(Publicat a http://www.delcamp.Cat/ el 26 d’octubre de 2011)
La diada de Santa Úrsula, diumenge passat -24 d’octubre-, va tornar a demostrar que entre els valors castellers hi ha el de la conjuració col·lectiva com a fórmula de superació, a partir del convenciment de les pròpies possibilitats i d’un fort treball d’equip -tècnic i social, casteller i psicològic. Deien, alguns, que enguany no era bo per a les colles de Valls, que en aquesta Santa Úrsula 2011 les coses no anirien massa bé, justament quan feia 30 anys d’aquella històrica diada de 1981 en què la Joves havia portat a plaça el primer 5 de 8 descarregat del segle XX i la Vella havia completat el 4 de 9 amb folre, el primer castell de nou de la centúria. Deien que 30 anys després d’aquells dos mites que havien iniciat una nova i esplendorosa etapa en la història castellera, la Vella i la Joves no estarien a l’alçada. Que la Vella no passaria, com a molt, de la tripleta màgica. Que la Joves, per primer cop en molts anys, acabaria la temporada sense descarregar cap castell de nou.
Malgrat els pessimistes per vocació -castellera i nacional-, jo havia viscut dos moments que m’havien convençut que la d’enguany tornaria a ser una molt bona Santa Úrsula. Primer, quan, encara a l’estiu, al local de la Vella, vaig poder compartir un fet excepcional: la direcció de la colla va reunir tota la canalla i, en una sala recollida, els va passar la filmació del seu primer 5 de 9 amb folre, el del 1996, el primer descarregat, també, del segle XX. En acabar, alguns dels components del pom d’aquell cinc, avui castellers de tronc, van explicar a la canalla d’ara els seus records, les sensacions de dues dècades enrere… La simbiosi va ser instantània i vaig sortir sabent que, en un moment o altre de la temporada -i Santa Úrsula era la cita perfecta-, els de la Vella tornarien a fer-se amb aquesta impressionant construcció, un dels vaixells insígnia de la gamma alta. Que tornarien a estar al capdamunt.
I el dissabte 15 d’octubre, vaig participar, al local de la Joves, en un acte convocat per celebrar diverses efemèrides de la colla, entre les quals els 30 anys d’aquell 5 de 8 i els 25 del seu primer 3 de 9 amb folre -el primer, un altre cop, de tota la centúria. Malgrat que la temporada els havia estat especialment esquerpa, la sala -tot i la competència televisada del Barça- tenia aquell to èpic del que deia al començament, de conjura col·lectiva, de dir “som el que hem estat i no podem ser menys”. Vaig sortir absolutament convençut, també, que era impossible que la Joves acabés l’any sense descarregar cap castell de nou, sense llançar els punys a l’aire damunt el folre i la pinya..
A tot això -i hi ha qui se n’oblida massa fàcilment- calia afegir-hi un altre factor: la plaça del Blat. De la mateixa manera que és impensable plantejar el Museu Casteller a cap altra ciutat que no sigui Valls i el Concurs a cap altra que a Tarragona, Santa Úrsula encara és -i serà sempre- la diada amb més història. I en un costum viu i tradicional com el fet casteller, la història sempre es projecta endavant. Per això, malgrat els pessimistes i gràcies a l’esforç i la saviesa de la Vella i la Joves, Santa Úrsula 2011 va tornar a ser una gran diada. Per molts anys.
Josep Bargalló 
vila
26 Octubre 2011
Santa Úrsula encara és -i serà sempre- la diada amb més història
La diada amb més història? Vols dir que no data de després de la guerra la diada de Santa Úrsula?
Josep Bargalló
26 Octubre 2011
Del XIX. La qualificació “amb més història” no menysprea ni rebutja altres diades -ni aquelles que, en les darreres dècades, han vist més castells de la gamma alta