L’abril, amb això que és el mes que esclata la primavera que ens ha dut el març, ha tingut sempre una bona tirada poètica. Poètico-climatològica-odorant, gosaria dir En pot ser emblema aquest poema de JV Foix (1893-1987), un dels que va escriure al Port de la Selva i que, amb un clímax que també […]
Juny 26, 2013
Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera són els poetes barrocs que la historiografia tradicional catalana ha situat al capdamunt –o, per dir-ho d’altra manera, als que ha dedicat més atenció. N’hi ha d’altres, però, tan interessants com algun dels anteriors. Com ara Josep Blanch (1620-1672), canonge de la Catedral de Tarragona, de la qual […]
Mai 20, 2013
Un dels sonets més més coneguts i celebrats de Francesc Vicent Garcia -el popular Rector de Vallfogona- és el que narra el contrast entre la negror dels cabells d’una dama i la blancor de la seva pinta de vori: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL Amb una pinta de marfil polia sos […]
Juny 13, 2012
Lligat a les avantguardes europees contemporànies, especialment les franceses, Josep Palau i Fabre (1917-2008) va dedicar bona part de la seva obra, com a assagista, narrador, dramaturg, poeta i traductor, a Picasso, a Antonin Artaud –amb les seves Versions d’Antonin Artaud (1977)- i a Rimbaud. Però també a la pròpia tradició d’avantguarda, amb el poemari […]
Abril 7, 2012
Allò que més destaca de la producció poètica de Francesc Vicent Garcia (1582-1623), el popular Rector de Vallfogona, és l’enginy amb què sap construir els sonets, gènere en el qual assolí un gran mestratge i que portà a la maduresa en la nostra tradició poètica. Els sonets del rector sintetitzen les intencions i les tècniques […]
Setembre 6, 2011
Diuen que el Barroc és artifici, i això és cert en molts sentits. I encara més en la retòrica poètica, on l’artifici barroc va arribar a traspassar l’estadi del vers com a oralitat o com a impressió en paper. Hi ha un sonet de Francesc Vicent Garcia, el nostre Rector de Vallfogona, que n’és el […]
Agost 10, 2011
A mitjans segle XX, a França -aleshores encara motor de les avantguardes literàries-, els autors de l’OuLiPo van apostar per regenerar el sonet com a senyera del seu neoformalisme, de la poesia entesa com a joc lingüístic i algèbric. Van obrir, així, camins diversos en la deconstrucció contemporània del sonet i van esdevenir el referent del […]
Agost 2, 2011
La producció poètica del Barroc català és un pou de jocs de paraules, de sinonímies, de metàfores… Un pou ric i ben suggerent. El popular Rector de Vallfogona, el tortosí Francesc Vicent Garcia (1579-1623), en va fer servir per a la seva diversa poesia eròtica, escatològica o burlesca i ho va fer majoritàriament en sonets, […]
Juliol 18, 2011
Entre els motius diversos que dugueren el Barroc català a ser mal considerat pel cànon literari hi ha tot el conjunt de poesies de caràcter burlesc, escatològic i eròtic que produí i que tant van enutjar els contrareformistes posteriors i la seva repressiva moralitat -tot i més quan els més “pecadors” d’aquells poetes resulta que eren sacerdots. […]
Juliol 9, 2011
D’entre els sonets atribuïts al Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia, 1582-1623), n’hi ha un que m’ha atret de sempre. Tot i que és dels de més dubtosa atribució, conté molts dels tòpics de la poètica barroca catalana -i del mateix Garcia, en especial. En aspectes mètrics, com la combinació de rima fonètica alfabètica, de […]
Abril 3, 2017
4