Pere Aixelà, lo Peroi, torero

Posted on 25 Març 2014

0


lo Peroi

Torredembarra no ha estat mai massa propensa a donar fills il·lustres d’aquells reconeguts més enllà del propi terme. Tot i això, al segle XIX en donà alguns, que van obtenir el seu reconeixement a la capital, a Barcelona. I eren ben diversos: del periodista Joan Mañé i Flaquer –assagista i professor universitari, director del Diario de Barcelona, mentor de Joan Maragall- a l’indià Joan Güell -iniciador de la nissaga industrial immortalitzada a partir dels seus encàrrecs a Gaudí-, passant per Pere Romeu –icona del modernisme, ànima d’Els Quatre Gats i amic de Rusiñol, Casas i un jove Picasso. És a dir, des d’un intel·lectual liberal a un economista proteccionista passant per un bohemi que tant aviat va fer de barman com de titellaire o pilot automobilístic. La nòmina no estaria completa, però, si ens oblidéssim de Pere Aixelà i Torner, nascut a Torredembarra el 16 d’octubre de 1824 i més conegut pel renom de lo Peroi -o Peroy.

El seu pare, natural de Reus i veí de la nostra vila, era traginer de professió i encarregat d’una empresa que feia la ruta Barcelona-Saragossa. Mort el pare, el jove Peroi va haver d’anar a parar a Barcelona, treballant, en un principi, per a la mateixa empresa de traginers. Es faria famós i es guanyaria millor la vida, però, pel que al començament era només una afició: el toreig, en correbous i en places provisionals tancades. Conten que l’aleshores famós matador andalús el Chiclanero el va veure en un festa a Caldes de Montbui per allà 1848 i que el va introduir de ple en aquest món. Com a banderiller es va iniciar, el 1853, a Nimes i, dos anys després, va debutar a la plaça de la Barceloneta –una de les tres que hi havia al Cap i Casal en aquells temps i que era propietat de la Casa de la Caritat, que hi recaptava fons per a les seves tasques de beneficiència. En aquell mateix any, i a la mateixa plaça, es va estrenar com a lidiador de jònecs i aviat va obtenir renom, entre d’altres motius per la seva manera de torejar, diuen que afrancesada, amb el salt de la pica i, a cops, només amb les mans, sense capot.

Després d’haver actuat a Madrid, a Perpinyà i en diverses ciutats del Midi francès, Peroi va prendre l’alternativa professional el 12 de juny de 1864 a la seva plaça de tota la vida, el Torín de la Barceloneta, de la mà de Julián Casas el Salamanquino. Aixelà va ser, doncs, el primer torero català –dels 27 que, en els segles XIX i XX, n’han pres l’alternativa-, el primer que s’hi dedicà professionalment i -segons va deixar escrit Néstor Luján- el primer, també, en fer un brindis en català.

Des d’aleshores, la seva fama va anar en augment –el crit “que el mati Peroi” es va fer habitual a la Barceloneta quan d’altres toreros es trobaven amb dificultats- i va ampliar la geografia de les seves actuacions fins a fer les Amèriques. No com a indià –com tants d’altres torrencs que s’hi devia trobar- sinó en la seva faceta gens habitual de torero de fama. Va actuar a les places de l’Havana –sis vegades-, Buenos Aires i Montevideo, entre d’altres, i hi va arribar a cobrar 2.000 pessetes de l’època per corrida –que eren molts diners-, tot i que també n’efectuà, a Amèrica, a França i a casa nostra, moltes de benèfiques. A Barcelona, el 1874 va patir un greu accident, quan el va agafar el toro Artillero, que el va deixar molt malferit, sense recuperar-se mai del tot. Es va retirar oficialment el 24 d’agost de 1879.

I el 4 de març de 1892, amb 65 anys, sol, pobre i oblidat, Pere Aixelà moria de càncer a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. Un altre torrenc, 38 anys més jove, que també duia el nom de Pere –el patró parroquial de la vila- i que també es faria molt popular, era a punt d’arribar a la capital quan moria Peroi. Certament, Pere Romeu li va prendre el relleu. I en moltes coses: també va morir-hi en la pobresa i en l’oblit. En això, i no només en això, els dos Peres foren molt distints dels dos Joans, Mañé i Güell.

 

(article publicat, amb aquest títol, al Diari de la Torre, núm. 194, abril de 2014)

(reproduït, amb el títol “Lo Peroi, de Torredembarra i el primer torero català” a  BaixGaiàDiari.cat  -grup naciodigital.cat- el 26/3/2014)