Exercicis de mètrica: “Vam repetir aquell viatge…”, de Josep Pedrals

Posted on 9 Desembre 2012

0


foto llull.tv

Exercici

Analitzeu mètricament -des del tipus de vers fins a l’estructura de la composició- aquest poema de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), publicat inicialment a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008):

Vam repetir aquell viatge, vam repetir
l’entrada al món recordable, l’entrada al món
que va ser ahir com la vida, que va ser ahir
i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon
com un misteri que escapa, com un misteri
que està en el somni, perdut, que està en el somni
prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:
és com un zombi naïf, és com un zombi
d’un nen petit. Les joguines d’un nen petit
abandonades intactes i abandonades
al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,
de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit
amb so d’onades que acaben, amb so d’onades
d’un mar molt vell que ja no humiteja la pell.
 

Pauta de l’exercici

Si la forma poètica és el resultat de combinar o reiterar -de forma recurrent, sistemàtica- tot un seguit d’elements de llengua -síl·labes, accents, sons, sintagmes…-, la mètrica forneix eines d’anàlisi per tal de sistematitzar aquests elements i, en conseqüència, ajudar a comprendre el text a partir de l’estructura de la seva forma.

Per tal d’efectuar aquesta anàlisi, millor començar per mirar de fixar dos elements essencials: el tipus de vers -el nombre de síl·labes- i la rima -la reiteració de sons-, i marcar la seva recurrència:

 1

 5

 10
 Vam repetir aquell viatge, vam repetir    
  1   2 3   4   5   6 7  8   9 10 11 12
 l’entrada al món recordable, l’entrada al món
   1   2   3   4   5 6  7  8    9  10  11  12  
 que va ser ahir com la vida, que va ser ahir
   1  2   3   4   5   6  7 8    9 10   11  12
 i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon
  1  2  3   4    5    6   7 8    9  10 11  12
 com un misteri que escapa, com un misteri
  1  2   3  4 5    6   7 8   9  10 11 12 -
 que està en el somni, perdut, que està en el somni
    1    2   3   4  5   6  7      8    9   10 11  -
 prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:  
   1   2   3 4   5    6  7   8    9  10  11 12 -
 és com un zombi naïf, és com un zombi
 1   2  3   4  5  67   8   9  10 11  -
 d’un nen petit. Les joguines d’un nen petit
   1   2   3 4    5   6  7 8    9  10  11 12
 abandonades intactes i abandonades
 1 2  3 4 5  6  7  8   9 10 11 12 -
 al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,
 1   2   3  4      5  6  7  8  9   10  11  12
 de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit
  1   2   3      4    5   6   7  8   9   10  11    12
 amb   so d’onades que acaben, amb so d’onades
 1      2   3 4 5     6  7 8   9   10  11 12 -
 d'un   mar molt vell que ja no humiteja la pell.
   1     2   3     4    5  6   7   8 910 11 12
  A

  B

  A

  B

  C'

  D'

  C'

  D'

  E

  F'

  G

  E

  F'

  G

Certament, ens trobem amb un tipus de vers poc freqüent en la poesia catalana: el vers de 12 síl·labes, el dodecasíl·lab.

Si efectuem els enllaços fònics possibles -sinalefes i elisions- que he marcat al text -fins i tot algun de teòricament forçat, com és el cas “eteri, és terrestre”, ja que la coma indica una pausa que hauria d’impedir la sinalefa- i, en canvi, no efectuem cap sinèresi -és a dir, la diftongació no normativa-, com ara a “viatge” -que recomptem normativament de 3 síl·labes-, el resultat és indiscutible: són dodecasíl·labs.

I si bé la tradició ens aconsella que, quan ens trobem amb un dodecasíl·lab, el primer que hem de fer és comprovar que no sigui un alexandrí -ja que és molt més utilitzat aquest vers de 6+6 síl·labes que el de 12-, en aquest poema aquesta prevenció resulta inútil: mètricament només un parell de versos -l’11è i el 14è- podrien ser alexandrins, perquè s’hi podria fer una cesura en una sisena síl.laba tònica i dividir el vers en dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun, però sintàcticament no ho és en cap d’aquests dos, ja que trencaríem pel mig un sintagma clar i faríem incomprensible el significat del vers.

No ens hi escarrassem més, doncs, són dodecasíl·labs. Tots excepte dos: els versos de rima D, que són clarament hendecasíl·labs, versos d’11 síl·labes. No tenim cap possibilitat d’enllaç fònic que ens permeti arribar a les 12 síl·labes i, encara més, en el segon d’aquests versos, si efectuéssim una sinèresi a “naïf”, obtindríem un decasíl·lab, la qual cosa ens trencaria més i tot la recurrència. Són, doncs, dotze dodecasíl·labs i dos hendecasíl·labs -que comparteixen la mateixa rima.

La rima és consonant. Bé, tampoc tots els versos, perquè els dos hendecasíl·labs -la rima D- són, de fet, assonants, això sí, amb una gairebé homofonia –“somni” / “zombi”- propera a la consonància. Això, pel que fa a la rima fonètica. L’accentual és alternada: combina els versos acabats en paraula aguda -de rima masculina-, que són 8, amb els acabats en paraula plana -de rima femenina, que he marcat amb ‘-, que són 6.

Vam repetir aquell viatge, vam repetir                               12 A
l’entrada al món recordable, l’entrada al món                12 B
que va ser ahir com la vida, que va ser ahir                     12 A
i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon                                12 B
com un misteri que escapa, com un misteri                      12 C’
que està en el somni, perdut, que està en el somni        11 D’
prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:                    12 C’
és com un zombi naïf, és com un zombi                              11 D’
d’un nen petit. Les joguines d’un nen petit                        12 E
abandonades intactes i abandonades                                12 F’
al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,                   12G
de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit     12 E
amb so d’onades que acaben, amb so d’onades            12 F’
d’un mar molt vell que ja no humiteja la pell.                12 G

El nombre de versos -14- i la rima fonètica és indiquen, de manera clara, de quina composició es tracta: un sonet, format per dos quartets -de quatre rimes encadenades: ABAB CDCD- i dos tercets -de tres rimes dissolutes: EFG EFG-, seguint un dels models canònics del simbolisme francès. Tot i que la tipografia -que no deixa de ser una mera convenció- ens ho pot amagat, aquest poema és un sonet. Vegem-ho més clarament, si el fraccionem a la manera tradicional:

Vam repetir aquell viatge, vam repetir                       A
l’entrada al món recordable, l’entrada al món          B
que va ser ahir com la vida, que va ser ahir             A
i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon                    B
 
com un misteri que escapa, com un misteri               C
que està en el somni, perdut, que està en el somni    D
prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:             C
és com un zombi naïf, és com un zombi                    D
 
d’un nen petit. Les joguines d’un nen petit                E
abandonades intactes i abandonades                        F
al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,             G
 
de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit  E
amb so d’onades que acaben, amb so d’onades        F
d’un mar molt vell que ja no humiteja la pell.          G

Un sonet que es fonamenta en la recurrència d’un recurs evident: l’estructura paral·lelística, la correlació reiterada i constant d’uns mateixos sintagmes que obren i tanquen cadascun dels versos, i que encara es veuen subratllades pels encavalcaments. Més clars o abruptes en els primers versos -”…. vam repetir / l’entrada al món…” i més suaus en els darrers -”…un crit / amb so d’onades…”-, els encavalcaments acaben de confegir aquesta sensació gairebé de vertigen que inunda tot el sonet a partir d’aquesta correlació reiterada i paral·lelística:

Vam repetir aquell viatge, vam repetir
l’entrada al món recordable, l’entrada al món
que va ser ahir com la vida, que va ser ahir
i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon
com un misteri que escapa, com un misteri
que està en el somni, perdut, que està en el somni
prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:
és com un zombi naïf, és com un zombi
d’un nen petit. Les joguines d’un nen petit
abandonades intactes i abandonades
al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,
de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit
amb so d’onades que acaben, amb so d’onades
d’un mar molt vell que ja no humiteja la pell.

Una estructura que es trenca, només, en el darrer vers que actua, així, d’epifonema -de cloenda, eclosió i conclusió de tot el poema, tal com demana el canon més pur del sonet de Petrarca.

Aquest paral·lelisme és, doncs, el que realment és més recurrent del sonet: més que el vers i que la rima i tot. De fet, introdueix un triple segmentació en els versos i un segon fet de rima fonètica:

  • tots els sintagmes que es dupliquen en cada vers són de quatre síl·labes mètriques: és a dir, si acaben en paraula aguda en tenen 4 -”vam repetir”, l’entrada al món”…- i, si acaben en plana, 5 -”com un misteri”, “que està en el somni”…-, de manera que tots els versos presenten aquesta estructura trimembre: sintagma duplicatat1 (4(+1)) + sintagma intern (de 2 a 4) + sintagma duplicat2 (4+1). No és una estructura trimembre pel que fa al recompte del dodecasíl·lab -perquè l’impediria-, però sí que ho és pel que fa al ritme i al significat: tots els dodecasíl·labs, així, tenen un accent fort a la quarta síl·laba -i també a la setena; i la recitació comprensiva del poema demana pauses pertinents per a remarcar cadascun dels tres segments.

  • si el darrer sintagma de cada vers -el que conté la rima fonètica- és el duplicat del primer, això vol dir, en conseqüència, que el sonet té rima interna -els sintagmes inicials presenten una estructura de rima entre si-, que es dóna, fins i tot, en el darrer vers, l’únic que no presenta l’estructura paral·lelística, però que també té un primer segment de quatre síl·labes que rima. Una rima interna que és, també, rima en eco -perquè és idèntica la rima del primer i del tercer sintagma de cada vers, fins i tot en el darrer, que els sintagmes són diferents. Ho podem veure en aquesta deconstrucció:

 
Vam repetir                (A)     aquell viatge,    vam repetir                A
l’entrada al món        (B)     recordable,        l’entrada al món       B
que va ser ahir           (A)    com la vida,       que va ser ahir          A
i avui es fon,               (B)    buit i estèril;      i avui es fon               B
com un misteri           (C)    que escapa,       com un misteri           C
que està en el somni,  (D)    perdut,              que està en el somni  D
prò no és eteri,           (C)    és terrestre;       prò no és eteri:          C
és com un zombi        (D)    naïf,                   és com un zombi         D
d’un nen petit.            (E)   Les joguines      d’un nen petit              E
abandonades              (F)   intactes              i abandonades             F
al meu cervell,            (G)   que té ganes,     el meu cervell,            G
de llançar un crit,       (E)   prò sense eco;   de llançar un crit        E
amb so d’onades        (F)   que acaben,       amb so d’onades         F
d’un mar molt vell     (G)   que ja no           humiteja la pell.          G

La rima interna, doncs, planteja -com l’externa- un eix vertical, mentre que la rima en eco és horitzontal. L’eco que nega el vers 12è -”prò sense eco”- i que, en canvi, relliga -amb l’antítesi forma/contingut, amb la repetició que ja anuncia el primer vers- aquest sonet vertiginós, que flueix incessant. És, en aquest marc de l’estructura paral·lelística i les duplicacions, que la recurrència del sonet és plenament rodona, completa.

I el vertigen també és sintàctic. El sonet té quatre frases, com quatre són les estrofes, si més no pel que fa a l’estructura profunda, del sonet. Quatre frases per a dos quartets i dos tercets, però en cap cas coincideix frase amb estrofa. El final de cadascuna de les frases coincideix, en canvi, amb el final del primer o del segon dels sintagmes d’un vers -excepte, clar, en el cas del darrer vers. De nou, doncs, encavalacaments, ara uns desajustaments volguts entre sintaxi i estrofa, en un nou element retòric vertiginós, dinàmic:

Vam repetir aquell viatge, vam repetir,
l’entrada al món recordable, l’entrada al món
que va ser ahir com la vida, que va ser ahir
i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon
com un misteri que escapa, com un misteri
que està en el somni, perdut, que està en el somni
prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:
és com un zombi naïf, és com un zombi
d’un nen petit. Les joguines d’un nen petit
abandonades intactes i abandonades
al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,
de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit
amb so d’onades que acaben, amb so d’onades
d’un mar molt vell que ja no humiteja la pell.

Una evident riquesa que, finalment, ve subratllada per un ús col·loquial de la llengua, des de la forma “vam” de la primera estructura paral·lelística fins a la contracció “prò”.

Tradició mètrica, modernitat poètica, llengua quotidiana, joc formal, riquesa retòrica.

 els-nens-eutrofics_blog

Material complementari

Josep Pedrals és una de les veus joves més sòlides i a hores d’ara ja consolidades de la poesia catalana actual. Amb un volum notable d’obra editada, participa activament en els mitjans de comunicació -a l’“Ara” hi ha publicat un nombre considerable de sonets, en una columna diària- i manté una constant presència en els escenaris, ja sigui organitzant festivals de poesia, recitant poemes propis o d’altres autors i formant part de propostes musicals diverses, com ara la que va presentar amb el cantant i músic Guillamino o la que actualment lidera amb el grup Els nens eutròfics.

pàgina web de Josep Pedrals: http://joseppedrals.wordpress.com/

– Pedrals parla de la seva poesia i recita tres sones: http://www.llull.tv/poetarium/detall.cfm/ID/26865/ITA/entrevista-josep-pedrals.html

– youtube conté un nombre considerable de videos de Pedrals recitant o cantant, com ara aquest: http://www.youtube.com/watch?v=KUiBtNfRFWg

– myspace de “Els nens eutròfics”:http://ca.myspace.com/elsnenseutrofics