Exercicis de mètrica: “T’estimo quan et sé nua…”, de Maria-Mercè Marçal

Posted on 22 Abril 2012

1


Exercici

Analitzeu la forma estròfica i de rima d’aquest poema de Maria-Mercè Marçal, tenint en compte que conté una complexitat superior a la que sembla a primer cop d’ull, especialment pel que fa a la rima:

 T’estimo quan et sé nua com una nena,
 com una mà badada, com un reclam agut
 i tendre que em cridés des d’una branca nua,
 com un peix que oblidés que existeixen els hams.

 Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.
 Com l’estrall en els ulls de l’infant mutilat
 en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola.
 Nua com una sang.

 T’estimo quan et sé nua com la navalla,
 com una fulla viva i oferta, com un llamp
 que la calcina, cec. Com l’herba, com la pluja.
 Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.

 Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.
 Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat
 encarat a la mort. Com l’hora desarmada
 i oberta del desglaç.

Pauta de l’exercici

     T’estimo quan et sé nua com una nena,                    6― + 6―’

        1   2  3     4    5   6 / 1 2    3    4  5   6

     com una mà badada, com un reclam agut                 6―’ + 6―

       1     2  3    4   5   6    /   1     2    3   4    5   6

3    i tendre que em cridés des d’una branca nua,          6A + 6―’

      1 2      3       4        5   6  /   1     2  3    4    5    6

     com un peix que oblidés que existeixen els hams.    6A + 6B

       1     2      3         4    5   6 /      1    2   3   4   5     6

 

5   Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.              6B + 6C’

        1    2      3    4    5  6 / 1      2     3    4  5   6

     Com l’estrall en els ulls de l’infant mutilat                   6― + 6B

        1      2     3   4   5    6    /  1   2   3       4 5 6

7   en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola.     6B + 6C’

     1   2    3       4      5   6   /     1     2   3         4     5    6

     Nua com una sang.                                                                   6B

       1 2   3     4  5   6

 

9  T’estimo quan et sé nua com la navalla,                         6― + 6―’

       1   2   3     4   5    6 / 1 2    3     4   5  6

     com una fulla viva i oferta, com un llamp                      6―’ + 6B

        1    2  3   4 5  6   /  1   2   3    4    5     6

11 que la calcina, cec. Com l’herba, com la pluja.              6― + 6―’

         1  2    3  4  5   6  /     1        2    3    4    5     6

     Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.               6―’ + 6B

        1     2    3    4        5    6   / 1   2      3 4      5  6

 

13 Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.                6― + 6―’

        1    2 3   4    5     6 / 1    2    3  4        5      6

     Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat                     6D + 6B

        1    2    3 4   5      6 /    1     2      3   4    5  6

15 encarat a la mort. Com l’hora desarmada                       6D + 6―’

      1   2  3  4  5    6   /    1        2  3   4  5    6

     i oberta del desglaç. 6B

      1   2   3   4    5     6

Aquest poema és força complex, certament, pel que fa a la seva regulació estròfica, especialment quant a la rima i als paral·lelismes recurrents.

Es tracta de quatre quartets anisosil·làbics. Els quartets senars són isosil·làbics, conformats per alexandrins. Els parells són anisosil·làbics, ja que tots dos s’estructuren en tres alexandrins i un hexasíl·lab final. La combinació entre versos cesurats (en aquest cas, els alexandrins, versos de 6 + 6, és a dir de dues estructures de sis síl·labes, els hemistiquis, que cal recomptar autònomament, i separades per una pausa mètrica, la cesura) i versos més curts idèntics a un dels hemistiquis dels versos llargs (en aquest cas, hexasíl·labs, és a dir, versos de sis síl·labes) és una de les recomanades per la preceptiva mètrica. És una combinació rítmica plenament simètrica.

La combinacions de rimes són molt més riques i complexes. La rima accentual és alternada entre masculina (l’acabada en paraula agudaI) i femenina (en paraula plana, i que he marcat amb el símbol ‘), tenint en compte tant els versos com els primers hemistiquis dels alexandrins. La rima fonètica és molt variada, especialment si tenint en compte tant la rima externa com la interna. La majoria dels primers hemistiquis i força versos són blancs (és a dir, no presenten rima fonètica, i els he marcat amb el símbiol -—), però hi ha alguns primers hemistiquis i nou dels setze versos que tenen rima fonètica. La rima A és consonant, mentre que les rimes B –que és la clarament majoritària-, C i D són assonants (en una combinació de versos i hemistiquis blancs, consonants i assonants molt poc habitual i sense una clara regularitat). Les rimes A i D són internes, la C és externa i la B és tant interna com externa. Una bona complexitat, doncs.

A més, hi ha algunes isotopies fòniques (és a dir, repeticions de sons), les que es donen entre “badada” (vers 2, primer hemistiqui), “navalla” (vers 9) i “desarmada” (vers 15) i entre “agut” (vers 2) i “ulls” (vers 5, primer hemistiqui), que no he considerat rima per la llunyania entre aquests mots: cal recordar que un dels trets necessaris de la rima és que, a més d’esdevenir una isotopia fònica, l’oïdor la pugui fixar, adonar-se’n, i per a això cal una certa proximitat. Per això mateix, sí que he considerat rima les isotopies A, C i D, per la seva proximitat.

Hi ha una altra isotopia evident: la reiteració de la paraula “nua”. Però no és rima, si no una de les diverses recurrències lèxiques o sintagmàtiques que es donen al poema. La primera, una anàfora clarament paral·lelística: el primer vers del primer quartet i el primer vers del segon quartet -la tercera estrofa- són gairebé idèntics, tots dos comencen amb la frase “T’estimo quan et sé nua com…”. La segona: hi ha tretze frases que comencen igual, amb la fórmula “com…”. I la majoria d’elles són inici de vers o de segon hemistiqui. La tercera, la que ja he esmentat: el mot “nua”, que apareix quatre vegades en tot el poema.

I encara d’altres, amb aquesta voluntat paral·lelística. Així, els versos 4 i 5:

     com un peix que oblidés que existeixen els hams.

     Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.

Els versos 7 i 8:

     en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola.

     Nua com una sang.

I els versos 13 i 14:

     Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.

     Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat

En dedinitiva, una altra mostra de la mètrica de Maria-Mercè Marçal: rica, complexa, rigorosa… I al servei d’una poètica plena de registres, brillant, universal.

Nota bibliogràfica:

A partir d’un exercici del meu llibre Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana (Edicions 62-Proa, Barcelona, 2007). Hi trobareu, també, els fonaments teòrics desenvolupats