Torredembarra i Tamarit, les dues “T” de Ramon Casas

Posted on 17 Març 2016

5


dibuix-de-torredembarra-de-ramon-casas-quan-tenia-15-anys-el-1881

La Generalitat ha declarat aquest 2016 com l’Any Casas, en commemoració del 150 aniversari del naixement de Ramon Casas, l’extraordinari artista modernista, un dels millors pintors catalans de tots els temps. I en l’amplíssim abecedari de la geografia de Casas -de Barcelona a París, de Sitges a Sant Benet de Bages, de Berlín a Chicago-, el Baix Gaià hi aporta, i amb majúscules, dues T: Torredembarra i Tamarit.

Torredembarra. Ramon Casas Carbó ja va néixer a Barcelona, però els Casas eren de Torredembarra. Gent de mar en el XVIII, l’avi del pintor -Joan Casas Fontanilles- va començar la nissaga indiana de la família. Va anar a Nova Orleans i, de tornada a la vila, enriquit però sense una gran fortuna, es va casar el 1791 amb Mercè Gatell. Instal·lats ja a l’actual número 16 del carrer Antoni Roig -el carrer Nou dels comerciants torrencs del XIX-, van tenir tretze fills, sis dels quals, si més no, van morir infants. Dos dels fills mascles supervivents, Joaquim i Ramon Casas Gatell, van refer el camí d’Amèrica, a Matanzas, a l’illa de Cuba, una de les destinacions preferides dels indians de Torredembarra -i també del Garraf. Els germans Casas Gatell sí que van fer, al Carib, una considerable fortuna, que van engrandir, en retornar, amb els seus casaments. Van abandonar el carrer Nou per instal·lar-se a Barcelona, es van casar amb dues germanes Carbó Ferrer -filles d’un indià de Sant Pere de Ribes- i van esdevenir potents industrials tèxtils. A Barcelona, Ramon Casas Gatell va consolidar l’amistat amb un altre torrenc enriquit a Amèrica, Antoni Roig, que havia nascut just al davant de casa seva -a l’actual número 19 del carrer que ara du el seu nom- i amb qui havia coincidit a Cuba. Casas pare, així, va esdevenir un dels marmessors del testament de Roig -el de la creació del Patronat, les escoles i els dots, clau per al desenvolupament immediat de la vila.

Els Casas ja barcelonins, hereus del patrimoni familiar torrenc, el van mantenir força temps. La casa del carrer Nou -on, fins a finals del segle XIX, encara hi vivien tietes i cosins del pintor- i força parades, vinyes i horts, alguns dels quals van arrendar i, després, vendre als Ratxet. Ramon Casas Carbó, les seves germanes i els seus cosins van passar molts estius a Torredembarra, de nens i de joves. De 1881, quan Ramon Casas just havia fet quinze anys -i era a punt d’anar per primer cop a París-, es conserva un dibuix seu amb la representació incofusible del castell dels Icart i l’Església de Sant Pere.

I va ser al carrer Nou que Casas va conèixer Pere Romeu -que vivia a casa dels seu padrí Huguet, just al costat, al número 18. Una altra amistat sòlida amb fruits notables: el famós “Tàndem” i Els Quatre Gats ho exemplifiquen en escreix.

Tamarit. Ramon Casas no va deixar mai de venir a Torredembarra -ni que, al final, fos només molt ocasionalment. Per això coneixia perfectament el Baix Gaià. I per això va convèncer el magnat i mecenes nordamericà Charles Deering perquè, el 1916, comprés el recinte abandonat de Tamarit. Deering havia anat a Barcelona a conèixer personalment Casas -de qui havia vist quadres a Berlín, París i Chicago-, s’havia enamorat de Sitges, hi havia comprat Maricel i havia encarregat a Miquel Utrillo que el restaurés per instal·lar-hi part de la seva ingent col·lecció d’art. Anys després, Casas va convèncer el multimilionari nordamericà perquè fes el mateix amb Tamarit. Deering va comprar tot el recinte, propietat de l’arquebisbat de Tarragona, i va demanar al pintor que, amb la col·laboració de l’historiador tarragoní Joan Ruiz Porta, s’encarregués de supervisar-ne la rehabilitació, que va dur a terme el mestre d’obra Joan Sumoy, de la Riera de Gaià. En els anys que van durar les obres, Ramon Casas va venir constantment a Tamarit. No costa d’imaginar que, si calia quedar-se a dormir, s’estés al carrer Nou. Si més no abans d’acabar la part habitable del recinte. Després, quan Deering s’hi instal·lava temporades, Casas s’hostatjava en una cambra que hi tenia reservada. I tots dos passaven per Torredembarra quan els calia alguna cosa, com anar al metge –el doctor Vallmitjana, del carrer Major.

NOTA: Dins el programa oficial de l’Any Ramon Casas, l’Ajuntament de Torredembarra prepara una Ruta amb els espais torrencs del pintor i l’editorial A Contravent em publica la biografia Les 7 vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, que tot just he acabat, amb dades sobre la relació entre els dos amics.

(Publicat a BaixGaiàDiari.cat el 17/03/2016)