Nós que valem tant com vós

Posted on 13 gener 2016

2


“Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, no”. Aquest és el jurament que, seguint les nostres constitucions, es feia davant dels reis catalans. Fins al segle XVIII, clar, que és quan vàrem perdre, en mans dels Borbons, aquelles llibertats que ens feien ser, tots junts, iguals i per damunt de qualsevol sobirà.

Han passat més de tres-cents anys i ja en fa molts que les poques monarquies que es mantenen només signifiquen la pervivència d’antics privilegis. Perdut en la foscor del temps, Felip VI ha volgut recordar-nos, amb un gest simple, que el Borbons representen un “vós” que es creu millor que “nós”. Un “vós” reial i estatal que pretén menysprear la voluntat popular. Negar-se a rebre la Presidenta del Parlament de Catalunya és això: la pretensió de menyspreu més absolut i absolutista cap a “nós”. Com ho ha estat trencar la fórmula institucional d’agrair “els serveis prestats” al President Mas.

Diuen que tot això no ha estat una decisió de la Casa Reial, sinó una imposició del govern del PP. Tant fa, però pitjor encara. Primer, perquè demostra la inutilitat absoluta de la monarquia, que es veu que ni serveix per a decidir qui rep o qui no, a qui agraeix i a qui no. Segon, perquè demostra la inoperància de la monarquia: si volia rebre i agrair, és un acte de covardia i sotmetiment no fer-ho.  I, si no ho volia fer, ni tan sols executa la seva hipotètica funció d’intercessió, sinó que actua de part. Una despesa supèrflua.

Tant fa, perquè la Casa Reial i el govern del PP –de vegades més maldestres del que ens pensem que poden ser- no han fet altra cosa que constatar definitivament que “nós” ja hem començat a deixar ser d’ells. I “nós”, en canvi,  ho hem expressat on cal, a la seu de la Generalitat i quan la Presidenta del Parlament ha formulat al President Puigdemont el prometatge del seu càrrec en base de la lleialtat i fidelitat “a la voluntat del poble de Catalunya i als seus representants al Parlament”. És a dir, a “nós”.

Hi ha un munt d’arguments per defensar-ho. Ètics, polítics, socials i jurídics. No hi ha cap llei que reguli el prometatge, perquè és, tan sols, una pràctica. Una pràctica que ha d’adequar-se a cada temps. I, avui, en aquest 2016 que hem obert el camí cap a la construcció d’un nou país, la sobirania de “nós” recau, per damunt de tot, en les “nostres llibertats i lleis”. És a dir, en “nós”. La democràcia ja té aquestes coses.

O sigui, dilluns va ser la darrera vegada que vam dir d’anar a visitar un Borbó. Tot plegat era per acomiadar-nos civilitzadament. Potser és que som massa educats.

(Article publicat a circdetarragona.com el 12/1/2016)