Ahir vaig comunicar via xarxes socials a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros –i avui per mail- la meva dimissió com a Comissionat per a la Biennal de Castells. És un càrrec merament honorífic que em permetia continuar col·laborant amb els excel·lents tècnics municipals que organitzen el Concurs i, quan se’m demanava, representar el Concurs –i, per tant, també l’Ajuntament- en activitats o reunions, a la ciutat i fora.
És aquesta segona vessant la que em veig amb impossibilitat d’assumir –i em sap greu per la primera. No puc representar un Ajuntament –i un Alcalde- que ha girat l’esquena a la seva gent i a la ciutat. Podia entendre –sense compartir-la- la posició política i ideològica de l’Alcalde davant la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. Postura personal i de partit. Hagués pogut fer com alguns alcaldes del PSC i col·laborar-hi directament o col·laborar-hi de manera parcial. Va optar per la postura més radical: no col·laborar-hi tot mostrant-se cada cop més bel·ligerant, encapçalant actes de partit denunciant coaccions i pressions –sense acompanyament de cap prova documental fefaent. Va optar per la radicalitat. Com a persona i com a militant de partit. També com a Alcalde
Però ni comparteixo, ni entenc ni puc arribar a digerir el Manifest que Josep Fèlix Bastelleros va publicar l’endemà del referèndum, dilluns dia 2. Me’l vaig llegir, ahir, amb absoluta incredulitat. Més d’un cop. I cada vegada més incrèdul.
L’endemà que ciutadans de Tarragona havien estat apallissats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil –amb aquelles imatges criminals d’agents colpejant un ferit mentre era traslladat cap a una ambulància. L’endemà que escoles i instituts havien sofert l’assalt injustificable de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L’endemà que carrers de la ciutat havien estat presos militarment per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. I l’alcalde de Tarragona es limitava a dir que “Són inacceptables les accions violentes desproporcionades, malmeten la convivència a la nostra ciutat” per continuar tot seguit afirmant que “També és inadmissible fer creure la gent que estan duent a terme un referèndum efectiu”. És a dir: la covardia de posar noms i cognoms a qui va actuar amb violència i la ignomínia de donar a entendre que qui va ser agredit hauria d’assumir alguna culpabilitat –ni que fos la d’haver fet cas a uns dolents que l’havien enganyat, com si la gent fos mesella o estúpida.
El Manifest acaba fent una crida “a treballar plegats per preservar la convivència pacífica”. Josep Fèlix, la convivència pacífica va ser alterada únicament per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. I ni tan sols t’has atrevit a denunciar clarament la seva actuació. Josep Fèlix, la dignitat d’una ciutat comença amb la dignitat de la seva gent i es representa amb la dignitat del seu Ajuntament. Josep Fèlix, saps que van entrar amb violència a centres docents? Saps com ha afectat això el seu desenvolupament? Ets conscient que justificar la violència en centres docents –com tu acabes fent- és justificar l’educació en la violència? El teu Manifest és indigne de la gent de Tarragona i de la ciutat. Josep Fèlix, un Ajuntament digne es posa a disposició dels ciutadans agredits i planta cara sense pal·liatius els agressors. Siguin quins siguin. Em temo, però, que aquí rau bona part de la teva feblesa: qui eren.
M’he preguntat per què? Per què de la teva feblesa? Una feblesa que s’assembla i molt a la covardia. Arrenglerament amb el PSOE més visceral? Potser. Però em costa de creure. Sotmetiment al PP pel pacte municipal? Potser. Però haguessis pogut agafar, fins i tot així, una postura menys agressiva.
I només tinc una explicació. Els Jocs del Mediterrani. Un Jocs que depenen de l’Estat en el seu finançament i en el seu manteniment a Tarragona, que t’han promès. Ja ho havien fet abans i no van complir, i vas haver de passar del 2017 al 2018. Per això tampoc no t’has solidaritzat públicament –ni que fos un moment i mig d’esquitllèvit- amb els alcaldes de pobles i ciutats subseus dels Jocs citats per Fiscalia per haver respost positivament el requeriment del Govern. Gran delicte. Molt per damunt d’aquests anònims teus que es passejaven impunement per Tarragona diumenge.
No sé si ara l’Estat complirà la seva promesa, però, Josep Fèlix, els Jocs del Mediterrani no valen la dignitat de la ciutat.
(Article publicat a circdetarragona.com el 4/10/2017)
Josep Bargalló 
Manel Pujol Picas
6 Octubre 2017
li pots dir al félix que se’n vagi uns dies al racó de pensar, per no dir coses pitjors