Montserrat Abelló: la paraula nua … al cor de les paraules

Posted on 14 Març 2014

2


Sopar. Montserrat Abelló 90 anys.

 
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
 
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
 
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
 
Com ho és la poesia.
 
 

dia mundial de la poesia

Aquest és el poema que la Institució de les Lletres Catalanes ha triat, enguany -aquest 2014 “on tot és possible”, també- per commemorar el Dia Mundial de la Poesia. Un text inèdit -escrit per a l’ocasió- de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918), una poeta d’una extraordinària i plena força lírica que, si bé va començar tard a publicar els seus primers llibres -fins a començaments dels 60-, va haver d’esperar també -massa i tot- a que la crítica li reconegués el valor i la riquesa d’una obra que ha esdevingut extensa. Tant de la pròpia com de les magnífiques traduccions al català que ens ha ofert de poetes angleses, com ara Adrienne Rich, Sylvia Plath, Anne Sexton, Susan Griffin o Margaret Atwood., i a l’anglès de catalanes, com Maria-Mercè Marçal. Per això, que Montserrat Abelló fos reconeguda el 2008 -ja amb noranta anys- amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser una excel·lent notícia. Un reconeixement merescut.

“Tan sols la paraula nua…” reprèn el to i el sentit d’un dels temes recurrents de la seva lírica. Aquesta reflexió en veu alta sobre la nuesa de les paraules, la força dels mots, la precisió de la poesia, la contundència de la vida… ja la trobem en poemes seus anteriors:

Aturar-se al bell
mig d’una frase tot just
començada. Aturar-se
irada perquè no es troba
la manera de prosseguir.
Tot i que el dia és ple a
vessar de fets i la
boca atapeïda de paraules;
còdols petits, arrodonits,
en el fons d’una riera,
on un sol, massa intens,
ha eixugat la deu d’aigua. 

(Paraules no dites, 1981)

Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades. 

(El blat del temps, 1986)

El poema, com a vivència… Un cop i un altre. Viure i reviure. Les paraules, els mots.

Tenyeix de blau el temps:
tranfigura el somni,
transgredeix els mots.
 
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font.
Que l’aigua humitegi els ulls.
 
Que la seva frescor gelada
temperi el foc d’aquestes mans
que cremen.
 
Fes teu aquest desig.
I endinsa’t al cor
de les paraules.

(Foc a les mans, 1990)

Com va escriure Maria-Mercè Marçal, “és com si tota la poesia de Montserrat Abelló fos essencialment una llarga i aferrissada lluita contra el silenci, aquest silenci que plana com una llosa sobre tantes experiències anònimes”. Per això les paraules tenen cor. Tenen veu. Tenen color.

I ens parlen de la vida. De la d’altres i de la pròpia. Amb veu de dona:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
 
(Dins l’esfera del temps, 1998)
 

I tenen elles mateixes vida:

No hi ha domini en les estrelles
que sotgen els meus dies.
 
Sense remordiments visc
esperant robar aquella
única paraula,
que no hagi estat llençada
encara, entre tantes de més belles.
 
Perdudes enmig de la sang
i les mentides.

(Memòria de tu i de mi, 2006)

Viure i reviure. Tenir i retenir:

Pensar el cercle,
el punt, la coma,
on cal aturar-se.
On prosseguir.
 
Quedar-se quieta,
no moure’s.
Retenir la paraula.

(El fred íntim del silenci, 2008)

“Tan sols la paraula nua…”, doncs, no és tan sols una altra divisa per a aquest Dia Mundial de la Poesia, és una nova petjada en el camí de Montserrat Abelló, en el valor d’una poesia gens artificiosa, ben personal, i oberta, oferta. Tendra i forta. En la recurrència d’una reflexió recurrent. Metalingüística. Metapoètica. Metafísica i tot. Vital.

abelló 3

Podeu escoltar el poema de Montserrat Abelló en la seva veu. La Institució de les Lletres Catalanes  l’ha publicat acompanyat de les traduccions a 20 llengües ben diverses, que trobareu aquí

Per conèixer més sobre Montserrat Abelló, podeu anar a Lletra. Per escoltar les seves opinions sobre la poesia, sentir-la recitar i trobar més traduccions del seus poemes, a Poetàrium. Més poemes i traduccions, també, a lyrikline i a barcelonareview

Del poema “Visc i torno…”, Mariona Sagarra en va fer aquesta cançó

En aquest mateix blog, podeu trobar també l’entrada Montserrat Abelló, el haikú i el tanka