Subscribe:
RSS feed
Torredembarra sur mer
Browsing All posts tagged under »mètrica«
“Per José María Valverde”: text, context i hipertext en Gabriel Ferrater
A “Sobre mètrica”, un article publicat a Serra d’Or el 1971 i que el seu germà Joan va recollir a Sobre el llenguatge (Barcelona, Quaderns Crema, 1981), Gabriel Ferrater afirmava: «El vers és una estructura doble, tan diferent dels rodolins com de la prosa, que són estructures simples. La prosa es diferencia del vers perquè […]
Diables que ballen i parlen
Abril 23, 2018
LA TRADICIÓ DELS BALLS PARLATS Al nostre país es van estructurar, al final de l’època medieval, models festius diversos, ni que tots tinguessin arrels comunes. La manera de viure la festa als carrers es va anar diferenciant per molts motius: la climatologia, el nombre d’habitants, les feines més comunes, les relacions i dependències polítiques, […]
Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre
Octubre 19, 2015
Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima: Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest […]
La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer
Juny 1, 2015
Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]
El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira
Abril 15, 2015
En l’anomenada generació literària dels setanta, hi ha dos nuclis durs, el del conegut com a grup de Girona i el creat al voltant d’Edicions del Mall, que seran els promotors del retorn al formalisme poètic, a diferència dels poetes que no hi pertanyen, que mantindran la tònica de les generacions anteriors, molt més fluctuant. […]
Ramon Llull, l’”ars combinatoria” i l’eclosió del sonet
febrer 4, 2015
L’scuola poètica siciliana sorgeix a començaments del segle XII en la cort de l’emperador Frederic II, i és exercitada per funcionaris de palau i membres de la cúria jurídica, de manera gairebé paral·lela, en el temps i el context, a la lírica trobadoresca. Els poetes de l’escola siciliana segueixen els models trobadorescos i la seva […]
Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors
gener 14, 2015
A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]
Un (poema de) Nadal: « Si jo fos marxant a Prades », de J.V. Foix
Desembre 12, 2014
Si jo fos marxant a Prades Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On Vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, […]
Joan Brossa i el sonet (i 5). L’amplitud temàtica dels sonets brossians
gener 27, 2014
El sonet, per a Brossa, no és només el vehicle exemplar de la seva investigació formal. És, també, i molt, una eina per fer arribar al lector el seu món poètic, les seves preocupacions, els seus temes. I, en això, l’amplitud de l’obra brossiana és també exemplar. Així, trobem sonets que s’insereixen de ple en […]
Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte
gener 22, 2014
On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi […]
Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet
gener 18, 2014
Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és […]
Joan Brossa i el sonet (2). L’aportació brossiana al gènere: el sonet amb mots-rima
gener 12, 2014
Joan Brossa va escriure la seva primera sextina el 1976, i fins el 1993 en va publicar cent trenta-set, moltes més que ningú mai en cap llengua, amb una dedicació, doncs, exhaustiva i productiva a aquesta forma especial creada pel trobador Arnaut Daniel. I si la sextina es defineix per dos elements essencials: la peculiaritat […]
Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu corpus literari
gener 10, 2014
Joan Brossa (1919-1998) va ser un creador d’una magnitud colossal. Josep Pedrals comença un poema seu amb un vers contundent: “Brossa tot sol és un moviment literari”. Aquesta és una cita que m’agrada retreure en parlar de Brossa, perquè defineix sintèticament l’obra d’un poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, […]
El sonet a l’obra de Jaume Vidal Alcover
Octubre 2, 2013
El poeta, crític, historiador, novel·lista i autor teatral –i polemista per convicció- Jaume Vidal Alcover (1923-1991) és un bon exemple de l’interès pel rigor formal dels poetes mallorquins de la segona meitat del segle XX, hereu del formalisme de l’Escola Mallorquina que els havia precedit. D’entre la seva extensa producció, hi trobem dos poemaris que […]
William Shakespeare, sonet 73: vuit traduccions
Mai 9, 2013
“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor” Salvador Oliva “Traduttore traditore” diu un conegut […]
Els jocs del sonet: ZINE DINE ZID ANE, mètrica i futbol
Mai 2, 2013
El sonet, la forma clàssica que van entronitzar per a la lírica amorosa Dante i Petrarca, ha esdevingut, amb el devenir dels segles, un gènere utilitzat per a tots els registres i des de totes les òptiques. El Barroc en va ser un bon exemple: sonets amorosos, religiosos, polítics, eròtics, pornogràfics, laberíntics, irònics, sarcàstics, escatològics… […]
Joan Salvat-Papasseit: tres sonets
Març 21, 2013
El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]
Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda
Març 12, 2013
Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu, Don Piripipiu? Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]
Josep Bargalló. Torredembarra sur mer de Josep Bargalló Valls està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Montserrat Palau
- MARIA AURÈLIA CAPMANY: PARAULES, FEMINISME, COMPROMÍS I LLIBERTAT
- La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal
- No hi ha activitat feminista que sigui inútil
- 40 anys de les Madres de la Plaza de Mayo. Estratègies de resistència.
- El meu 14 d’abril, article de Maria Aurèlia Capmany
- La memòria de les dones
- Art, música i llibres en record de Salvador Puig Antich
- Gener de 1939, la marxa a l’exili de la intel·lectualitat catalana
- La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda
- Sylvia Plath, sota una campana de vidre
Els castells a l’escola
- Glossaire castelier
- Recursos i materials per a l’aula (2)
- Literatura i castells. Fitxes didàctiques
- Vocabulari essencial casteller Català-Anglès
- Producció audiovisual sobre el món dels castells. Elements per a la creació d’una Unitat Didàctica.
- Els valors del fet casteller (Material de treball)
- Els castells a l’escola. Recursos i materials per a l’aula (1)
- Presentació del Grup de Treball a la Jornada “Escola i Patrimoni Immaterial de la Humanitat” (Tarragona, 31/5/14)
Josep Pedrals
- Fécamp (Normandia) – Moulin de Fécamp
- Barcelona – 78/33
- Barcelona – Museu d’Història de Catalunya
- Granollers – Plaça de la Porxada
- Lleida – El Genet Blau
- Cassà de la Selva – Biblioteca Municipal
- Castelldefels – Biblioteca Ramón Fernández Jurado
- Sarrià de Ter – El Coro
- Sant Cugat del Vallès – L’Ateneu
- Barcelona – Llibreria Obaga
Multilingüisme en la literatura catalana
- Catanyol a l'atac
- La importància de les llengües inventades
- Manuscrits indesxifrables
- Traducció automàtica i multilingüisme
- Un misteriós escriptor multilingüe dels anys 20
- Els guàrdies municipals bilingües de Prudenci Bertrana
- Biblioteca Excelsa, Perenne i Selecta
- Carrers multilingües
- Ressenya del llibre a Serra d’Or i Estudis Romànics
- Ressenya a Rivista Italiana di Linguistica e Dialettologia
Addenda et Corrigenda
- ¿Qué hacer con las redenominaciones toponímica? (Píldoras de estilo editorial, 1)
- ¿Un final del túnel para la crisis de los oficios de la edición?
- Sobre la (relativa) utilidad de Google Books Ngram Viewer para la corrección de textos
- Sobre toponimia, exotoponimia y españolismo lingüístico
- Cómo se hacían los libros hasta el siglo XIX (y cómo se creaban los tipos de letra hasta princicpios del XX)
- ¿Por qué se revisan, editan y corrigen los textos que van a publicarse?
- La revisión de traducción en el mundo editorial: qué es, cuándo se encarga y cómo se lleva a cabo
- La intercomprensión lingüística: una alternativa a la «lengua común» como vehículo de intercomunicación
- Tareas de la cadena editorial en la edición de textos
- La RAE rectifica y admite tildar el adverbio «solo» y los pronombres demostrativos
Vademècum
- Miquel Pairolí, investigador metòdic de la realitat, home d’intel·ligències mesclades
- Agraïment i petició a Martí Domínguez
- Caramellaires a la Vall de Ribes
- Els mapamundis baixmedievals / Late Medieval World Maps, de Ramon Pujades
- Un nou manuscrit dels Col·loquis de Tortosa, de Cristòfol Despuig, en edició facsímil
Piscolabis Librorum
- El Rei Salomó i la Reina de Saba, el flabiolaire i els geganters (1877), fotografia gegantera original conservada més antiga
- Tres túmuls "nous" i un oblit (1783-1809) per a "Castrum Doloris"..., una rectificació.
- Les rodones Constitucions de Cadis del Trienni Liberal (1820-1823), polvoredes, tabacares... o medalles capsa llibres?
- Les indulgències amb mala llet de Ferran VII (1816) il·lustrades per Vicente López i el menysteniment i silenciament de la Constitució de Cadis
- Incunables Fotogràfics a Espanya (1852-1888), els avantpassats de la il·lustració fotogràfica
- Les exèquies del General Mariano Álvarez de Castro (1816), els túmuls a l’heroi de la Girona immortal
- Una fotografia històrica, inèdita i festiva de la Barcelona xarona i republicana (1868), una primera anàlisi
- Auques i artistes (s. XIX-XXI), des de Tomàs Padró a Francesc Artigau
- Les primeres edicions de la poesia en vers de Joan Brossa (1949-1975), l’altra estètica
- Iberia (1915-1919), la revista combativa dels aliadòfils catalans
Josep Bargalló 
Setembre 24, 2021
1