Subscribe:
RSS feed
Torredembarra sur mer
Browsing All Posts filed under »Mètrica per a batxillerat«
“Per José María Valverde”: text, context i hipertext en Gabriel Ferrater
A “Sobre mètrica”, un article publicat a Serra d’Or el 1971 i que el seu germà Joan va recollir a Sobre el llenguatge (Barcelona, Quaderns Crema, 1981), Gabriel Ferrater afirmava: «El vers és una estructura doble, tan diferent dels rodolins com de la prosa, que són estructures simples. La prosa es diferencia del vers perquè […]
Diables que ballen i parlen
Abril 23, 2018
LA TRADICIÓ DELS BALLS PARLATS Al nostre país es van estructurar, al final de l’època medieval, models festius diversos, ni que tots tinguessin arrels comunes. La manera de viure la festa als carrers es va anar diferenciant per molts motius: la climatologia, el nombre d’habitants, les feines més comunes, les relacions i dependències polítiques, […]
Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre
Octubre 19, 2015
Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima: Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest […]
La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer
Juny 1, 2015
Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]
Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors
gener 14, 2015
A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]
Un (poema de) Nadal: « Si jo fos marxant a Prades », de J.V. Foix
Desembre 12, 2014
Si jo fos marxant a Prades Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On Vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, […]
Joan Salvat-Papasseit: tres sonets
Març 21, 2013
El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]
Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda
Març 12, 2013
Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu, Don Piripipiu? Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]
El sonet a la poesia de Mercè Rodoreda
febrer 18, 2013
La novel·lista Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser, també, una poetessa autora de sonets ben suggestius. Rodoreda, però, només va donar a conèixer, en vida, alguns poemes de manera aïllada: el 1947 la Revista de Catalunya li publicà, des de l’exili, “Nou Sonets”. No va publicar mai cap llibre de poemes, ni ja retornada a Catalunya […]
Exercicis de mètrica: “Vam repetir aquell viatge…”, de Josep Pedrals
Desembre 9, 2012
Exercici Analitzeu mètricament -des del tipus de vers fins a l’estructura de la composició- aquest poema de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), publicat inicialment a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008): Vam repetir aquell viatge, vam repetir l’entrada al món recordable, l’entrada al món que va ser ahir com la […]
Exercicis de mètrica: “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, de Joan Maragall
Novembre 12, 2012
Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Joan Maragall (1860-1911): “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, del llibre Visions & cants (1900): “La mare de Déu un roser plantava” la immòbil donzella cantava encisada, els ulls admirats del propi miracle, en llavis eslaus la mel catalana. “D’aquell sant roser naixia una branca”. Cantava […]
Exercicis de mètrica: la “Balada de la garsa i l’esmerla”, de Roís de Corella
Mai 26, 2012
Exercici Feu l’anàlisi mètrica -i també dels elements retòrics més substancials d’aquest poema de Joan Roís de Corella (1435-1497), conegut com la “Balada de la garsa i l’esmerla”: Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls […]
Gabriel Ferrater, simetria i hipertext: “Oh, aquests que peonen, encantats…”
Mai 18, 2012
El vers és fet de duplicitat, i és per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure GF Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) va significar, en moltes coses, una corrent d’aire fresc en el panorama de la literatura catalana dels anys 60. I no […]
Exercicis de mètrica: “Quina grua el meu estel…”, de Joan Salvat-Papasseit
Mai 11, 2012
Exercici Analitzeu els elements mètrics essencials d’aquest poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), amb especial atenció als aspectes de rima, i valoreu també els components retòrics més significatius: Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull són els […]
Exercicis de mètrica: “Figa cóquera”, d’Albert Roig
Mai 1, 2012
Exercici Analitza mètricament aquest poema d’Albert Roig (1959), “Figa cóquera”, en la versió publicada a Córrer la taronja (1979-2001): Fil, daures D'ajaures De fulles, I l'ull, es Queix d'Astres. Les clastres I els glabres Nins i Arbres Del blanc Salanc Que […]
Exercicis de mètrica: “T’estimo quan et sé nua…”, de Maria-Mercè Marçal
Abril 22, 2012
Exercici Analitzeu la forma estròfica i de rima d’aquest poema de Maria-Mercè Marçal, tenint en compte que conté una complexitat superior a la que sembla a primer cop d’ull, especialment pel que fa a la rima: T’estimo quan et sé nua com una nena, com una mà badada, com un reclam agut i tendre que […]
La sextina, mètrica i matemàtica: d’Arnaut Daniel a Joan Brossa
Març 29, 2012
En l’època de configuració de la poesia romànica medieval, com a superació de la lírica clàssica llatina i de les seves derivacions populars, i a partir de tota la rica complexitat formal dels trobadors, neixen un bon nombre de formes fixes: el sonet, la sextina, la balada, la cançó lírica, el lai, el madrigal… Algunes […]
Els sonets de Maria-Mercè Marçal: classicisme i modernitat
Març 25, 2012
Maria-Mercè Marçal (1952-1998), tot i que va participar també en la fundació de l’editorial, va començar a publicar una mica més tardanament que els seus companys del Mall i, malgrat la seva desaparició sobtada, va construir l’obra poètica més sòlida, amb més projecció interior i exterior i més valorada de tots ells. El seu primer […]
Josep Bargalló. Torredembarra sur mer de Josep Bargalló Valls està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Montserrat Palau
- MARIA AURÈLIA CAPMANY: PARAULES, FEMINISME, COMPROMÍS I LLIBERTAT
- La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal
- No hi ha activitat feminista que sigui inútil
- 40 anys de les Madres de la Plaza de Mayo. Estratègies de resistència.
- El meu 14 d’abril, article de Maria Aurèlia Capmany
- La memòria de les dones
- Art, música i llibres en record de Salvador Puig Antich
- Gener de 1939, la marxa a l’exili de la intel·lectualitat catalana
- La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda
- Sylvia Plath, sota una campana de vidre
Els castells a l’escola
- Glossaire castelier
- Recursos i materials per a l’aula (2)
- Literatura i castells. Fitxes didàctiques
- Vocabulari essencial casteller Català-Anglès
- Producció audiovisual sobre el món dels castells. Elements per a la creació d’una Unitat Didàctica.
- Els valors del fet casteller (Material de treball)
- Els castells a l’escola. Recursos i materials per a l’aula (1)
- Presentació del Grup de Treball a la Jornada “Escola i Patrimoni Immaterial de la Humanitat” (Tarragona, 31/5/14)
Josep Pedrals
- Fécamp (Normandia) – Moulin de Fécamp
- Barcelona – 78/33
- Barcelona – Museu d’Història de Catalunya
- Granollers – Plaça de la Porxada
- Lleida – El Genet Blau
- Cassà de la Selva – Biblioteca Municipal
- Castelldefels – Biblioteca Ramón Fernández Jurado
- Sarrià de Ter – El Coro
- Sant Cugat del Vallès – L’Ateneu
- Barcelona – Llibreria Obaga
Multilingüisme en la literatura catalana
- Catanyol a l'atac
- La importància de les llengües inventades
- Manuscrits indesxifrables
- Traducció automàtica i multilingüisme
- Un misteriós escriptor multilingüe dels anys 20
- Els guàrdies municipals bilingües de Prudenci Bertrana
- Biblioteca Excelsa, Perenne i Selecta
- Carrers multilingües
- Ressenya del llibre a Serra d’Or i Estudis Romànics
- Ressenya a Rivista Italiana di Linguistica e Dialettologia
Addenda et Corrigenda
- ¿Qué hacer con las redenominaciones toponímica? (Píldoras de estilo editorial, 1)
- ¿Un final del túnel para la crisis de los oficios de la edición?
- Sobre la (relativa) utilidad de Google Books Ngram Viewer para la corrección de textos
- Sobre toponimia, exotoponimia y españolismo lingüístico
- Cómo se hacían los libros hasta el siglo XIX (y cómo se creaban los tipos de letra hasta princicpios del XX)
- ¿Por qué se revisan, editan y corrigen los textos que van a publicarse?
- La revisión de traducción en el mundo editorial: qué es, cuándo se encarga y cómo se lleva a cabo
- La intercomprensión lingüística: una alternativa a la «lengua común» como vehículo de intercomunicación
- Tareas de la cadena editorial en la edición de textos
- La RAE rectifica y admite tildar el adverbio «solo» y los pronombres demostrativos
Vademècum
- Miquel Pairolí, investigador metòdic de la realitat, home d’intel·ligències mesclades
- Agraïment i petició a Martí Domínguez
- Caramellaires a la Vall de Ribes
- Els mapamundis baixmedievals / Late Medieval World Maps, de Ramon Pujades
- Un nou manuscrit dels Col·loquis de Tortosa, de Cristòfol Despuig, en edició facsímil
Piscolabis Librorum
- El Rei Salomó i la Reina de Saba, el flabiolaire i els geganters (1877), fotografia gegantera original conservada més antiga
- Tres túmuls "nous" i un oblit (1783-1809) per a "Castrum Doloris"..., una rectificació.
- Les rodones Constitucions de Cadis del Trienni Liberal (1820-1823), polvoredes, tabacares... o medalles capsa llibres?
- Les indulgències amb mala llet de Ferran VII (1816) il·lustrades per Vicente López i el menysteniment i silenciament de la Constitució de Cadis
- Incunables Fotogràfics a Espanya (1852-1888), els avantpassats de la il·lustració fotogràfica
- Les exèquies del General Mariano Álvarez de Castro (1816), els túmuls a l’heroi de la Girona immortal
- Una fotografia històrica, inèdita i festiva de la Barcelona xarona i republicana (1868), una primera anàlisi
- Auques i artistes (s. XIX-XXI), des de Tomàs Padró a Francesc Artigau
- Les primeres edicions de la poesia en vers de Joan Brossa (1949-1975), l’altra estètica
- Iberia (1915-1919), la revista combativa dels aliadòfils catalans
Josep Bargalló 
Setembre 24, 2021
1