La Tau, la nostra T, és la dinovena lletra de l’alfabet grec i, per una atracció gairebé màgica, ha esdevingut símbol universal: del temps propi en la teoria de la relativitat, d’una mesura en astronomia, d’una teoria en psicologia, d’una partícula elemental en física, d’algunes forces en mecànica, d’un parell de proves estadístiques… I també de la raó àuria, en franca competència amb una altra lletra grega, la Fi. La raó d’or, és a dir, allò que, mitjançant una fórmula algebraica, defineix la proporció perfecta de segments distints. I que, en la tradició estètica, s’ha definit com a “bell” i, en molts camps artístics, sinònim de perfecció, perquè, per entusiasme de científics i artistes, la natura en va plena, dels espirals dels cargols fins als ruscs de les abelles.
T, de Territori
La pintura de Francesco Volsi té molt de proporció àuria. Doctorat en química analítica -estudis que diuen que no ha exercit mai- i immers en el conreu d’algunes de les avantguardes de la segona meitat del noucents -com ara l’Arte Povera-, Volsi és un artista de la natura, però des d’una visió radicalment contemporània. Pinta el seu territori: camps de Vespella, en el Tarragonès més recòndit, i edificis del Poble Nou, en la Barcelona industrial reurbanitzada. Ciutats italianes gairebé impersonals i les voltes catalanes de la seva casa torrenca. Els seus territoris, des d’aquesta raó àuria que li atorga bellesa algebraica i el du a la fixació d’uns paisatges -siguin marges o xemeneies- que en són exponents.
T, de Trieste
Volsi va néixer a Trieste i hi va viure tota la seva infantesa i joventut, fins que va anar uns anys a Torí. La seva ciutat natal, al peu de la mar Adriàtica, va canviar d’Estat cap dos per tres en la primera meitat del segle XX. Un reconegut escriptor triestí, Boris Pahor -nascut el 1913 i viu encara avui, més que centenari- recorda que, sense moure’s de casa, li van canviar sis vegades la nacionalitat política. Trieste és territori mediterrani plàcid i ventós, però també és referent de la convulsió històrica i de la diversitat d’orígens i llengües del continent, a mig camí entre l’Europa occidental i l’oriental, la septentrional i la meridional. Néixer a Trieste ha de donar un segell peculiar i Volsi el reflexa en la seva obra: aquests colors suaus, que també són nostres, i aquestes banderes italianes que, si t’hi fixes bé, la majoria no ho són. No endebades el verd, el vermell i el blanc són els colors més usuals de les banderes a tres barres. Trieste dona impronta genòmica d’universalitat mediterrània.
T, de Torredembarra
Volsi va fer cap, ben aviat, a Barcelona i, amb el temps, va posar casa a dalt de Vespella. Allí el vaig conèixer, ni que fos només primer de vista, perquè, dels pocs veïns de tota la vida, gairebé tots eren família meva. Eren un anys que, a Vespella, hi vivien pintors i hi anaven artistes, fins que l’incendi del 1993 va començar a remoure moltes coses. Després, Volsi ha tingut un peu a Barcelona i l’altre a Torredembarra, davant de la Rectoria, a la casa on va néixer Joan Güell, el fill d’una família modesta que va fer les Amèriques, va tornar molt ric, va esdevenir industrial de primera magnitud i iniciador d’una nissaga nobiliària mecenes de Gaudí, amb tots els clarobscurs haguts i per haver. Viure en una casa amb placa commemorativa a la façana i davant del senyor Rector també deu de donar impronta, tot i més quan la Tau també és icona de l’Arxidiocesi de Tarragona, perquè ho és de Santa Tecla, una jove d’altres terres mediterrànies fronteres. Sempre el territori.
(Text per a l’exposició (gairebé)retrospectiva de Francesco Volsi, instal·lada a la Sala Icart del Castell de Torredembarra el juliol-agost de 2021)
Josep Bargalló 
Posted on 13 Juliol 2021
0