Com que havia llegit moltes crítiques –i cap de positiva- a l’esbós de programa cultural dels Jocs del Mediterrani, havia quedat corprès amb l’anunciada desfilada militar aèria de la Patrulla Àguila i havia vist en algun lloc que el 19 d’abril es presentaria tot plegat al Teatre Tarragona, però arribava la data i res de res, m’he decidit a entrar a la pàgina web tarragona2018 a veure què.
I déu n’hi do. Des del 28 de febrer, a “Actualitat”, hi ha penjada una extensa notícia que es titula “Les corrents del Mar Mediterrani, eix temàtic del Programa Cultural de Tarragona 2018”. Ostres, una entrada d’aquelles que et deixen k.o –parlant en termes de l’esport que, precisament, li va tocar a Torredembarra en el sorteig de les subseus. Estabornit, si més no.
No és massa difícil, si tens dubtes, consultar el diccionari. Una finestra més d’internet i ja està. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans en línia, per exemple:
“Corrent.
2 1 m. [LC] [GL] Massa fluida, com l’aigua, el vent, la lava, etc., que es mou contínuament en una certa direcció. Un corrent d’aigua. Els corrents del mar. Avui hi ha corrent de llevant, de garbí. Els corrents atmosfèrics. Un corrent d’aire. Avui el riu porta molt de corrent.”
Goita: “els corrents del mar”. Així, clar i català. Dos mesos després i la dotzena de “les corrents” que hi ha al text continuen tan panxes –i això que alguns digitals van fer notar, l’endemà mateix, l’errada. “La corrent d’història”, “La corrent d’espectacles”, “La corrent de tradicions”… I no és de ser tiquismiquis: quina credibilitat pot tenir un programa cultural que neix amb una greu errada lingüística en el seu titular i hi persisteix mesos? Qui gestiona un programa cultural que és incapaç de corregir una errada que li han assenyalat? Hi ha algú?
Sota aquest aixopluc s’entén millor que el programa esbossat aplegui activitats que fan cada any les ciutats i pobles seus i subseus –i faran passi el que passi amb els Jocs-, unes bestretes regalades per Madrid del Festival de Mérida o de l’Instituto Cervantes –que tampoc no sortiran de franc, perquè se les cobraran- i algunes participacions de les empreses i institucions patrocinadores –més aviat modestes pel que haguessin pogut fer. I això fent una anàlisi empàtica i passant per sobre de la manca de relat propi -ni local ni nacional-, la submissió a la intervenció de l’Estat i unes quantes nimietats més.
De fet, el que va de “Les corrents del Mar Mediterrani” a “Els corrents de la Mediterrània” ve a ser l’aplicació de 155 a la llengua. Quan qui gestiona un projecte tant li fa i no és que en tingui massa ganes ni una excessiva idea.
(Publicat a circdetarragona.com el 19/4/2018)
Josep Bargalló 
Posted on 19 Abril 2018
0