Qüestionari casteller: “Per a viure i veure castells, no hi ha res com una plaça tradicional”

Posted on 28 Juliol 2014

0


Josep Bargalló Valls, exconseller en cap de la Generalitat, respon el nostre primer qüestionari casteller i ens explica la seva visió particular d’aquesta tradició

Entrevistes Castellers | 23/07/2014

lavanguardia.com

Josep-Bargallo-forma-part-dels_54412388296_51351706917_600_226

Josep Bargalló Valls va néixer a Torredembarra el 1958. Molts el coneixeran per haver estat el Conseller Primer de la Generalitat de 2004 a 2006, un càrrec que es coneixia llavors amb el nom de Conseller en Cap. Filòleg, exconseller d’Ensenyament i exdirector de l’Institut Ramon Llull, no tants sabran que ara dedica el seu temps a la docència com a professor de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili.

El seu lligam amb el món casteller és molt estret i sovint el podem veure amb la camisa blau cel dels Nois de la Torre, la colla de la seva vila natal.

Quina és la seva relació amb el món casteller?
Familiar i personal. El meu besavi (Pau Valls, “Salvet”, de Creixell) era timbaler d’un grup de grallers, el meu avi (el seu fill, que era ferroviari) agafava el tren els diumenges per anar a veure castells on en fessin i jo sóc membre dels Nois de la Torre des de la seva fundació, el 1975. He escrit uns quants llibres i articles sobre el fet casteller i sóc, també, Comissionat de la Biennal de Castells.

Quina característica destacaria de la seva manera de ser?
Això sempre és difícil de dir. Tastaolletes, potser. O persistent, també.

Quina qualitat prefereix en una persona? i en un casteller?
Que vagi de cara i jugui net. Que treballi per la colla.

Què valora més del món casteller?
Les ganes de fer, de tirar endavant, de superar-se. De treballar en equip

Quin és el seu defecte principal?
Això tampoc no és fàcil de dir. Potser massa tastaolletes. Prendre’m algunes coses massa seriosament, també.

Si pogués triar una posició en un castell, quina seria?
Quan feia d’agulla, que vius (i veus) el castell de dins mateix, del bell mig. Però de primeres mans o segones, de dau o de lateral també el vius (i el sents) de baix estant.

Quina seria la seva pitjor desgràcia?
Espero que no em passi mai i no ho sàpiga, doncs.

Quins dons naturals li agradaria tenir? Amb quina posició del castell la relacionaria?
Una mica més d’agilitat física no estaria malament. Del tronc, de terç en amunt.

A quin lloc del món li agradaria fer o veure-hi castells?
N’he fet o vist a França, Itàlia, Alemanya i el Québec. Suposo que veure’n a Times Square de Nova York, al Zócalo de Mèxic DF, al port de Helsinki o en una platja australiana deu estar molt bé (perquè vol dir que tu hi ets), però, per a viure i veure castells, no hi ha res com una plaça tradicional.

Quin casteller històric valora més?
Per motius diversos, l’”Esperidió” (Jaume Tarragó), el portuari de Tarragona nascut a Constantí, que va plantar a segons el quatre de nou net amb la Vella dels Xiquets de Valls el 1881.

Què detesta del món casteller?
Poca cosa. Les bronques innecessàries (tant internes com externes)

Com li agradaria penjar la faixa (retirar-se)?
La faixa, quan el cos ho demani. La camisa, mai (espero).

Una colla?
Els Nois de la Torre.

Una plaça?
La de la Verdura de Torredembarra, que és la primera on vaig veure castells. I on més n’he fet.

Un castell?
El primer quatre de nou amb folre i agulla dels Castellers de Vilafranca, l’1 de novembre de 1995. Aquell dia vaig veure, en un de sol, dos castells que no feia tant (menys de vint anys abans) es deia que no es tornarien a veure mai més. Vaig decidir, també, que, en castells, és molt més fàcil fer d’historiador que d’analista.

Coneix algun lema casteller?
Evidentmenrt, des del literari “força, equilibri, valor i seny” a molts d’altres. Si m’hagués de quedar amb un, “pit i amunt!” tindria molts punts. Ara, el “gràcies, pinya” de després d’un castell és molt significatiu.

Si vostè fos un castell, quin castell seria i per què?
Qualsevol castell amb agulla: per allò de, quan creus que tot s’acaba, torna a començar.