Escoltant González, en un sopar

Posted on 29 Setembre 2016

1


Els darrers mesos de 2005 i els primers de 2006, el president Maragall va mirar de trobar aliats internacionals per a aquell Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya per una amplíssima majoria i que ja començava a patir un progressiu procés de minves, retallades i substitucions a Madrid. Un d’aquests intents -sense cap resultat positiu a la pràctica, com els altres- va ser un sopar a Pedralbes amb premis nobel -de literatura i de la pau- i antics mandataris polítics, tots de l’àmbit ibèric i llatinoamericà. A mi em va tocar sopar entre Felipe González i Gabriel García Márquez.

Tot i que jo m’hagués estat tota la nit parlant amb l’escriptor colombià, vaig estar força estona escoltant el monòleg de l’expresident espanyol. No puc reproduir literalment tot el que em va dir, perquè no ho recordo amb l’exactitud de la literalitat, però sí que recordo de manera nítida els elements essencials del seu missatge:

  • el federalisme ja era una cosa del passat i plantejar-lo ara i en el futur era un gran error
  • la promesa prèvia de Zapatero de respectar fil per randa l’Estaut del Parlament havia estat un gran error
  • l’Estatut tal com l’havia aprovat el Parlament era un gran error
  • en conseqüència, Maragall s’equivocava si confiava en Zapatero, perquè aquest no podia complir la seva promesa, ni que volgués -que segurament no volia
  • Maragall s’equivocava encara més invocant el federalisme i defensant l’Estatut
  • en conseqüència última, Maragall o tirava enrere o algú hauria d’actuar

I així va ser. Aquests dies ho he tornat a reviure. Sort que vaig poder acabar la nit parlant amb García Márquez.

4cb37ae975444fd4ab393d35c5f8bfa3

Etiquetat:
Posted in: Gent/país/món