Sonets per al 20N i el 20D (mestre Brossa)

Posted on 29 Juliol 2011

9


Josep Pedrals comença un poema seu amb aquest vers: “Brossa tot sol és un moviment literari”. I trobo que és una bona definició de la magnitud i la personalitat de l’obra de Joan Brossa (1919-1998), poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, de la màgia fins al cabaret o l’estriptís-, guionista cinematogràfic, llibretista d’òpera, il·lustrador…. Poeta sempre, en la poesia formalista i en la poesia visual i els poemes objecte, però també en la prosa, en els llibres d’artista i en les instal·lacions plàstiques, Brossa no és només un avantguardista, és un artista de la paraula i de la imatge que es mou en tot moment per una voluntat lírica que lliga la tradició amb la modernitat des d’una actitud cívica compromesa i desacomplexada alhora. Hi ha molts Brossa, realment, i, entre tots, l’antifranquista sense pèls a la llengua. El que entenia la poesia també com una arma de lluita, incruenta i efectiva.

Avui que el 20N ha esdevingut un guarisme recurrent, bo és recordar que, passi el que passi d’aquí uns mesos -que, malauradament, sembla bastant previsible-, la història recorda un altre 20N gloriós, el del 1975. I Brossa va saber-ne dibuixar els sentiments de tants de nosaltres amb una força que encara em fa estremir avui, i amb l’ajut d’un sonet amb estrambot, seguint els cànons més estrictes dels stilnovisti clàssics:

FINAL!

-Havies d’haver fet una altra fi; 
et mereixies, hipòcrita, un mur a 
un altre clos. La teva dictadura, 
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí, 
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura, 
penjat d'un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència, 
t’esqueia una altra mort amb violència,
 la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has fet de tirà espanyol, 
sol i hivernat, gargall de la ciència 
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-- 

Glòria del bunyol, 
ha mort el dictador més vell d’Europa. 
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Una força que va prendre una volada superba quan Miguel Poveda, en el seu treball discogràfic sobre poetes catalans –Desglaç-, el va versionar a ritme de tango aflamencat. Senzillament genial.

Temps abans, Brossa havia dedicat a Franco un altre sonet, que uneix l’elegància mètrica de l’alexandrí amb la contundència dels continus encavalcaments -i l’encara més contundent inici, que esdevé, amb el compliment tòpic del sonet com a forma circular, l’epifonema final- i que, d’una manera o altra, és l’antecedent evident del del 20N. El crit desesperat de tants anys de dictadura:

LA PAU DE L’ABISME

Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill 
pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra 
sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill 
del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill, 
avar de les ortigues, tanques el cel amb barra 
i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill 
de puta? ¿Per ventura la tenebra t’amarra

damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul 
troba el món tosc i gruny i amaga l’arma bruta? 
Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult

tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa 
la paret de la platja. Ah, tant d’odi insepult, 
suma de res! Per què no marxes, fill de puta?

Un altre 20, aquest D, Brossa l’abocà en un sonet “autocensurat”, datat significativament el 20 de desembre de 1973, el dia de l’atemptat mortal contra l’almirall Carrero Blanco. En aquest cas des de la deconstrucció avantguardista que també resseguí el poeta:

 LLAOR
 
A Espanya ha estat creada aquest hivern
una obra mestra d’art conceptual:
fer volar el cotxe del cap del govern
amb ell a dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
.  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
. . . . . .  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

Brossa hagués trobat conceptual del tot aquest nou 20N que ens arriba:

20-11-2011
20112011

4-4

Com els dos primers quartets d’un nou sonet.