3 (altres) poemes de Nadal: Joana Raspall i Salvador Espriu

Viure és un Nadal

entre el poc i el massa.

És un foc que cal

encendre’l amb traça.

 

En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Joana Raspall (1913-2013) -i pocs dies abans de la seva mort-, editorial Meditàrrania li publicava Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, que aplega sis poemes ja publicats en anteriors volums i d’altres inèdits.

Un Nadal que neix, enmig d’una melodia bastida de silencis:

NON-NON DE NADAL

 

T’ompliré el bressol

de palleta fina

sense gens de boll,

sense gens de pols.

Encendré un bon foc

perfumat d’espígol

per fer-te el son dolç.

 

Cobriré el teu cos

amb llençol blanquíssim

mig teixit amb glòria,

mig cosit amb creus.

Et faré de flonjos

borrallons de llana

un mantell pels peus.

 

Et cantaré un bres

amb la veu més dolça,

i quan ja t’adormis

et besaré el front.

Després, de puntetes,

tancaré la porta

perquè no et desvetllin

els sorolls del món

 

I un Any Nou també d’infants, de sons íntims:

BON ANY NOU!

 

Campanetes de Nadal,

lluïssor de guarnitures

i un pessebre angelical

fet per mans de criatures.

Un avet al menjador,

al portal o bé a la sala;

un gran lot del bo i millor

damunt del bufet s’instal·la.

Mentre escumeja el xampany

a les copes dringadisses,

ens desitgem un bon any

i unes festes ben felices.

 

 

 

Un altre poeta de qui aquest 2013 n’hem celebrat el centenari, Salvador Espriu (1913-1985), ens dibuixa, des d’una òptica més dolorosa, un Nadal ja adult:

PREC DE NADAL

 

Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.

 

Infant que dorms, no l’has sentit?

Desperta amb mi, guia’m la por

de caminant, aquest dolor

d’uns ulls de cec dintre la nit.

 

(Podeu veure també un post anterior d’aquest mateix blog: 5 poemes de Nadal: J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Ventura Gassol)

Notes

1. Carles Duarte és l’autor del pròleg del llibre de Joana Raspall, mentre que Mercè Ubach se n’encarrega de la selecció dels poemes, de l’edició i de l’epíleg. Per a més informació:

   http://editorialmediterrania.net/product/infantil-i-juvenil/divuit-poemes-de-nadal-i-un-de-cap-dany/

   El títol del llibre, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, recorda, evidentment, un altre de J.V. Foix: Onze Nadals i un Cap d’Any(1960).

2. Espriu mateix llegeix el seu poema (en un enregistrament d’EDIGSA, de 1963): http://www.catradio.cat/audio/697575/Salvador-Espriu-Prec-de-Nadal
3. El poema d’Espriu és recitat per Núria Tamayo amb l’acompanyament musical de Toni Xuclà: http://www.youtube.com/watch?v=BCVG-W5LlBs

Etiquetat: Espriu, literatura, poesia, Raspall

Posted in: De literatura i retòrica