(Publicat a http://www.delcamp.cat/el 20 d’octubre de 2011)
Els Jocs del Mediterrani 2017 no han de ser només -que déu n’hi do- una cita esportiva organitzada de manera eficient que aporti a Tarragona i a la seva zona d’influència una injecció econòmica i de projecció considerable, i que situï la ciutat en el mapa esportiu mundial -a partir de l’empenta i el potencial de les dues ribes del Mediterrani. Tarragona té davant seu una magnífica oportunitat per bastir un projecte de ciutat realment modern, innovador, sòlid…, que faci oblidar definitivament la llosa de la capitalitat provincial -com a tal, sense tremp, aquí i arreu-, i ha d’aprofitar aquesta oportunitat per deixar anar llast, aixecar el cap i treure pit.
Tarragona ha d’apostar per fer un salt endavant i esdevenir una capital mediterrània, patrimonial i -en el marc del 2017- olímpica, motor del seu territori i orgullosa del seu passat i del seu present. I conscient que la capitalitat -qualsevol capitalitat- no s’ostenta, sinó que s’exerceix. Que, a aquestes alçades del segle XXI, les capitalitats són reconegudes globalment a partir del seu arrelament a un territori molt concret. I amb un afegit encara: la capitalitat es viu des de la generositat. Les capitals són ciutats amb capacitat de ser generoses amb el seu territori. Generoses, respectuoses, gens pretensioses i amb la mà estesa. I, si tot territori necessita d’una capital, no hi ha cap capital que no tingui un territori que la reconegui com a tal. I això tampoc no és fàcil ni ve donat de fora. A aquí, però, no s’hi arriba només a partir dels Jocs del Mediterrani, per molt que hi puguin ajudar amb força. S’hi arriba en el dia a dia, amb un projecte que disposi de diversos puntals, una clara voluntat de projecció i la consolidació d’una xarxa interna social, cultural i ciutadana, participativa i interrelacionada.
No és fàcil -segur. Però deu ser possible. Com pot ser que arribi a ser possible el corredor ferroviari del Mediterrani, que aneu a saber si algun dia connecta directament el Port amb l’Europa més industrial i poblada. Bé, això ja són figues d’un altre paner, perquè la decisió executiva real i última ens cau lluny, massa lluny. Els projectes de ciutat -i de territori-, no. Aquests són de casa.
Ara que, de moment, no em direu que no queda bé això de “Mediterrània, Patrimonial i Olímpica.” N’hi ha que cobren força per eslògans més confusos. Aquest és de franc.
Josep Bargalló 
Posted on 20 Octubre 2011
0