Que no ens destrossin l’escola

Aquests darrers mesos el nostre país ha viscut -i viu- una onada repressiva que ens ha retornat als temps foscos del totalitarisme i les dictadures que hem hagut de patir al llarg dels segles. Anul·lació constant per part del Tribunal Constitucional de lleis i normatives progressistes aprovades pel Parlament de Catalunya i el Govern, intervenció il·legítima de les finances de la Generalitat, violació de la correspondència postal, irrupcions policials indiscriminades en centres de treball i mitjans de comunicació, persecució judicial massiva a alcaldes, detenció de càrrecs de l’Administració en l’exercici de les seves funcions, repressió violenta a ciutadans que executaven el seu dret de vot per part d’uns cossos de seguretat de l’Estat traslladats a Catalunya amb aquesta voluntat, supressió política de l’autogovern, empresonament de líders socials i empresonament i exili del President i del Govern en aplicació injusta d’una legislació extraordinària en mans d’una fiscalia i uns tribunals especials al dictat dels designis de l’executiu estatal… I més.

Hi hagut també una voluntat política clara -executada pels tres partits estatals que han dissenyat i aplicat aquesta estratègia, el PP, C’s i el PSOE- dirigida a atacar tant els mitjans de comunicació públics com l’escola catalana. Difamacions, calúmnies, tergiversacions, falsedats… Un atac directe i sense pal·liatius. Els mitjans se n’han salvat formalment, de moment… La seva facilitat d’arribar a l’opinió pública -per ells mateixos i per la solidaritat internacional i d’alguns companys de mitjans privats d’aquí- ha aconseguit fer tirar enrere les ànsies de control total de l’Estat i dels partits que l’alimenten. Per ara…

L’escola, però, ha quedat desprotegida. Sense un Govern i un Parlament que la puguin emparar, sense el ressò mediàtic suficient -i amb alguns mitjans, d’aquí també, sumats a la campanya política de persecució, ja han arribat els primers resultats d’aquesta voluntat d’assetjament i destrucció del que significa l’escola catalana com a eina formativa, innovadora, crítica i de cohesió. Avui, dimarts 7 de novembre, el director i quatre mestres de l’escola  Mossèn Albert Vives, la directora i un docent de l’escola Pau Claris i la directora de La Salle, tots centres de la Seu d’Urgell, han hagut de declarar en un jutjat acusats d’incitació a l’odi. Denunciats per uns pocs pares arran del tractament fet a l’aula dels fets de l’1 d’octubre, és la punta de llança del que ens pot esperar: l’escarni d’una minoria  -sovint, a més, membres dels cossos de seguretat de l’Estat o afiliats a formacions unionistes radicals- que serveixen en safata la persecució a uns jutges concrets i a una fiscalia predisposada. Tot ben amanit per l’entorn repressiu que ens han teixit.

Utilitzar la paraula a l’aula, fomentar el debat i l’esperit crític i expressar els valors democràtics, de pau i de concòrdia, forma part de l’univers que ens volen prohibir. Ens acusen d’adoctrinament perquè ens volen adoctrinats. Com ens acusen de feixistes els que s’envolten de violents d’aquesta ideologia. Perquè l’escola catalana és integradora i lluita per la inclusivitat, és una eina de cohesió social i territorial i un motor de progrés personal i cultural. I tot això és el que no volen. Per això ataquen els seus professionals, les direccions i els claustres. Els centres públics i els concertats que no se’ls sotmeten. La llibertat de docència del professorat i el projecte educatiu de cada centre.

L’escola no té els altaveus dels mitjans i no pot recollir tan fàcilment les seves solidaritats. Però l’educació, com diu la UNESCO, és un bé comú que ens ateny a tots i a totes. Un bé comú que ens volen arrabassar i subvertir. I que s’estructura en un sistema públic que volen controlar i adulterar.

Per això la defensa de l’escola és també la defensa del país, de la societat, de la gent…

Que no ens la destrossin és un deure de tots i de totes.

 

Etiquetat: educació, escola, mestres, sobiranisme

Posted in: Educació, Gent/país/món