Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet

Posted on 18 gener 2014

4


Brossa fotos

Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és a dir, amb un  tercer tercet, que, en aquest cas, no manté el precepte de presentar un primer vers més curt- que manté l’ús més ortodox del decasíl·lab:

 

Sonet, fill meu, guarda record dels dies,
transita ardit les contradiccions,
venja’t del gel arreu, puja als balcons,
entra als malastres per les alegries.
 
Truca als carrers, fes veure que hi confies,
fes-me de sentinella pels racons,
encén anelles amb floracions
i tasta l’equilibri per les vies.
 
Sonet, fill meu, a coll-i-be de l’odi
pensa en els ets i uts del món, la set,
la gana, les potingues. Obre el codi
 
de les preguntes. Signa l’episodi
de la claror. M’ho promets? Fes que rodi
desig i esquitx. Fill meu, sonet, sonet,
 
sonet! –Ell em contesta baix-baixet,
diu que els seus mots seran sempre lleials
i ho jura adormit sobre les vocals.

 

Brossa, seguint ja les petjades dels simbolistes del XIX, va utilitzar també versos curts, com aquest sonetí en tetrasíl·labs, amb frases molt breus i onomatopeies i sons diversos, publicat a Ball de sang:

 

SUBRATLLA NOCTURN
 
Eh? El portal.
Su! Fff! La resta.
Uu! Grss! És alt,
alt. Ocell. Festa.
 
Què dius? El mal.
El pecat. Llesta.
El fumeral
ombrós. Agresta
 
Ah ja! Cobrir.
Oh! Amor! Una.
Un remolí.
 
Urk. Mrkrnu. Lluna.
Trsc. El camí.
Fut! Uuuuu! Ru runa.

El mateix llibre conté aquest triple sonetí, de trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs, on podem començar a observar el Brossa que es troba ja en procés de deconstrucció del model clàssic: tres sonets en un, tres hemistiquis que decreixen en nombre de síl·labes fins al mínim possible, imatges per damunt de frases… però el model de rima més petrarquista també:

 

DIA DIES…   ALPINA…     JOU…
 
Dia dies            Alpina           Jou
Rampellut      Betum           Cuc
Graderies       Ferum           Pou
Un embut       Cortina         Duc
 
Pedreries        Retina            Fou
Solitud             Besllum         Suc
Alegries          Costum           Sou
Percebut         Sordina         Truc
 
Unes ales        Això                Do
Jo i jo i jo        Escaire          Fiu
Les escales     Però                Jo
 
De debò            Dansaire      Riu
Les bengales   Ressò            Tro
Una flor.          Enlaire.        Viu.

 

I aquest sonet anglès en octosíl·labs, rima creuada i diversos jocs fonètics –amb especial significança en la rima del tercer quartet, que esdevé normativa tot i l’encavalcament trencador dels dos pronoms :

FESTA 
 
Avui només escric deliri
I després la paraula amant,
Perquè aquest vers rimi amb brillant,
I el primer amb l’adjectiu assiri. 
 
Ara aquí poso serenata;
Tal és el vers; avui només
Escric la paraula conjurés,
I acabarà l’estrofa plata. 
 
Començo amb el teu nom Victòria
I no continuo, que avui
Només escric els pronoms tu
i Jo. Posa un mot que et plagui en òria. 
 
Amor, avui només t’escric
Per tal que escric rimi amb pessic.
 

O aquest altre, de Sonets a Godefrina, un sonet invertit –és a dir, dos tercets i dos quartets-, que és, a més, un altre metasonet ple de la rica ironia brossiana:

 

DE SOBRETAULA
 
Joan, ets una mica orgulloset.
Digues: per què capgires el sonet?
No em diràs que llegir-lo així t’agrada.
 
Això és fer del vespre matinada
o, un caminal que és ample, fer-lo estret.
Però vine i agafa’m de bracet.
 
No vull fer-te la contra, em semblaria
cosa fosca i injusta. Crec, Joan,
que ets una mica orgulloset, i quan
t’entestes que la nit es torna dia
 
et dono el nom de rei amb simpatia
i et recordo el que dèiem tot dinant:
a aquest aspecte teu altisonant,
vull que li escriguis, sents?, una elegia.
 

El sonet invertit és una innovació plantejada pels parnassians francesos que va arribar a la poesia catalana a començaments del segle XX, de la mà, entre d’altres, d’Eugeni d’Ors i Joaquim Ruyra i que va ser conreada també pels noucentistes, com ara Guerau de Liost. El seu ús, per part de Brossa, el podem situar en el camp de la seva voluntat de continuada recerca formal.

Una recerca que també podem trobar en d’altres elements que ja coneixem, com els encavalcaments abruptes versals, constants i reiterats –que vénen subratllats i contrastats, en aquest cas, per la poc habitual utilització, en poesia catalana, de l’inici en majúscula de cada vers:

UN DIA DE 1958
 
El dia que assenyalo veig: no es posa
D’acord amb mi; no m’acull, i em recull
Una altra onada; no veig ni una rosa
Simple; tot, tot ho apaga un cucurull
 
De boira. Fosca voreja la nosa
Dels murs, i tanco els ulls damunt el full
Perdut enmig d’un míser munt de prosa,
I no sé com sortir-me de l’embull.
 
Abraçadores flors de nebulosa!
Fresqueja el raig del dia, i és error
La nit. Alleugerida la filosa,
 
No veig els flocs que l’or desmaia. –Amor,
Ets una estàtua silenciosa
Al fons del mar: ni en contra ni a favor.

 

Una recerca que, en la seva obra, encara donarà més passos endavant, cap a la deconstrucció plena dels models clàssics.

 

SignaturaJoanBrossaBibliotecaSantaOliva

______________________________________________________________________

– Aquesta sèrie sobre el sonet a l’obra de Joan Brossa conté d’altres posts:

– Sobre les sextines, odes i sonets de Joan Brossa podeu trobar, encara, d’altres posts en aquest mateix blog

– Sobre l’obra de Joan Brossa hi ha una abundant bibliografia, que podeu resseguir a partir de l’excel·lent web de la Fundació Joan Brossa

FOTOGRAFIES extretes de la web la Seca ESPAI BROSSA