Venien en carro… Les places més tradicionals es reivindiquen

Posted on 2 Setembre 2013

0


nova valls

L’actuació del Catllar, el passat 24 d’agost, va deixar meravellat al món casteller: Vella de Valls, Castellers de Vilafranca i Jove de Tarragona hi van plantar cinc castells de gamma extra –i tres pilars de 7. Algú –potser no massa avesat a la història castellera- es va arribar a preguntar com podia ser que una població petita –i sense colla pròpia- podia acollir una de les actuacions estel·lars de la temporada.

Ja fa bastant temps que tenim suficient documentació del segle XIX com per saber que la geografia castellera tradicional, allò que se’n diu el triangle Valls-Tarragona-Vilafranca, va molt més enllà d’aquestes capitals i que, en realitat, era una travada xarxa de ciutats i pobles que, al voltant dels mesos d’estiu i començament de la tardor, configurava un calendari d’actuacions que gairebé no tenia treva. Els Xiquets, fonamentalment pagesos que sortien en carro de Valls, empalmaven una actuació rere l’altra en un camí que no tenia retorn immediat –que no en podia tenir- i que els duia a plantar les seves màximes construccions, amb l’ajut de castellers locals, en tot un seguit de places del Camp de Tarragona, de tot el Penedès i d’alguna contrada límitrofe, sense descans.

Els canvis en el sistema de transport i en la composició social de les colles, en un primer moment, però encara més la paulatina expansió del món casteller més enllà del seu àmbit històric i la consolidació de noves places, de poblacions molt més grans, amb més públic potencial i amb més pressupost municipal, van anar arraconant la gran majoria d’aquestes places tradicionals –tret d’excepcions com la Bisbal del Penedès o, amb més vacil·lacions, l’Arboç-, especialment en els anys 90 del segle passat, quan es començava a viure amb potència l’esplendor dels castells de 9.

A la vora del Catllar, en el mateix Baix Gaià, la vila de Torredembarra, que ha encetat el calendari casteller de setembre aquest diumenge 1, n’és un bon exemple. La seva Festa Major de Santa Rosalia ja va patir prohibicions d’aixecar “castells” dins l’església el 1771, va viure la majoria de les construccions senyera del segle XIX –de ben aviat, a partir dels anys 50 i tot-, va gaudir de colla pròpia –els seus Xiquets- entre 1889 i 1905, va veure els dos únics 3 de 8 de tot el món casteller a la primera meitat del segle XX –bastits per la Nova de Valls els anys 30- i també com els reunificats Xiquets de Valls hi plantaven el primer 4 de 8 de la postguerra. Malgrat aquest pes cabdal i indiscutible en la història castellera, a l’antiga plaça de la Vila de Torredembarra li va costar molt de poder vibrar una altra vegada amb un castell de 9: no fou fins el 2000 que la Vella de Valls hi descarregava un tres. I, d’aleshores ençà, diverses colles hi han anat plantant castells d’aquesta alçada, tant al juliol –la festa major petita- com al setembre. Enguany mateix, s’hi han pogut veure més castells de 9 que mai en aquests anys de represa: un total de vuit -entre una diada i l’altra, bastits, per parelles, pels Castellers de Vilafranca, la Jove de Tarragona, la Joves de Valls i els Xiquets de Tarragona. Malgrat això, encara no hi hem pogut veure cap gamma alta. El Catllar ha passat per endavant en el rànquing de les gran places del Baix Gaià: el calendari, que abans afavoria Santa Rosalia, tot just situada rere Sant Fèlix, ara li és sovint un handicap. Les colles ja no van en carro. Això i la perseverància de Joan Olivé, l’infatigable promotor de la diada catllarenca.

Les places més tradicionals potser són més incòmodes per veure castells, perquè són majoritàriament més petites –com la del Catllar mateix-, però ofereixen una dosi afegida de tradició i, conseqüentment, d’un públic més exigent, que tenyeix les diades d’un sabor especial. Com els assidus del Camp Nou: més predisposats a copsar els mals moments o a criticar les actuacions decebedores, però també molt més acostumats a esclatar amb les grans fites i a valorar els esforços de les colles.

(Publicat a http://revistacastells.cat/ el 2/9/2013)

joves

Posted in: Cultura popular