16 de juliol de 1713: la batalla de Torredembarra. El combat que no cessa

Posted on 15 Juliol 2013

2


Torre 1713

El dijous 16 de juliol de 1713 no hi va haver festa a Torredembarra. Sant Elm encara era el patró de la gent de mar de casa nostra i, tot i que Santa Rosalia ja havia començat a foragitar Sant Adrià i Sant Pere del nostre calendari, el 15 de juliol, il fistinu palermità de la santa siciliana, era, a la vila, una celebració exclusivament religiosa, com ho continuaria sent fins ben entrat el segle XIX.

El 16 de juliol de 1713, doncs, ni la gent de Baix a Mar va celebrar la Verge del Carme ni Torredembarra vivia l’endemà de la festa major petita, la del Quadre de Santa Rosalia. Més aviat tot el contrari, la vila –que vorejava els 900 habitants- va viure els fets més cruents de la seva història.

Feia poc que s’havia tancat el Tractat d’Utrecht, que, a la pràctica, lliurava els territoris de l’antiga Corona d’Aragó als Borbons regnants a Espanya, després de la desafecció anglesa i austríaca. I, com a resposta, la Junta de Braços catalana –el que ara en diríem Parlament-, reunida a Barcelona el 6 de juliol, havia acordat fer-ne cas omís, mantenir la pròpia sobirania i continuar la “guerra a ultrança” als Borbons. I el dia 9 feia públic un ban que ho proclamava.

De manera immediata, Aragó –l’11- i València –el 12- se sumaren a la declaració catalana. Però, el mateix dia de la publicació del ban, l’exèrcit borbònic avançava de Móra d’Ebre cap a Tarragona, que va ocupar sense oposició el 14,  davant la deserció de les tropes imperials del general austríac Guido von Starhemberg i abans que hi pogués arribar-hi, a defensar-la, el regiment del general Rafael Nebot –un total de 400 soldats de cavalleria i 400 voluntaris d’infanteria aragonesos, a més de 360 miquelets catalans. Tot anava molt de pressa.

Aquell dijous 16 de juliol de 1713, que es convocava formalment de nou la Junta de Braços –en el que seria la darrera convocatòria parlamentària catalana fins a 1931, i que no es va ni tan sols celebrar-, el general Nebot arriba al Catllar i d’allí passa a Altafulla, per tal d’enfrontar-se als 700 cavallers i 380 granaders borbònics, que havien sortit de Tarragona a les ordres del brigadier Diego González.

La topada entre uns i altres va ser, finalment, en uns horts a l’entrada de Torredembarra –entre el pontet i el cementiri. L’enfrontament era desigual: 700 homes a cavall per part dels atacants contra 400 dels defensors. A més, el regiment de Nebot –que s’havia constituït, com a tal, el mateix dia 9 de la publicació del Ban- va demostrar poca unitat d’acció i encara menys encert. Mentre l’escassa cavalleria va anar replegant-se en els dos flancs, la infanteria es va veure aïllada i desamparada al mig.

El resultat del combat de Torredembarra –com es va conèixer l’enfrontament, abans que prengués el nom més pompós de batalla- fou esfereïdor: Nebot va perdre gairebé la meitat de les seves tropes: 400 presoners i 80 morts. Això en un primer moment, perquè, com es pot llegir en un document de l’època conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, “el brigadier Diego González logró una avanzada función en la Torre de Embarra sobre un número de voluntarios, con quienes –more belli-, sin auctos ni figura de juicio, se practicó el castigo de ahorcar el diezmo” –és a dir, un de cada deu presoners, a l’atzar- “y echar a los demás a galeras”. La dura llei del conqueridor.

La Batalla de Torredembarra va ser el primer gran combat a Catalunya des de la proclamació de la “guerra a ultrança” i el preludi del primer setge a Barcelona, poc després, el 25 d’agost d’aquell mateix 1713. I l’anunci cruent de la caiguda de la capital i de l’aplicació definitiva dels Decrets de Nova Planta, l’any següent, el 1714. La pèrdua de la sobirania, les prohibicions, les persecucions…

I tot el que va venir després, fins avui, dimarts 16 de juliol de 2013, tres-cents anys més tard.

Per això tenim pressa.

 

soldats catalans

 

EL BAN DE LA JUNTA DE BRAÇOS (9  de juliol de 1713)

“Ara ojats tots generalment

Es fa saber, de part de l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel.lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel.lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

L’Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M.segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per aconservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.

Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.

Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.

Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel.lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban i Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.”

 

batalla de Torredembarra

 

Sobre el Tractat d’Utrecht

Sobre el Combat o Batalla de Torredembarra

D’altres apunts en aquest blog sobre la qüestió: El cas dels catalans: tres notes per a l’11 de setembre / A Torredembarra podríem guanyar la batalla

I un article publicat a “El Punt” el 27 de maig de 2005: 1714-2014: memòria i futur

 

 

 

Posted in: Gent/país/món