Sotracs per la independència (coses del Baix Gaià)

Posted on 1 Febrer 2012

3


La setmana passada hi havia anunciats dos plens municipals, a Torredembarra i a Altafulla, amb un punt de l’ordre del dia comú: l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, que es va estenent pel país com una taca d’oli, ni que sigui gota a gota. La distància, a cops immensa, que marca el pontet transmutat en rotonda aquest cop no es feia notar, i els dos ajuntaments anaven a posicionar-s’hi amb dos dies de diferència. Qui coneix la vida municipal de Torredembarra i Altafulla sap que escarabats i mosquits tenen una tradició convulsa i que hi pot passar qualsevol cosa, però aquesta vegada semblava que les coses estaven clares a Altafulla -on SI, que presentava la moció, hi governava amb Alternativa, una llista local propera, diuen, a EUiA- i potser més dubtoses a Torredembarra -on la presentava ERC, a l’oposició, amb un govern format pel tripartit CiU-PP-GIT, un grup també local, sense ideologia explícita, ni social ni nacional.

Si pel Gaià gairebé no hi baixa aigua, pel Baix Gaià les aigües sempre baixen trèmules: a Torredembarra es va aprovar folgadament l’adhesió independentista, amb els vots a favor de CiU, ERC i ABG, una altra llista local, aquesta relacionada tradicionalment amb Iniciativa però no amb els seus gairebé homònims de l’altra banda del pontet. A Altafulla, en canvi, la moció no va prosperar: els vots a favor de CiU i SI es van estavellar davant l’abstenció d’Alternativa. El PSC i el PP van fer el paper que se’ls hi suposava: abstenció els uns -només a Torredembarra, que a Altafulla no van sortir-, vot en contra els altres.

En els dos plens, doncs, l’equip de govern va votar de manera dispersa. A Torredembarra, CiU que sí, el PP que no i el GIT es va abstenir -una postura potser lògica per la seva tipologia fundacional, però amb un discurs innecessàriament dur i despectiu, especialment per als participants en la consulta local del dret a decidir, que no deixen de ser uns quants més que els vots que el mateix GIT va obtenir a les municipals. I no va passar res: l’alcalde Massagué havia donat suport explícit a la consulta i, més enllà d’algun comentari irònic -però moderat i tot- del cap de llista del PP al Facebook, tal dia farà un any.

A Altafulla, però, la votació va provocar l’immediat trencament del govern local: SI -que l’havia promoguda- va abandonar-lo i va deixar Alternativa -que, amb la seva abstenció, n’havia impedit l’aprovació- en minoria. I és una llàstima: el resultat de la votació, primer, però sobretot la sortida -coherent- de SI. El seus regidors estaven fent una notable i profitosa feina en la diversitat de funcions que havien assumit, començant per Jordi Molinera, el seu cap. I això no és fàcil de trobar en la convulsa municipalitat d’un cantó i altre del pontet-rotonda.

Per mirar d’arreglar-ho -o d’embolicar-ho una mica més-, l’alcalde altafullenc acaba de proposar de fer una consulta popular sobre si l’Ajuntament s’ha d’adherir o no a l’AMI, cosa que em sembla una certa desmesura. Posats a fer, que pregunti si la bandera espanyola ha d’onejar al balcó municipal, una proposta del PP que es va aprovar en el mateix ple -i que tampoc no deuria de fer massa gràcia als regidors de SI.

Però, millor que no parlem de penjar banderes espanyoles on no n’hi ha. No sigui que donem idees i trontolli l’altre equip de govern. O tampoc.

Coses del Baix Gaià.