Novembre comença amb Tots Sants i el dia dels Difunts. Miquel dels Sants Oliver (1864-1920), el periodista i escriptor mallorquí sovint oblidat com a poeta, va remoure els seus records de visites a cementiris recòndits en aquest sonet decadentista:
ELS CEMENTIRIS HUMILSAi, els pobres fossars i els rònecs cementiris de les viles humils, dels pobles sense nom, que, allà en les soledats voltades de deliris, des dels trens fugitius ha contemplat tothom!Ai, els pobres fossars, que, sense flors ni ciris, nedant en la quietud ens reconten quelcom d'unes vides de pau, sens glòries ni martiris, en un lloc no sé quin d'uns homes no sé com!Ai, els pobres fossars de les nits de novembre en què par que la Mort ses collites remembra, pobres camps d'asfòdels i pluges hivernals!Al cor de les ciutats vostre dol m’acompanya, i dins els colisseus, on tot de joia es banya, sent revenir, furients, vostres terrors vesprals.
Novembre és llum que s’apaga i quietud. Joan Vinyoli (1914-1984), el poeta de l’experiència, la fixa amb delicadesa en aquest altre sonet:
TARDORSóc ara en avingudes de novembre on tot es fa quiet i sembla caure com desistint. La melangia llaura camps de records però ja res no sembra.Ara tot és campana que s'atarda tocant a morts i posa gravetat boscos endins on la madura tarda ja minva, plena d'or i soledat.Ulls tristos, melancòlics de la posta, no us apagueu: la llangorosa flama un altre món al nostre món acosta, del somni fa més íntima la trama. Vida, on ets? La nit tot ho reclama i un plor de vent és l'única resposta.
Novembre és tardor i lentitud. Gabriel Ferrater (1922-1972), jugant amb aquell realisme complex que defineix la seva obra per fixar aquest temps que gairebé no es mou:
CAMBRA DE LA TARDORLa persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?"Me l'estimo molt.Aquelles veus d'obrers - Què son?"Paletes:manca una casa a la mançana."Canten,i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany".Que lentesles fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l'estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Novembre també és música i colors que muden. Màrius Torres (1910-1942) es deixa endur per un lied de Schumann que dóna títol a aquest poema datat el novembre de 1938:
ABENDELIEDEl cel té una blavor de miosotis. Rosa, un núvol ens amaga el sol ponent; i la mà freda de la tardor posa una mica d'or a les ales del vent. O tarda clara de novembre! Lent, el dia mor en cada cosa. Una boira poc densa flota, vaga i violeta en un fondal humit. Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga a les riberes de la nit. Jo sento en el meu pit alguna cosa que, com en el món, s'apaga. Llavors, a fer-me companyia, arriba de molt lluny un cant de melangia, missatge d'Ariel. La tarda pren una ànima de violoncel. I flors mig adormides i anònimes perfumen el capvespre i la música de Schumann.
Novembre acaba amb Francesc Layret, l’advocat obrerista assassinat un capvespre de tardor. Maria-Mercè Marçal (1952-1998) va reprendre amb força el dolor punyent de la seva mort:
A LAYRET
30 de novembre de 1920
Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre,
nit d'hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!
Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!
Ai!, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!
Segaren l'alè de l'aire!
Vint bales foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!
Ai!, com sagnava la nit!
Joaquim Bernadàs i Mella
1 Novembre 2015
Gràcies per la tria. El dia també hi acompanya i els qui no tenim costum de llegir poesia, de tard en tard, és gratificant trobar qui ens la posa davant dels ulls.
Quim Malgratenc.
Josep Lleixà
1 Novembre 2015
Agraït que des de Bressol de Bressol de Lletraferits pugem gaudir de les teves propostes. Fifo – Josep Lleixà
Luis Miguel Rubio Domingo
12 Novembre 2015
Gràcies, senyor Bargalló, per tan magnífic i inspirador recull
rosa d'ibur
7 Novembre 2016
Reblogged this on rosa d'ibur: versos i vida and commented:
Novembre, Tots Sants, el Dia dels Morts o de les Ànimes, s’acosta l’hivern, el fred, la foscor … Em faig ressó dels poemes de novembre del blog de Josep Bargalló -que sempre em meravella- i n’afegeixo un d’Anna Montero:
primer de novembre
a f.m.
no visitaré el mur de temps que ens separa.
no estàs en aquest buit,
res no hi ha de tu en aquest carrer
dels morts sense memòria.
tu i jo sabem que sé
on trobar-te en aquesta tardor
que ara s’inicia:
en la presència quieta del pollancre
que l’aigua solca,
en la mar de blat que el vent agita,
entre l’ombra dels arbres que el camí travessa.
respires en la fusta lenta d’un adagio
entre la boira, sobre la terra densa
d’un lied que el temps perllonga
i en l’horitzó llunyà
d’una mar que compartim.
res no hi ha de tu ni de mi
en el silenci d’aquesta pedra
que ens separa.
Anna Montero
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=9&idpoema=1038