Els jocs del sonet: ZINE DINE ZID ANE, mètrica i futbol

Posted on 2 Mai 2013

4


zidane

El sonet, la forma clàssica que van entronitzar per a la lírica amorosa Dante i Petrarca, ha esdevingut, amb el devenir dels segles, un gènere utilitzat per a tots els registres i des de totes les òptiques. El Barroc en va ser un bon exemple: sonets amorosos, religiosos, polítics, eròtics, pornogràfics, laberíntics, irònics, sarcàstics, escatològics… I la nostra pròpia modernitat –des dels temps de les avantguardes- ha espremut aquesta versalitat del sonet. A casa nostra, Joan Brossa en va ser una excel·lent mostra. Sonets literaris de qualsevol registre i també sonets visuals. I sonets com a poema objecte, on ens du aquest genial metasonet anglès, en decasíl·labs clàssics –cesurats-, de Llumenerada (1961-1963):

 

SONET DE PAPER 
 
Agafes i doblegues el sonet,
que formi quatre gruixos de paper,
i hi marques tres rectangles A B B
A de manera que s’aguanti dret.
 
Després, i quan els tinguis doblegats,
ajunta’ls per la línia de punts
D D; plegats els tres quartets ben junts,
retalla’n el que sobri pels costats.
 
Llavors has de tallar l’apariat;
fes-ho pel llarg i, quan el tinguis pla,
aguanta bé la forma amb una mà
i amb l’altra deixa el fons en llibertat.
 
Veuràs com el poema i cada vers
mouen les ales pel teu univers.

 

Ja veiem el sonet volant com un ocell de paper! (i els ulls sorneguers de Brossa mirant-nos com un nen entremaliat).

Ara bé, on la modernitat ha excel·lit en aquesta voluntat d’entendre el sonet com una eina lúdica és en la poesia francesa de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies. D’exemples n’hi ha a cabassos, i la majoria d’ells lligats a l’OuLiPo, el dinàmic grup d’escriptors dedicats a la investigació textual. De fet, en aquest blog ja he dedicat alguns posts al Brossa més lúdic i també a l’OuLiPo, però avui em vull entretenir en una proposta més aviat juganera, futbolera.

Michel Clavel va publicar a Le sonnet contemporain. Retours au sonnet, volum editat per Alain Chevrier i Domique Monocond’huy el 2008, un sonet dedicat al futbolista Zinédine Zidane –“Zizou”- que és un bon exemple de l’escriptura a partir de contraintes –és a dir, les pròpies imposicions de condicions formals estrictes, més enllà de les estructures mètriques i els recursos lingüístics tradicionals.

Comencem veient les anotacions prèvies del mateix Clavel al seu sonet (que m’he permès) de traduir:

 

“ZINÉDINE ZIDANE
 
El nom bell de  Zinédine Zidane (aquest okapi1)  és en ell mateix un sonet. 
 
La combinació de les seves 14 lletres presenta, efectivament, una disposició remarcable : les 8 lletres del nom donen 2 quartets, les 6 lletres del cognom 2 tercets:
 
    Z
    I
   N
   E
 
   D
    I
   N
   E
 
   Z
   I
  D
 
   A
  N
  E
 
Cal remarcar també la recurrència de les lletres, amb la particularitat del número 14, que és la suma d’aquests 3 primers quadrats (1+4+9) : 1 lletra apareix 1 cop (A), 2 lletres apareixen 2 cops (Z et D) i 3 lletres 3 cops (I, N i E).
 
Cal fer notar, finalment, que es reparteixen de manera harmoniosa:
– la rima en Z en el 1er vers del 1er quartet  i el 1er vers el 1er tercet,
– en I en els 2ons versos dels quartets i del 1er tercet,
– en N en els 3ers versos dels quartets i el 2on vers del 2on tercet,
– en E en els darrers versos dels quartets i del darrer tercet,
– en D en el 1er vers del darrer quartet i el darrer vers del 1er tercet,
– el vers en A és el 1er del darrer quartet.
 
ZINE DINE ZID ANE podria ser, així, l’organització de les rimes d’una nova forma de sonet: le «sonnet Zinédine Zidane». Aquí en teniu un en alexandrins. L’organització de la rima, doncs, fa aparèixer  Zizou (que n’és d’astut!) en el teleòstic2. » (p. 358)

 

Clavel, doncs, esprem el nom del futbolista francès d’origen amazic i refà l’estructura matemàtica a partir de la qual sorgí el sonet: dos octets i un sextet que es partiren en dos quartes i dos tercets. Zinédine (8) Zidane (6) esdevé Zine (4) Dine (4) Zid (3) Ane (3). I observa que la combinació de les lletres –tant pel que fa al seu nombre com a la seva ubicació- segueix també una estructura recurrent.

Vegem, així, el sonet resultant de la constricció teleòstica a de Michel Clavel:

 

Des F 2, des bureaux, encagés, entendez
la rumeur enflammée qui se nourrit ici.
Le stade est un volcan, la cartere est humain.
Dans sa maison chacun fait sa cuisine et dîne
 
vite. De pizzas. Le rouge d’un ballon rond
entre dans un gosier: Rouget de Lisle, si
faiblement, sort du Sien. L’étoile est sous Sa main.
Et la nuit tombe. Et l’agitation citadine
 
meurt. Sifflet. C’est parti ! Citoyens, regardez
les passés, les tirés et les tacles aussi,
le ballon, un ciseau, intercepté d’un bond.
 
La France est suspendue amoureusement à
cet enjambement. Et chante son lendemain
car se met à danser Zidane Zinédine.

 

14 alexandrins blancs –sense rima convencional- a la millor glòria d’un futbolista que dansa en un estadi que és un volcà. Clavel tria l’èpica –com pertoca a un esport de masses modern: “Citoyens, regardez…”.

És hora, doncs, catalans, que els nostres poetes esmolin l’eina. Hi ha partit.

 

Notes

1 En retòrica, es coneix per okapi –el mamífer africà mig zebra, mig girafa- el mot que combina alternativament una vocal i una consonant de manera successiva.

2 Un teleòstic és el resultat de la lectura vertical de la darrera lletra de cada vers d’un poema. En el poema de Clavel ho he remarcat en negra.