Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre

Posted on 19 Octubre 2015

0


Exercici

Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima:

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
       passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
       -un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
       i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna:
       ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
       no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
       visc sense cos.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
       passa-hi la mà.
Sense dir res dóna’m consells, ara,
       que estic cansat

Palau_i_Fabre_site

Pauta de l’exercici

Aquest és un poema de lectura fàcil, que llisca amb agilitat i té una notable sonoritat. No és un poema, però, senzill, sinó que, precisament, agombola la seva sonora agilitat a partir d’una densa complexitat, com succeeix tot sovint amb l’obra poètica del seu autor, Josep Palau i Fabre (1917-2008).

Comencem per analitzar-lo mètricament:

 

         Passa la mà pels meus cabells, Anna,          8A (+1A’)

                     passa-hi la mà.                                       4B

3       Seré un infant als teus consells, Anna          8A (+1A’)

                     -un ancià.                                                 4B

         Mira la neu en el meu front, Anna,                8C (+1A’)

                     i els desenganys.                                     4D

7       Em pesa viure en aquest món, Anna:            8C (+1A’)

                     ja tinc mil anys.                                        4D

          La flama viva que em consum, Anna,           8E (+1A’)

                     no té repòs,                                              4F

11     i no veig res perquè sóc llum, Anna,              8E (+1A’)

                     visc sense cos.                                          4F

          Passa la mà pels meus cabells, Anna,           8A (+1A’)

                     passa-hi la mà.                                         4B

15     Sense dir res dóna’m consells, ara,                8A (+1A’)

                   que estic cansat.                                        4B

“Ombra d’Anna” és un poema anisosil·làbic –és a dir, que els versos no tenen tots el mateix nombre de síl·labes. Presenta una doble estructura estròfica. Si seguim la rima fonètica, són quatre quartets de rima encadenada, reiterant la mateixa rima el primer i darrer quartet –ABAB CDCD EFEF ABAB:

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
      passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
      -un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
      i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna:
       ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
        no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
        visc sense cos.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
        passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
        que estic cansat.

Si seguim el plantejament de significat i sintàctic –de l’estructura del contingut i de la construcció de les frases-, vuit dístics:

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
         passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
         -un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
         i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna:
         ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
         no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
         visc sense cos.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
         passa-hi la mà.
Sense dir res dóna’m consells, ara,
         que estic cansat.

Una doble estructura es dóna, també, en la conformació sil·làbica dels versos senars, i la seva rima. La reiteració d’«Anna» al final de cada vers senar –el que en retòrica qualificaríem d’anàfora-, que esdevé “ara”, en un joc assonàntic, en el darrer, ens dóna aquesta doble estructura: els versos senars són octosíl·labs masculins acompanyats d’un monosíl·lab mètric, femení –el que hem assenyalat com a “8A (+1A’)”. Això produeix, a més, un fenomen singular, poc habitual, una mena de doble rima: la rima dels octosíl·labs –consonant i masculina- i la rima d’aquest mot afegit -femenina. El ritme, doncs, és evident: els octosíl·labs acaben tots en paraula aguda –rima masculina-, mentre que els dos mots afegits són plans –rima femenina, que hem marcat amb ‘.

Si obviem el monosíl·lab anafòric, l’anisosil·labisme recurrent –és a dir, la combinació simètrica entre versos de divers nombre de síl·labes- es dóna entre dos metres: octosíl·labs d’accent a la quarta i tetrasíl·labs, una combinació, doncs, lògica i també simètrica, ja que rítmicament és perfectament assumible: hi ha un temps marcat cada quatre síl·labes mètriques.

El joc d’aquestes estructures dobles i doblades té la seva correspondència en algunes retronxes: “Passa la mà pels meus cabells” i “passa-hi la mà” (versos 1-2 i 13-14), un paral·lelisme que funciona gairebé com un refrany. Un paral·lelisme, a més, que ve reforçat per la repetició de “consells” als versos 3 i 15.

És, doncs, i per molt motius, un poema mètricament redoblat, ple de dobles estructures. No endebades, diversos crític han analitzat el treball poètic de Palau i Fabre a partir de la seva recerca de l’escriptura com a doble, la no dissociació entre l’escriptura i la vida, el poeta i l’home. Recerca poètica i estructura mètrica.

Nota: En aquest mateix blog podeu trobar d’altres entrades -completes o parcials- sobre l’obra de Palau i Fabre: