Browsing All posts tagged under »literatura«

Un pintallavis vermell que deixa regust (pròleg a un llibre de Jordi Cervera i Carles Amill)

novembre 10, 2016

0

D’un vermell de sang, a la coberta du imprès “PINTALLAVIS” en unes lletres com a daurades. Si hi passes els dits en notes el relleu. I res més. Ni davant ni darrera Té el format d’agenda. De les petites: fa 9,5×16. I és de tapa dura. El Jordi Cervera, al revers del darrer full, en […]

“L’amo del pilar de cinc”, de Josep Aladern

desembre 30, 2015

0

(La gent del digital paperdevidre té una secció titulada “El recuperat”, en la qual et demanen que triïs un conte poc conegut avui, l’editis i expliquis el motiu de la tria. Aquí teniu la meva proposta, “L’amo del pilar de cinc”, de Josep Aladern, un conte modernista sobre Valls i els castells)     La meva tria […]

Joan Mañé i Flaquer: una definició teatral dels balls parlats (1853)

desembre 10, 2015

1

El 8 de setembre de 1853, el Diario de Barcelona publicava una crònica de la Festa Major de Torredembarra amb el títol “Fiesta popular”. Tenia forma literària de carta al director, estava datada a Torredembarra mateix dos dies abans, anava signada amb les inicials “J. M. y F.” i, de fet, seguia el relat i […]

En avingudes de novembre. Cinc poemes (Oliver, Vinyoli, Ferrater, Torres i Marçal)

octubre 31, 2015

4

Novembre comença amb Tots Sants i el dia dels Difunts. Miquel dels Sants Oliver (1864-1920), el periodista i escriptor mallorquí sovint oblidat com a poeta, va remoure els seus records de visites a cementiris recòndits en aquest sonet decadentista: ELS CEMENTIRIS HUMILS Ai, els pobres fossars i els rònecs cementiris de les viles humils, dels […]

Exercicis de mètrica: “Ombra d’Anna”, de Josep Palau i Fabre

octubre 19, 2015

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Josep Palau i Fabre, especialment pel que fa als elements estròfics i de rima: Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest […]

La Il·lustració valenciana i menorquina: la introducció d’altres models de sonet en la poesia catalana. Carles Ros i Antoni Febrer

juny 1, 2015

2

Després del seu naixement a la Sicília medieval i la seva canonització de la mà dels poetes del dolce stil nuovo i, especialment, Petrarca, el sonet va viure, en el segle XVI, l’aportació de dos nous models, provinents d’Anglaterra i França. Si el model clàssic italià es fonamenta en la fórmula de 2 quartets i […]

El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira

abril 15, 2015

0

En l’anomenada generació literària dels setanta, hi ha dos nuclis durs, el del conegut com a grup de Girona i  el creat al voltant d’Edicions del Mall, que seran els promotors del retorn al formalisme poètic, a diferència dels poetes que no hi pertanyen, que mantindran la tònica de les generacions anteriors, molt més fluctuant. […]

Ramon Llull, l’”ars combinatoria” i l’eclosió del sonet

febrer 4, 2015

0

L’scuola poètica siciliana sorgeix a començaments del segle XII en la cort de l’emperador Frederic II, i és exercitada per funcionaris de palau i membres de la cúria jurídica, de manera gairebé paral·lela, en el temps i el context, a la lírica trobadoresca. Els poetes de l’escola siciliana segueixen els models trobadorescos i la seva […]

Dos sonets satànics d’un jove Eugeni d’Ors

gener 14, 2015

0

A El Poble Català, el 1905, Eugeni d’Ors (1881-1954), hi va publicar dos sonets -un a l’abril i l’altre a l’octubre. El jove d’Ors encara es movia per ambients modernistes –havia estat un assidu d’Els Quatre Gats, la cerveseria-cabaret de Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo que havia tancat tres anys abans- […]

Un (poema de) Nadal: « Si jo fos marxant a Prades », de J.V. Foix

desembre 12, 2014

2

    Si jo fos marxant a Prades   Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On Vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, […]

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any

juliol 8, 2014

2

    La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està morta.       Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions […]

Gerard Vergés: la poesia d’un humanista, savi i irònic

abril 24, 2014

1

Aquest Sant Jordi 2014 ha mort Gerard Vergés, excel·lent poeta, prosista i traductor, bon conversador i un tortosí compromès amb les seves terres i amb la gent i el país. Algú ha fet notar la coincidència de la data amb la de la mort del seu estimat Shakespeare, de qui Vergés traduí tots els sonets […]

Montserrat Abelló: la paraula nua … al cor de les paraules

març 14, 2014

2

  Tan sols la paraula nua la teva, mai la d’un altre la que reflecteix una vida dins d’una solitud curulla de promeses, on tot és possible.   S’esvaneixen els dubtes la foscor claror es torna i els sols variants i múltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força.   Enllà d’aquest ser-hi […]

Clàssics i fet casteller (d’abans dels castells i tot)

gener 30, 2014

1

De fa força anys -i després de les vacil·lacions de la primera meitat del segle XX-, la historiografia ha conclòs que els nostres castells són el resultat de l’evolució de les construccions humanes que es realitzaven en els antics Balls de Valencians -i, en menor mesura, en les nostres Moixigangues. Aquests Balls, presents ja en […]

Joan Brossa i el sonet (i 5). L’amplitud temàtica dels sonets brossians

gener 27, 2014

2

El sonet, per a Brossa, no és només el vehicle exemplar de la seva investigació formal. És, també, i molt, una eina per fer arribar al lector el seu món poètic, les seves preocupacions, els seus temes. I, en això, l’amplitud de l’obra brossiana és també exemplar. Així, trobem sonets que s’insereixen de ple en […]

Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte

gener 22, 2014

4

  On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi […]

Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet

gener 18, 2014

4

Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és […]

Joan Brossa i el sonet (2). L’aportació brossiana al gènere: el sonet amb mots-rima

gener 12, 2014

3

Joan Brossa va escriure la seva primera sextina el 1976, i fins el 1993 en va publicar cent trenta-set, moltes més que ningú mai en cap llengua, amb una dedicació, doncs, exhaustiva i productiva a aquesta forma especial creada pel trobador Arnaut Daniel. I si la sextina es defineix per dos elements essencials: la peculiaritat […]

Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu corpus literari

gener 10, 2014

5

Joan Brossa (1919-1998) va ser un creador d’una magnitud colossal. Josep Pedrals comença un poema seu amb un vers contundent: “Brossa tot sol és un moviment literari”. Aquesta és una cita que m’agrada retreure en parlar de Brossa, perquè defineix sintèticament l’obra d’un poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, […]

3 (altres) poemes de Nadal: Joana Raspall i Salvador Espriu

desembre 13, 2013

3

Viure és un Nadal entre el poc i el massa. És un foc que cal encendre’l amb traça.   En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Joana Raspall (1913-2013) -i pocs dies abans de la seva mort-, editorial Meditàrrania li publicava Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, que […]