Subscribe:
RSS feed
Torredembarra sur mer
Browsing All posts tagged under »Brossa«
Joan Brossa i el sonet (i 5). L’amplitud temàtica dels sonets brossians
El sonet, per a Brossa, no és només el vehicle exemplar de la seva investigació formal. És, també, i molt, una eina per fer arribar al lector el seu món poètic, les seves preocupacions, els seus temes. I, en això, l’amplitud de l’obra brossiana és també exemplar. Així, trobem sonets que s’insereixen de ple en […]
Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte
gener 22, 2014
On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi […]
Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet
gener 18, 2014
Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és […]
Joan Brossa i el sonet (2). L’aportació brossiana al gènere: el sonet amb mots-rima
gener 12, 2014
Joan Brossa va escriure la seva primera sextina el 1976, i fins el 1993 en va publicar cent trenta-set, moltes més que ningú mai en cap llengua, amb una dedicació, doncs, exhaustiva i productiva a aquesta forma especial creada pel trobador Arnaut Daniel. I si la sextina es defineix per dos elements essencials: la peculiaritat […]
Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu corpus literari
gener 10, 2014
Joan Brossa (1919-1998) va ser un creador d’una magnitud colossal. Josep Pedrals comença un poema seu amb un vers contundent: “Brossa tot sol és un moviment literari”. Aquesta és una cita que m’agrada retreure en parlar de Brossa, perquè defineix sintèticament l’obra d’un poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, […]
“No digueu que ell és mort…”. Quatre planys per al President Companys (Gassol, Carner, Neruda i Brossa)
Octubre 14, 2013
Lluís Companys, President de Catalunya, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d’octubre de 1940. Uns quants soldats executaven, en aquella hora sinistra, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, la sentència criminal d’un tribunal militar, en aplicació de l’ordenament feixista acabat d’imposar pel franquisme. La Gestapo […]
Els jocs del sonet: ZINE DINE ZID ANE, mètrica i futbol
Mai 2, 2013
El sonet, la forma clàssica que van entronitzar per a la lírica amorosa Dante i Petrarca, ha esdevingut, amb el devenir dels segles, un gènere utilitzat per a tots els registres i des de totes les òptiques. El Barroc en va ser un bon exemple: sonets amorosos, religiosos, polítics, eròtics, pornogràfics, laberíntics, irònics, sarcàstics, escatològics… […]
La sextina, mètrica i matemàtica: d’Arnaut Daniel a Joan Brossa
Març 29, 2012
En l’època de configuració de la poesia romànica medieval, com a superació de la lírica clàssica llatina i de les seves derivacions populars, i a partir de tota la rica complexitat formal dels trobadors, neixen un bon nombre de formes fixes: el sonet, la sextina, la balada, la cançó lírica, el lai, el madrigal… Algunes […]
Sonets que parlen del sonet (i 4): objecte i subjecte en la poesia catalana
Novembre 16, 2011
Objecte i subjecte, autoreflexió i marc, de sonets que parlen dels sonets -el que coneixem com a metasonets- en trobem també en la poesia catalana, tot i que ens hem d’esperar a inicis del segle XX per a començar a tenir-ne de significatius. El mallorquí Gabriel Alomar (1873-1941), el modernista de mirada futurista, va resseguir […]
Sonets que parlen del sonet (2): la forma
Novembre 6, 2011
En la seva funció autoreflexiva, els metasonets han servit, també, per a fixar les lleis del gènere, explicar-ne els seus aspectes formals. Així, en el XVIII, el poeta i dramaturg Houdart de la Motte (1672-1731) traslladà la preocupació preceptiva de l’època -”les lois”-a aquest sonet -de rima francesa i en alexandrins, evidentment: Veux-tu savoir les […]
Sonets invertits (2): Ruyra, d’Ors, Brossa i Casasses
Octubre 19, 2011
El sonet invertit -que respon a la fòrmula 14 = 3 + 3 + 4 + 4- i el sonet en prosa foren les dues innovacions formals del XIX francès que més clarament conformen l’assumpció de la variabilitat del sonet en la modernitat del simbolisme i, especialment, que hi obren un nou camí, ja que […]
Sonets per al 20N i el 20D (mestre Brossa)
Juliol 29, 2011
Josep Pedrals comença un poema seu amb aquest vers: “Brossa tot sol és un moviment literari”. I trobo que és una bona definició de la magnitud i la personalitat de l’obra de Joan Brossa (1919-1998), poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, de la màgia fins al cabaret o l’estriptís-, […]
Josep Bargalló. Torredembarra sur mer de Josep Bargalló Valls està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Montserrat Palau
- MARIA AURÈLIA CAPMANY: PARAULES, FEMINISME, COMPROMÍS I LLIBERTAT
- La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal
- No hi ha activitat feminista que sigui inútil
- 40 anys de les Madres de la Plaza de Mayo. Estratègies de resistència.
- El meu 14 d’abril, article de Maria Aurèlia Capmany
- La memòria de les dones
- Art, música i llibres en record de Salvador Puig Antich
- Gener de 1939, la marxa a l’exili de la intel·lectualitat catalana
- La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda
- Sylvia Plath, sota una campana de vidre
Els castells a l’escola
- Glossaire castelier
- Recursos i materials per a l’aula (2)
- Literatura i castells. Fitxes didàctiques
- Vocabulari essencial casteller Català-Anglès
- Producció audiovisual sobre el món dels castells. Elements per a la creació d’una Unitat Didàctica.
- Els valors del fet casteller (Material de treball)
- Els castells a l’escola. Recursos i materials per a l’aula (1)
- Presentació del Grup de Treball a la Jornada “Escola i Patrimoni Immaterial de la Humanitat” (Tarragona, 31/5/14)
Josep Pedrals
- Fécamp (Normandia) – Moulin de Fécamp
- Barcelona – 78/33
- Barcelona – Museu d’Història de Catalunya
- Granollers – Plaça de la Porxada
- Lleida – El Genet Blau
- Cassà de la Selva – Biblioteca Municipal
- Castelldefels – Biblioteca Ramón Fernández Jurado
- Sarrià de Ter – El Coro
- Sant Cugat del Vallès – L’Ateneu
- Barcelona – Llibreria Obaga
Multilingüisme en la literatura catalana
- Catanyol a l'atac
- La importància de les llengües inventades
- Manuscrits indesxifrables
- Traducció automàtica i multilingüisme
- Un misteriós escriptor multilingüe dels anys 20
- Els guàrdies municipals bilingües de Prudenci Bertrana
- Biblioteca Excelsa, Perenne i Selecta
- Carrers multilingües
- Ressenya del llibre a Serra d’Or i Estudis Romànics
- Ressenya a Rivista Italiana di Linguistica e Dialettologia
Addenda et Corrigenda
- ¿Qué hacer con las redenominaciones toponímica? (Píldoras de estilo editorial, 1)
- ¿Un final del túnel para la crisis de los oficios de la edición?
- Sobre la (relativa) utilidad de Google Books Ngram Viewer para la corrección de textos
- Sobre toponimia, exotoponimia y españolismo lingüístico
- Cómo se hacían los libros hasta el siglo XIX (y cómo se creaban los tipos de letra hasta princicpios del XX)
- ¿Por qué se revisan, editan y corrigen los textos que van a publicarse?
- La revisión de traducción en el mundo editorial: qué es, cuándo se encarga y cómo se lleva a cabo
- La intercomprensión lingüística: una alternativa a la «lengua común» como vehículo de intercomunicación
- Tareas de la cadena editorial en la edición de textos
- La RAE rectifica y admite tildar el adverbio «solo» y los pronombres demostrativos
Vademècum
- Miquel Pairolí, investigador metòdic de la realitat, home d’intel·ligències mesclades
- Agraïment i petició a Martí Domínguez
- Caramellaires a la Vall de Ribes
- Els mapamundis baixmedievals / Late Medieval World Maps, de Ramon Pujades
- Un nou manuscrit dels Col·loquis de Tortosa, de Cristòfol Despuig, en edició facsímil
Piscolabis Librorum
- El Rei Salomó i la Reina de Saba, el flabiolaire i els geganters (1877), fotografia gegantera original conservada més antiga
- Tres túmuls "nous" i un oblit (1783-1809) per a "Castrum Doloris"..., una rectificació.
- Les rodones Constitucions de Cadis del Trienni Liberal (1820-1823), polvoredes, tabacares... o medalles capsa llibres?
- Les indulgències amb mala llet de Ferran VII (1816) il·lustrades per Vicente López i el menysteniment i silenciament de la Constitució de Cadis
- Incunables Fotogràfics a Espanya (1852-1888), els avantpassats de la il·lustració fotogràfica
- Les exèquies del General Mariano Álvarez de Castro (1816), els túmuls a l’heroi de la Girona immortal
- Una fotografia històrica, inèdita i festiva de la Barcelona xarona i republicana (1868), una primera anàlisi
- Auques i artistes (s. XIX-XXI), des de Tomàs Padró a Francesc Artigau
- Les primeres edicions de la poesia en vers de Joan Brossa (1949-1975), l’altra estètica
- Iberia (1915-1919), la revista combativa dels aliadòfils catalans
Josep Bargalló 
gener 27, 2014
2