enfarinats per la tuberculosi, letargia inútil de sanatori i mort prematura.” (Pep Paré i Enric Martín (2005): Antologia de poesia catalana. Barcelona: […]