La faula certa d’una pedra que va anar a parar en mar

Posted on 3 Març 2016

1


Playas-Torredembarra-Altafulla-biotopos-artificuiales_TINIMA20150608_0530_3

 

A Torredembarra el franquisme hi va plantar, com a tants pobles i ciutats del país, el seu monument. Una pedra massissa bastant gran -un pedrot considerable- que commemorava el que ells en deien “XXV Años de Paz”. A l’entrada, venint de Barcelona, passat ja Clarà. A la cruïlla entre l’antiga general i la nova. No era res de l’altre món. Estètica feixista senzilla, amb lletres que volien tirar a romanes.

Un bon matí, quan Franco ja havia mort i encara no s’havien fet les primeres eleccions, en aquells temps que després en dirien transició, algú es va adonar que la pedra ja no hi era. I el dia abans, sí. Conten que, de nit -aquella nit-, la pedra va anar a parar en mar, que és on anaven a parar les coses que feien nosa. Pura tradició marinera.

No devia ser fàcil, perquè el pedrot pesava bastant. Devien ser uns quants els que el van remoure. I els va caldre tracció mecànica per al trasllat i l’anegada. Però ningú no va preguntar, diguem-ne que oficialment, què havia passat. Ni a ningú no li van preguntar, diguem-ne que oficialment, on havia anat a parar la pedra. Senzillament, un bon matí ja no hi era.

Va ser el primer biòtop modern de la platja de Torredembarra. A Baix a Mar. Els que van tirar la pedra en mar no ho sabien. No sabien que, en un acte d’higiene democràtica, s’havien avançat, dècades i tot, al futur programa CORINE de la Unió Europea. Senzillament, una nit van tirar la pedra en mar. La pedra i el seus XXV Años de Paz.

Etiquetat:
Posted in: Gent/país/món