De Ponent, ni Wert ni vent

Posted on 4 Desembre 2012

4


Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”. I l’Ovidi tenia tota la raó.

El darrer esborrany de la LOMCE –la nova llei educativa que impulsa/imposa el ministre Wert- és una suma de disbarats pedagògics, legislatius i ideològics, una càrrega de profunditat contra l’educació inclusiva, la igualtat d’oportunitats, l’escola pública… I contra qualsevol visió mínimament plural, oberta, moderna… També contra el català a l’escola. No sé si en primer terme o com a dany col·lateral, tant me fa.

La LOMCE del ministre Wert és la major regressió del sistema educatiu mai plantejada des de la desaparició formal del franquisme. És un retorn pur i dur al franquisme. L’ideològic, l’escolar. El nacional.

A la voluntat clarament expressada de situar el català –a Catalunya, a les Illes Balears, al país Valencià i a l’Aragó, no ho oblidéssim- en un ordre absolut d’inferioritat davant, no només totes les altres llengües, sinó davant qualsevol altra matèria, la LOMCE pretén destruir la immersió lingüística, monopolitzar el sistema a partir del castellà –entès com a llengua única i uniformitzadora- i afegir-hi una dualitat clarament decantada a favor de l’escola privada.

Cert que podem adduir que fins i tot la sacrosanta Constitución dóna arguments per rebatre la voluntat de Wert, però ja sabem que la intenció abassagadora de la maquinària dissenyada per l’Estat, la FAES i la caverna mediàtica només la té com a arma de repressió, no com a garant de drets, ni d’aquells que formalment reconeix.

Caldrà, doncs, respondre amb contundència. La contundència de la legitimitat de la majoria del nostre Parlament, de la legitimitat de la nostra tradició pedagògica, de la legitimitat dels resultats cohesionadors de la nostra escola, de la legitimitat de la majoria social que s’ha expressat de manera clara i caldrà que torni a expressar-se… Una legitimitat que ens haurà de dur a la insubmissió institucional, ciutadana i escolar. Cert, però per poc temps, perquè la LOMCE ha de ser un altre pont obert, un pont cap a la sobirania i la llibertat del nostre país.

La millor insubmissió és aconseguir de poder construir un sistema educatiu propi, adequat a la nostra realitat i que respongui a les nostres necessitats. Pel bé de l’escola, de l’educació dels nostres joves, de la formació de les noves generacions, de la cohesió d’una societat que pugui avançar… I això només es pot fer –ara i aquí- des de la independència.

L’escola de Wert és aquella escola de Ribera que cantava l’Ovidi Montllor, recordeu? Començava així:

La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La Consigna era Pàtria.
La resposta aixecar el braç…”

(Publicat a http://diarigran.cat/ el 4 de desembre de 2012)

(Reproduït a la web elPeriodico.com en català i en castellà)

 ovidimroig

Nota  Podeu trobar la cançó d’Ovidi Montllor a

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=pUIpJneuCJc