El professor Xavier Romeu

Posted on 6 Juliol 2013

0


(Article publicat al número 288 de la revista Lluita, en un monogràfic dedicat a la memòria de l’escriptor, dramaturg, lingüista, professor i militant de l’esquerra independentista Xavier Romeu (1941-1983) i base de la meva participació en una taula rodona del Simposi Xavier Romeu, organitzat pel PSAN i celebrat a Vilaweb (Barcelona) els dies 5 i 6 de juliol)

Romeu 3

El 1972 Jaume Vidal Alcover arribava a Tarragona per fer-se càrrec de l’inici dels ensenyaments de filologia catalana a les aleshores Delegació de la Universitat de Barcelona. La seva arribada va ajudar a sacsejar la vida cultural d’una capital de província del tardofranquisme i a impulsar uns ensenyaments que va definir amb la seva particular i apassionada visió del món acadèmic i literari. En un i altre cas, Vidal Alcover va arribar amb bona companyia.  Amb la seva parella, la també escriptora Maria Aurèlia Capmany, van esdevenir un binomi indefugible en la represa cultural del Camp.

En l’àmbit universitari, Vidal Alcover va dur-se de Barcelona professors joves que eren també escriptors –Guillem-Jordi Graells, Oriol Pi de Cabanyes i Xavier Romeu- i que van marcar una generació d’estudiants universitaris que hi vàrem viure l’anomenada transició i les seves primeres conseqüències. Tots tres tenien molts punts en comú:  narradors –Pi de Cabanyes i Romeu- i dramaturgs –Graells i Romeu-,  pertanyien a l’emergent generació dels 70 i començaven a ser coneguts i reconeguts… Però, no només en l’àmbit literari, també en el polític i social. Tots tres havien format part de grups del que ara se’n diria l’esquerra independentista, com el col·lectiu “Trencavel”. Pi de Cabanyes militava encara en el PSAN, poc després ho faria Xavier Romeu… Fos com fos, no estaven a l’òrbita del PSUC –un fet extraordinari en aquelles aules de la plaça Imperial Tarraco.

La direcció heterodoxa de Vidal Alcover, l’aurèola de modernitat d’aquells tres joves  i l’aportació docent d’altres integrats a l’equip -com el reusenc Joaquim Mallafrè o els barcelonins Sebastià Bonet i Josep Maria Pujol- van ser cabdals per a tots nosaltres, tant pel que fa a nivell personal com acadèmic. I Xavier Romeu hi va tenir un lloc especial. Era el més pròxim a la parella Vidal  Alcover-Capmany: amb la Maria Aurèlia  havia enllestit el 1971 el muntatge Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, i amb tots dos havia compartit viatges, d’altres experiències teatrals i moltes hores de tertúlia.

Però Xavier Romeu tenia encara un valor afegit: la seva formació científica, especialment a partir de la seva estada, a finals dels anys 60, a Txèquia, on va entrar en contacte amb el cercle de Praga, bressol  de l’estructuralisme. El Xavier Romeu professor a Tarragona, formador en lingüística general i fonologia d’una generació de professionals de la llengua i la docència, va connectar –molt més que d’altres- amb un territori que va fer també seu i on va conviure amb gent diversa, ben especialment amb el grup –professors, alumnes, escriptors, artistes…- que va anar aplegant-se al redós de Jaume Vidal Alcover. Un d’aquests –el ceramista altafullenc Martí Royo, tràgicament desaparegut, també, anys després- l’acompanyava en el cotxe aquella nit de juliol, sortint de Vilafranca, enguany fa 30 anys.