Browsing All Posts filed under »De literatura i retòrica«

Joan Brossa i el sonet (4). La deconstrucció, de la paraula a l’objecte

gener 22, 2014

4

  On la recerca d’un nou llenguatge poètic i un nou formalisme per al sonet es veu més evident és en aquells poemes en els quals Joan Brossa opta ja, radicalment, pel trencament formal absolut, per la seva deconstrucció. A Sonets del vaitot, no només hi trobem sonets en trisíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs: Brossa hi […]

Joan Brossa i el sonet (3). Els altres models de sonet

gener 18, 2014

4

Més enllà del sonets estrictament canònics –petrarquistes o shakespearians- i de l’aportació dels sonets de mots-rima –que hem vist en els dos posts anteriors-, en l’obra de Joan Brossa hi podem trobar d’altres models. Una part d’aquests, amb tot, també són d’arrel clàssica. Com aquest metasonet –un sonet sobre el gènere mateix- amb estrambot –és […]

Joan Brossa i el sonet (2). L’aportació brossiana al gènere: el sonet amb mots-rima

gener 12, 2014

3

Joan Brossa va escriure la seva primera sextina el 1976, i fins el 1993 en va publicar cent trenta-set, moltes més que ningú mai en cap llengua, amb una dedicació, doncs, exhaustiva i productiva a aquesta forma especial creada pel trobador Arnaut Daniel. I si la sextina es defineix per dos elements essencials: la peculiaritat […]

Joan Brossa i el sonet (1). El gènere en el seu corpus literari

gener 10, 2014

6

Joan Brossa (1919-1998) va ser un creador d’una magnitud colossal. Josep Pedrals comença un poema seu amb un vers contundent: “Brossa tot sol és un moviment literari”. Aquesta és una cita que m’agrada retreure en parlar de Brossa, perquè defineix sintèticament l’obra d’un poeta prolífic, autor teatral –de l’àmplia diversitat de les arts de l’espectacle, […]

3 (altres) poemes de Nadal: Joana Raspall i Salvador Espriu

Desembre 13, 2013

3

Viure és un Nadal entre el poc i el massa. És un foc que cal encendre’l amb traça.   En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Joana Raspall (1913-2013) -i pocs dies abans de la seva mort-, editorial Meditàrrania li publicava Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, que […]

“Deseperada ment”. Autoretrats de poetes mallorquins de postguerra: Llorenç Moyà, Vidal Alcover, Josep Maria Llompart i Blai Bonet

Desembre 2, 2013

0

Hereus d’una tradició poètica excepecional -de Costa i Llobera i Joan Alcover a Gabriel Alomar i Bartomeu Rosselló-Pòrcel-, amb trajectòries vitals a la llarga distintes i amb una projecció també diversa, Llorenç Moyà, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart i Blai Bonet són uns clars exponents de la vitalitat de la poesia mallorquina de postguerra. […]

“No digueu que ell és mort…”. Quatre planys per al President Companys (Gassol, Carner, Neruda i Brossa)

Octubre 14, 2013

10

Lluís Companys, President de Catalunya, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d’octubre de 1940. Uns quants soldats executaven, en aquella hora sinistra, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, la sentència criminal d’un tribunal militar, en aplicació de l’ordenament feixista acabat d’imposar pel franquisme. La Gestapo […]

El sonet a l’obra de Jaume Vidal Alcover

Octubre 2, 2013

1

El poeta, crític, historiador, novel·lista i autor teatral –i polemista per convicció- Jaume Vidal Alcover (1923-1991) és un bon exemple de l’interès pel rigor formal dels poetes mallorquins de la segona meitat del segle XX, hereu del formalisme de l’Escola Mallorquina que els havia precedit. D’entre la seva extensa producció, hi trobem dos poemaris que […]

Carles Riba, poeta gallec

Juliol 25, 2013

0

  (Publicat al diari “AVUI” el 20 d’octubre de 1990)   Carles Riba, Cantares d’amor e d’amigo. Ediciós do Castro, Sada-A Coruña, 1990. 51 pàgs. Edició de Xosé Lois Garcia Amb motiu del dia de les lletres gallegues de 1990 -celebrat el 17 de maig- , Ediciós do Castro va donar a conèixer un conjunt […]

El professor Xavier Romeu

Juliol 6, 2013

0

(Article publicat al número 288 de la revista Lluita, en un monogràfic dedicat a la memòria de l’escriptor, dramaturg, lingüista, professor i militant de l’esquerra independentista Xavier Romeu (1941-1983) i base de la meva participació en una taula rodona del Simposi Xavier Romeu, organitzat pel PSAN i celebrat a Vilaweb (Barcelona) els dies 5 i […]

Lo canonge Blanch: sonets eròtics, escatològics, irònics i religiosos

Juny 26, 2013

0

Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera són els poetes barrocs que la historiografia tradicional catalana ha situat al capdamunt –o, per dir-ho d’altra manera, als que ha dedicat més atenció. N’hi ha d’altres, però, tan interessants com algun dels anteriors. Com ara Josep Blanch (1620-1672), canonge de la Catedral de Tarragona, de la qual […]

Del voltor de Miramar. 3 poemes per a s’Arxiduc: Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar i Joan Alcover

Juny 2, 2013

0

Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, arxiduc d’Àustria, príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, un Habsburg amb doble tractament d’altesa reial i imperial nascut a Florència el 1847, fou un personatge singular en el seu temps. Viatger, intel·lectual i escriptor, als vint anys va tenir la seva primera relació amb les Illes, una visita a […]

Una dama de cabell negre que es pentina: del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés

Mai 20, 2013

8

Un dels sonets més  més coneguts i celebrats de Francesc Vicent Garcia -el popular Rector de Vallfogona- és el que narra el contrast entre la negror dels cabells d’una dama i la blancor de la seva pinta de vori: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL   Amb una pinta de marfil polia sos […]

William Shakespeare, sonet 73: vuit traduccions

Mai 9, 2013

9

“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor”  Salvador Oliva   “Traduttore traditore” diu un conegut […]

Joan Salvat-Papasseit: tres sonets

Març 21, 2013

2

El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres  –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]

Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda

Març 12, 2013

0

Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu,                           Don Piripipiu?   Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]

“Som com moros dins la boira?” Joseba Sarrionandia, en català

febrer 26, 2013

1

Dissabte –sí, un 23-F, precisament- es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Som com moros dins la boira?, l’edició en català del volum amb què Joseba Sarrionandia fou reconegut amb el Premi Euskadi d’Assaig 2011. Va ser una presentació coral, amb intervencions de caire divers –en català, en euskera i en amazic- […]

El sonet a l’obra de Rosselló-Pòrcel

gener 25, 2013

10

tota la seva obra no és més que un bellíssim preludi / Jaume Vidal Alcover El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada, […]

Salvador Espriu: “Nosaltres tots, castellers”

gener 13, 2013

0

      Nosaltres tots, castellers    S’aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses. Truquen a portes d’oblit. Desempresonen llum, ales, aire. Nua bellesa, nom sol enllà del nombre, esclat de festa. Volem la força dins l’ordre perfectíssim de la mesura. En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis. Seny, no podríem acollir-nos […]

El sonet a l’obra de Marià Villangómez

gener 6, 2013

0

Nascut el mateix any que Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel –de qui enguany també es commemora el centenari-, l’obra de l’eivissenc Marià Villangómez (1913-2002), sovint massa poc valorada per la crítica del Principat, és fonamental tant en l’evolució de l’ús del sonet en la nostra literatura com en la recepció moderna de poetes d’altres literatures. El […]