Browsing All posts tagged under »mètrica«

Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre

Octubre 19, 2015

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima: Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest […]

La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer

Juny 1, 2015

2

Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]

El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira

Abril 15, 2015

0

En l’anomenada generació literària dels setanta, hi ha dos nuclis durs, el del conegut com a grup de Girona i  el creat al voltant d’Edicions del Mall, que seran els promotors del retorn al formalisme poètic, a diferència dels poetes que no hi pertanyen, que mantindran la tònica de les generacions anteriors, molt més fluctuant. […]

Ramon Llull, l’”ars combinatoria” i l’eclosió del sonet

febrer 4, 2015

0

L’scuola poètica siciliana sorgeix a començaments del segle XII en la cort de l’emperador Frederic II, i és exercitada per funcionaris de palau i membres de la cúria jurídica, de manera gairebé paral·lela, en el temps i el context, a la lírica trobadoresca. Els poetes de l’escola siciliana segueixen els models trobadorescos i la seva […]

Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors

gener 14, 2015

0

A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]

Un (poema de) Nadal: « Si jo fos marxant a Prades », de J.V. Foix

Desembre 12, 2014

2

    Si jo fos marxant a Prades   Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On Vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, […]

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any

Juliol 8, 2014

3

    La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està morta.       Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions […]

Joan Brossa i el sonet (i 5). L’amplitud temàtica dels sonets brossians

gener 27, 2014

2

El sonet, per a Brossa, no és només el vehicle exemplar de la seva investigació formal. És, també, i molt, una eina per fer arribar al lector el seu món poètic, les seves preocupacions, els seus temes. I, en això, l’amplitud de l’obra brossiana és també exemplar. Així, trobem sonets que s’insereixen de ple en […]

Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte

gener 22, 2014

4

  On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi […]

Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet

gener 18, 2014

4

Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és […]

Joan Brossa i el sonet (2). L’aportació brossiana al gènere: el sonet amb mots-rima

gener 12, 2014

3

Joan Brossa va escriure la seva primera sextina el 1976, i fins el 1993 en va publicar cent trenta-set, moltes més que ningú mai en cap llengua, amb una dedicació, doncs, exhaustiva i productiva a aquesta forma especial creada pel trobador Arnaut Daniel. I si la sextina es defineix per dos elements essencials: la peculiaritat […]

Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu corpus literari

gener 10, 2014

5

Joan Brossa (1919-1998) va ser un creador d’una magnitud colossal. Josep Pedrals comença un poema seu amb un vers contundent: “Brossa tot sol és un moviment literari”. Aquesta és una cita que m’agrada retreure en parlar de Brossa, perquè defineix sintèticament l’obra d’un poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, […]

El sonet a l’obra de Jaume Vidal Alcover

Octubre 2, 2013

1

El poeta, crític, historiador, novel·lista i autor teatral –i polemista per convicció- Jaume Vidal Alcover (1923-1991) és un bon exemple de l’interès pel rigor formal dels poetes mallorquins de la segona meitat del segle XX, hereu del formalisme de l’Escola Mallorquina que els havia precedit. D’entre la seva extensa producció, hi trobem dos poemaris que […]

Lo canonge Blanch: sonets eròtics, escatològics, irònics i religiosos

Juny 26, 2013

0

Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera són els poetes barrocs que la historiografia tradicional catalana ha situat al capdamunt –o, per dir-ho d’altra manera, als que ha dedicat més atenció. N’hi ha d’altres, però, tan interessants com algun dels anteriors. Com ara Josep Blanch (1620-1672), canonge de la Catedral de Tarragona, de la qual […]

William Shakespeare, sonet 73: vuit traduccions

Mai 9, 2013

7

“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor”  Salvador Oliva   “Traduttore traditore” diu un conegut […]

Els jocs del sonet: ZINE DINE ZID ANE, mètrica i futbol

Mai 2, 2013

4

El sonet, la forma clàssica que van entronitzar per a la lírica amorosa Dante i Petrarca, ha esdevingut, amb el devenir dels segles, un gènere utilitzat per a tots els registres i des de totes les òptiques. El Barroc en va ser un bon exemple: sonets amorosos, religiosos, polítics, eròtics, pornogràfics, laberíntics, irònics, sarcàstics, escatològics… […]

Joan Salvat-Papasseit: tres sonets

Març 21, 2013

2

El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres  –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]

Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda

Març 12, 2013

0

Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu,                           Don Piripipiu?   Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]

El sonet a la poesia de Mercè Rodoreda

febrer 18, 2013

0

La novel·lista Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser, també, una poetessa autora de sonets ben suggestius.  Rodoreda, però, només va donar a conèixer, en vida, alguns poemes de manera aïllada: el 1947 la Revista de Catalunya li publicà, des de l’exili, “Nou Sonets”. No va publicar mai cap llibre de poemes, ni ja retornada a Catalunya […]

El sonet a l’obra de Rosselló-Pòrcel

gener 25, 2013

10

tota la seva obra no és més que un bellíssim preludi / Jaume Vidal Alcover El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada, […]