Browsing All Posts filed under »Mètrica per a batxillerat«

Diables que ballen i parlen

Abril 23, 2018

0

  LA TRADICIÓ DELS BALLS PARLATS Al nostre país es van estructurar, al final de l’època medieval, models festius diversos, ni que tots tinguessin arrels comunes. La manera de viure la festa als carrers es va anar diferenciant per molts motius: la climatologia, el nombre d’habitants, les feines més comunes, les relacions i dependències polítiques, […]

Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre

Octubre 19, 2015

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima: Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest […]

La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer

Juny 1, 2015

2

Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]

Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors

gener 14, 2015

0

A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]

Un (poema de) Nadal: « Si jo fos marxant a Prades », de J.V. Foix

Desembre 12, 2014

2

    Si jo fos marxant a Prades   Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On Vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, […]

Joan Salvat-Papasseit: tres sonets

Març 21, 2013

2

El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres  –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]

Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda

Març 12, 2013

0

Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu,                           Don Piripipiu?   Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]

El sonet a la poesia de Mercè Rodoreda

febrer 18, 2013

0

La novel·lista Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser, també, una poetessa autora de sonets ben suggestius.  Rodoreda, però, només va donar a conèixer, en vida, alguns poemes de manera aïllada: el 1947 la Revista de Catalunya li publicà, des de l’exili, “Nou Sonets”. No va publicar mai cap llibre de poemes, ni ja retornada a Catalunya […]

Exercicis de mètrica: “Vam repetir aquell viatge…”, de Josep Pedrals

Desembre 9, 2012

0

Exercici Analitzeu mètricament -des del tipus de vers fins a l’estructura de la composició- aquest poema de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), publicat inicialment a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008): Vam repetir aquell viatge, vam repetir l’entrada al món recordable, l’entrada al món que va ser ahir com la […]

Exercicis de mètrica: “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, de Joan Maragall

Novembre 12, 2012

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Joan Maragall  (1860-1911): “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, del llibre Visions & cants (1900): “La mare de Déu un roser plantava” la immòbil donzella cantava encisada, els ulls admirats del propi miracle, en llavis eslaus la mel catalana. “D’aquell sant roser naixia una branca”. Cantava […]

“Espatlla”: de Rosselló-Pòrcel a Palau i Fabre (el sonet com a marc d’una altra hipertextualitat)

Juny 13, 2012

8

Lligat a les avantguardes europees contemporànies, especialment les franceses, Josep Palau i Fabre (1917-2008) va dedicar bona part de la seva obra, com a assagista, narrador, dramaturg, poeta i traductor, a Picasso, a Antonin Artaud –amb les seves Versions d’Antonin Artaud (1977)- i a Rimbaud. Però també a la pròpia tradició d’avantguarda, amb el poemari […]

Exercicis de mètrica: la “Balada de la garsa i l’esmerla”, de Roís de Corella

Mai 26, 2012

1

Exercici Feu l’anàlisi mètrica -i també dels elements retòrics més substancials d’aquest poema de Joan Roís de Corella (1435-1497), conegut com la “Balada de la garsa i l’esmerla”: Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls […]

Gabriel Ferrater, simetria i hipertext: “Oh, aquests que peonen, encantats…”

Mai 18, 2012

5

El vers és fet de duplicitat, i és per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure GF Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) va significar, en moltes coses, una corrent d’aire fresc en el panorama de la literatura catalana dels anys 60. I no només com […]

Exercicis de mètrica: “Quina grua el meu estel…”, de Joan Salvat-Papasseit

Mai 11, 2012

4

Exercici Analitzeu els elements mètrics essencials d’aquest poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), amb especial atenció als aspectes de rima, i valoreu també els components retòrics més significatius: Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull són els […]

Exercicis de mètrica: “Figa cóquera”, d’Albert Roig

Mai 1, 2012

0

Exercici Analitza mètricament aquest poema d’Albert Roig (1959), “Figa cóquera”, en la versió publicada a Córrer la taronja (1979-2001):    Fil,           daures    D'ajaures    De fulles,    I l'ull, es    Queix d'Astres.      Les clastres    I els glabres    Nins              i Arbres    Del blanc    Salanc      Que […]

Exercicis de mètrica: “T’estimo quan et sé nua…”, de Maria-Mercè Marçal

Abril 22, 2012

1

Exercici Analitzeu la forma estròfica i de rima d’aquest poema de Maria-Mercè Marçal, tenint en compte que conté una complexitat superior a la que sembla a primer cop d’ull, especialment pel que fa a la rima: T’estimo quan et sé nua com una nena, com una mà badada, com un reclam agut i tendre que […]

El sonet d’una hermosa dama que es pentinava: de Francesc Vicent Garcia a Rosselló-Pòrcel

Abril 7, 2012

6

Allò que més destaca de la producció poètica de Francesc Vicent Garcia (1582-1623), el popular Rector de Vallfogona, és l’enginy amb què sap construir els sonets, gènere en el qual assolí un gran mestratge i que portà a la maduresa en la nostra tradició poètica. Els sonets del rector sintetitzen les intencions i les tècniques […]

La sextina, mètrica i matemàtica: d’Arnaut Daniel a Joan Brossa

Març 29, 2012

7

En l’època de configuració de la poesia romànica medieval, com a superació de la lírica clàssica llatina i de les seves derivacions populars, i a partir de tota la rica complexitat formal dels trobadors, neixen un bon nombre de formes fixes: el sonet, la sextina, la balada, la cançó lírica, el lai, el madrigal… Algunes […]

Els sonets de Maria-Mercè Marçal: classicisme i modernitat

Març 25, 2012

0

Maria-Mercè Marçal (1952-1998), tot i que va participar també en la fundació de l’editorial, va començar a publicar una mica més tardanament que els seus companys del Mall i, malgrat la seva desaparició sobtada, va construir l’obra poètica més sòlida, amb més projecció interior i exterior i més valorada de tots ells. El seu primer […]

Exercicis de mètrica: Montserrat Abelló, el haikú i el tanka

Març 21, 2012

4

Exercici. Fes l’anàlisi mètrica d’aquest poema de Montserrat Abelló  (1918), la poeta i traductora tarragonina, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb especial atenció als aspectes estròfics i rítmics:             Compàs d’espera             que cap encís no trenca,             fal·laç mentida.             Jonc de les hores             que vincla la ventada,             falsa promesa             […]