Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte

Posted on 22 gener 2014

3


 Brossa

On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi publica un sonet que només té sencers el primer i el darrer decasíl·lab, la resta de versos tenen tan sols la primera i l’última paraula. Aquest procés de supressió encara es fa més radical en aquest altre sonet: es tracta de versos amb la majoria de paraules suprimides i dels quals només en resta una, i que, en canvi, es combinen segons la tradició canònica, en rima consonant i alternada –seguint, doncs, l’estructura majoritària en Broosa: quartets de dues rimes encadenades i tercets de dues rimes, el primer també encadenat:

 

Roc
                                                          cova
                                                 xoc
                                                                   nova
                                                          foc
                                                                    prova
                enlloc
                                                                                roba
camp
                               llista
                                            ram
                                                       vista
                                                                                       llamp
                 ciclista

 

Aquest procés de deconstrucció agafa, en Brossa, camins molt diversos. A Els ulls de l’òliba, hi trobem un sonet que amaga que ho és:

 

SONET D’INCÒGNIT
TROBO en un mur la meva signatura. S’aixeca un poc de vent i ja carrer avall arribo a casa l’adroguer. Amb la claror s’afina la verdura. Penso en la pluja i en el temps que dura. Entre paranys hi ha estels. No sé què fer. Em ficaré un moment en un celler i intentaré ser el peix de la natura. El temporal apaga la bombeta. Tot sembla un safareig. Sota el balcó arriba un pensament de trascantó. Camino al ras. Veig la muntanya neta. Passa un bastó que sembla un gran senyor i jo m’emporto el bosc a la maleta.[i]

 

A Els ulls de l’òliba hi ha moltes d’aquestes experimentacions: un sonet “reversible”, que es pot llegir del dret i del revés; un sonet “amb tornaveu”, que repeteix cada frase… Aquest sonet “autocensurat”, datat significativament el 20 de desembre de 1973, el dia de l’atemptat contra l’almirall Carrero Blanco:

 

LLAOR
 
A Espanya ha estat creada aquest hivern
una obra mestra d’art conceptual:
fer volar el cotxe del cap del govern
amb ell a dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

 

I aquest sonet “in crescendo”, també en decasíl·labs a la italiana, que es va descobrint mentre el llençol –blanc- s’aixeca. Si a cada bugada es perd un llençol, en aquest sonet a cada vers es perd un blanc:

 

SONET MIG TAPAT AMB UN LLENÇOL
 
Blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc
 
blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang
 
blanc blanc el tasta turmentat i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s’atura
 
la servitud, que és flor de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre’s als rocs és un encert.

 

Del llibre Askatasuna, que és el primer d’Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975), aquesta “construcció”, de títol irònicament contradictori, que presenta, primer el “sonet sense les rimes” i, després, les rimes del sonet:

 

CONSTRUCCIÓ
 
I
 
SONET SENSE LES RIMES
 
Domaré els mals que arriba la
la bona sang és un favor del
que mostra l’arboreda i el
i els astres de l’estany i els de
 
Aprenc que cada vent té una
i cada tro la tenda del seu
sé que hi ha mots de ponent a
i altres mots de llevant a frec
 
Que la Fortuna juga un joc
i no m’oblido de pensar que el
preval damunt la brúixola i
 
Però la ratlla es romprà en el
Ha nascut un furor que ja
ànsies de l’ocell i de
 
II
 
LES RIMES
 
vetllada, camp, pedram, l’alçada, bufada,
llamp, l’herbam, d’onada, obscur, mur,
l’estrella, futur, anivella, l’ocella [ii]

 

I, del mateix llibre, aquest sonet la deconstrucció del qual es basa en el desordre –que el poeta, atent i juganer, ajuda a reordenar:

 

SONET
 
2 ha nascut doble de les teves mans!
8 i, el ple del bosc, l’invoques a diari.
6 la meva llàntia entre els foscants.
7 Tu no vius lluny de cap dels meus instants
1 Quina raó pel mig de tant desvari
3 Els dies ja no pesen com abans
12 els nusos del metall i els de la palla.
5 Tret del teu vidre no hi ha llei que empari
11 Responen a la Vida punt per punt
10 dues meitats s’ajunten sense falla.
4 i un bosc és pàtria del meu horari.
14 i aquests dos llamps, amor, que en formen un.
13 Estimo el teu sentit de la batalla
9 Brillant per sota terra i per damunt.[iii]

 

De tot aquest procés el pas següent no podia ser cap altre que la plasticitat, els sonets ja purament visuals. També a Askatasuna hi trobem aquest:

 Brossa 1

En un interessant estudi sobre l’obra més avantguardista de Brossa, Jordi Marrugat apunta que la seva poesia visual neix de:

1r) el contacte constant amb pintors i escultors, i la concepció de les diverses arts com “una unitat total” en què aquestes no són més que “mitjans diferents d’expressió d’una realitat idèntica” (fet que ja des de les revistes Algiol i Dau al set i els posteriors llibres d’artista havia conduït Brossa a la concepció del llibre com a objecte de possible confluència entre arts gràfiques i poesia); i 2n) una de les claus de volta de l’obra de Brossa, la reflexió sobre la pròpia activitat, sobre què vol dir i quines implicacions i condicionants tenen els fets d’escriure, llegir, mirar un quadre, pintar-lo, etc.

De nou, doncs, l’origen de tot plegat no és altre que la idea que “la poesia es troba pertot arreu”. Conseqüentment, Brossa la veu en la imatge i l’objecte i decideix vehicular-la a través d’aquests responent a l’exigència que “el poeta actual ha d’ampliar el seu camp, sortit dels llibres”. (“”El saltamartí” de Joan Brossa, les mil cares del poeta”, 2009, pp. 109-110)

Si el sonet anterior era visualment metonímic, n’hi ha que són més clarament figuratius, com aquest “Sonet al sol” de Sonets del vaitot:

Brossa 3

 

I aquest altre, un metasonet numèric –i clàssic:

Brossa 2 foto

I, del mateix llibre, aquest que, retornat a la paraula sense perdre el joc visual, reprodueix la definició del Diccionari General de la Llengua Catalana:

 

SONET
 
Composició poètica formada
per dos quartets amb dues a
soles rimes i dos tercets. b
a
b
a
b
a
b
c
d
c
d
c
d

 

És a dir, quartets de dues rimes sicilianes i tercets de dues rimes, també encadenades, el seu model literari majoritari.

Del poema literari i el posterior poema visual al poema objecte, com ens hi du aquest altre metasonet, ara anglès:

 

SONET DE PAPER
 
Agafes i doblegues el sonet,
que formi quatre gruixos de paper,
i hi marques tres rectangles A B B
A de manera que s’aguanti dret.
 
Després, i quan els tinguis doblegats,
ajunta’ls per la línia de punts
D D; plegats els tres quartets ben junts,
retalla’n el que sobri pels costats.
 
Llavors has de tallar l’apariat;
fes-ho pel llarg i, quan el tinguis pla,
aguanta bé la forma amb una mà
i amb l’altra deixa el fons en llibertat.
 
Veuràs com el poema i cada vers
mouen les ales pel teu univers.

 

El ric univers brossià.

 

SignaturaJoanBrossaBibliotecaSantaOliva


[i] Certament ho amaga, però és un sonet clàssic. Si trenquem la prosa i la reproduïm en forma de vers, ens apareix:

TROBO en un mur la meva signatura.
S’aixeca un poc de vent i ja carrer
avall arribo a casa l’adroguer.
Amb la claror s’afina la verdura.
 
Penso en la pluja i en el temps que dura.
Entre paranys hi ha estels. No sé què fer.
Em ficaré un moment en un celler
i intentaré ser el peix de la natura.
 
El temporal apaga la bombeta.
Tot sembla un safareig. Sota el balcó
arriba un pensament de trascantó.
 
Camino al ras. Veig la muntanya neta.
Passa un bastó que sembla un gran senyor
i jo m’emporto el bosc a la maleta.

[ii] La lectura “completa” o “reconstruïda” del sonet :

Domaré els mals que arriba la vetllada
la bona sang és un favor del camp
que mostra l’arboreda i el pedram
i els astres de l’estany i els de l’alçada
 
Aprenc que cada vent té una bufada
i cada tro la tenda del seu llamp
sé que hi ha mots de ponent a l’herbam
i altres mots de llevant a frec d’onada
 
Que la Fortuna juga un joc obscur
i no m’oblido de pensar que el mur
preval damunt la brúixola i l’estrella
 
Però la ratlla es romprà en el futur
Ha nascut un furor que ja anivella
ànsies de l’ocell i de l’ocella

[iii] Ordenant els versos:

SONET
 
Quina raó pel mig de tant desvari
ha nascut doble de les teves mans!
Els dies ja no pesen com abans
i un bosc és pàtria del meu horari.
 
Tret del teu vidre no hi ha llei que empari
la meva llàntia entre els foscants.
Tu no vius lluny de cap dels meus instants
i, el ple del bosc, l’invoques a diari.
 
Brillant per sota terra i per damunt
dues meitats s’ajunten sense falla.
Responen a la Vida punt per punt
 
els nusos del metall i els de la palla.
Estimo el teu sentit de la batalla
i aquests dos llamps, amor, que en formen un.

 

 _______________________________________________________

– Aquesta sèrie sobre el sonet a l’obra de Joan Brossa conté d’altres posts:

 Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu còrpus literari

Joan Brossa i el sonet (2). L’ aportació brossiana al- gènere: el sonet amb mots-rima

Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet

Joan Brossa i el sonet (i 5). L’amplitud temàtica del sonets brossians

 – Sobre les sextines, odes i sonets de Joan Brossa podeu trobar, encara, d’altres posts en aquest mateix blog:

 “No digueu que ell és mort…” Quatre planys per al President Companys…

Els jocs del sonet: ZINE DINE ZID ANE, mètrica i futbol

La sextina, mètrica i matemàtica: d’Arnaut Daniel a Joan Brossa

Sonets que parlen del sonet (i 4) Objecte i subjecte en la poesia catalana

Sonets que parlen del sonet (2) La forma

Sonets invertits (2) Ruyra, D’Ors, Brossa i Casasses

Sonets per al 20N i el 20D (mestre Brossa)

– Sobre l’obra de Joan Brossa hi ha una abundant bibliografia, que podeu resseguir a partir de l’excel·lent web de la Fundació Joan Brossa

Fotografia de Lluís Maria Riera, datada els anys 40 (llicència Creative Commons, Arxiu MACBA)