Educació 2.0: la competència digital

Posted on 30 Novembre 2012

4


imatge 1

Més enllà de les diferències superficials,

la lectura ha guanyat dificultat:

és més fàcil accedir a la informació,

però és més difícil saber-li donar significat

Daniel Cassany

El web 2.0 ens dóna eines, instruments i interlacions personals que són un  punt de trobada de les competències comunicatives, metodològiques, personals i de conviure i habitar el món, els quatre eixos de les competències bàsiques del postres sistema educatiu.

escriure, llegir, aprendre, comprendre en digital

 

El web 2.0 ens forneix, també, l’habilitat fonamental per assolir:

● la integració de coneixements

● la funcionalitat dels aprenentatges

● l’autonomia personal en aquest procés

a partir d’una actitud crítica i reflexiva a l’hora d’informar-se, aprendre i comunicar-se. Dotar de significat tota la información, saber destriar-la. Saber llegir (en) la web 2.0. Assolir la competència digital. Fer que els nostres alumnes estableixin tres pràctiques de lectura:

● llegir per plaer: el gust per la lectura

            (i la xarxa ho ha enriquit: és lúdica i aporta més complements)

● llegir per aprendre: la formació lectora

            (ofereix més mitjans i més formats, més possibilitats)

● llegir per socialitzar: la novetat més evident de la web 2.0

            (impulsa la sincronia i la diacronia, la lectura compartida…)

hypertext 

la competència digital

no és només tecnològica,

també és comunicativa i social

és el que ens ha de permetre construir el PLE (Personal Learning Environment) dels nostres alumnes.

L’entorn personal d’aprenentatge: les eines, els continguts  -i també les persones-  que configuren la seva xarxa social –que ha d’esdevenir, també, educativa.

I, en aquest context, hem de dotar-los dels instruments i les capacitats per a garantir l’aprofitament de la lectura digital: des dels criteris de cerca fins a la fiabilitat de la informació. Des de l’ús de l’hipertext fins al gaudi de la interactivitat.

1a fase (web 1.0):

acumulació i difusió de la informació

 

2a fase (web 2.0):

hipertext i plataformes del coneixement:

 interactivitat 2.0:

principi bàsic per accedir a la informació

 (i (re)produir-la)

 

El text digital és    → multimodal

és a dir                       → verbal / iconogràfic / audiovisual / hipertextual / interactiu…

perquè

el text imprès és fix i finit

el digital és il·limitat.

Llegir en línia és més difícil que llegir en suport imprès: la xarxa facilita accedir a moltes dades de manera immediata però en complica la integració i la comprensió global. Per això, el lector ha de dominar les competències en informació:

 ● comprendre i saber utilitzar la informació per a la seva vida

 ● saber buscar-la, trobar-la i valorar-la, de manera autònoma i dinàmica

i adoptar estratègies específiques per a la comprensió lectora digital

 

vincles

El text digital, així, és un hipertext   → les eines i característiques de navegació que condueixen a una lectura no seqüencial. Per això, els lectors digitals han de ser competents en l’ús de les eines i les característiques de la navegació.

El mestre/professor és clau en aquest procés, n’és el conductor, l’acompanyant: ha d’evitar la sobrecàrrega cognitiva de l’alumne, ajudar-lo a no naufragar enmig d’una gran quantitat d’informació que no pot processar.

Cal formar

els nous ciutadans de l’era digital

per a ser crítics,

més que mai

Javier Celaya

 

Aquest post és una síntesi de la presentació

 slide-1-638

També s’hi relaciona aquesta

slide 2

Posted in: Educació