De reis i copes. I de banderes i jocs

Posted on 20 Mai 2016

0


Dimecres 18 de maig –potser en honor d’un altre 18, d’un juliol de fa 80 anys-, la Delegada del Gobierno de España en la Comunidad de Madrid va decidir de prohibir l’entrada i exhibició d’estelades a la final de la Copa del Rey de futbol de dissabte que ve i, a la vegada, autoritzar una marxa d’un grup neonazi el mateix dia. És a dir, dissabte a Madrid serà legal lluir banderes feixistes –ja sigui en la seva versió hitleriana o en la seva versió franquista- i il·legal dur una estelada, ni que sigui ben plegada dintre d’una bossa.

La Delegada del Gobierno, Concepción Dancausa, és una militant del PP amb una notable trajectòria política –presidenta de l’Asamblea de Madrid, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’aquella ciutat, directora de l’Instituto de la Mujer…- com per pensar que la doble decisió prové d’un caprici personal. No és un caprici o una sortida de to d’un dia dolent. Forma part d’un corpus ideològic sòlid i sostingut: el franquisme perdura, el dret a decidir no existeix. La democràcia espanyola pateix d’aquest mal, i el PP s’hi sent còmode. Com s’hi deuen sentir els que permeten que, cap de setmana rere cap de setmana, s’exhibeixin símbols feixistes en molts camps de futbol i els que callen amb satisfacció quan es prohibeixen banderes que el mateix Parlament de Catalunya va reconèixer com a símbol d’una expressió lliure i democràtica. I també els que insisteixen, dia sí, dia també, que hi ha drets que no ens toquen de tenir.

La senyora Dancausa és, a més, filla de qui fou l’alcalde falangista de Burgos de mitjans anys 60 a les envistes de la mort del dictador i, posteriorment, patró de la Fundación Francisco Franco. La dreta espanyola –i una certa esquerra- ja ho té això: la perpetuació de nissagues familiars acostumades a manar, que mantenen un mateix pòsit ideològic, per bé que el vagin tenyint suaument d’un color o d’un altre segons vagin els temps i bufin els aires suposadament majoritaris. Deixar fer als seus i prohibir el que vulguin fer els altres els és un denominador comú.

L’endemà de les decisions de la senyora Dancausa, la més alta representació institucional de l’Estat, Felip de Borbó –el que dóna nom al partit de futbol en qüestió-, ha vingut a Tarragona a donar suport a la presentació de la mascota dels Jocs del Mediterrani o als mateixos Jocs en si –que en això difereixen els mitjans que n’han parlat. No és difícil, doncs, lligar una cosa amb l’altra i preguntar-se què hi pot voler prohibir la Delegación del Gobierno de España en Cataluña. I no costa massa d’imaginar. Però aquest no és el principal problema que tenen els Jocs que han de celebrar-se a la ciutat el 2017, és a dir, d’aquí a no res. De moment –i sembla que per sempre-, el govern de l’Estat se n’ha rentat les mans de la manera més frapant possible: pressupost zero. Ja poden enviar el rei a presentar mascotes. En aquests coses, si no hi poses diners, no hi ets. Ni t’hi haurien de convidar.

Clar que encara hi ha una cosa que hauria de preocupar molt més els organitzadors dels Jocs: l’absoluta indiferència que generen entre la ciutadania. Potser prohibint alguna cosa encara serien capaços de generar algun sentiment. Ni que sigui en contra.

(article publicat a circdetarragona.com el 19/05/2016)