Plou sobre mullat

Posted on 28 Abril 2013

1


(Pressupostos, retallades i pijos)

pluja

“España va bién”, que deia José María Aznar, cappare intel·lectual de la FAES, l’il·lustre cenacle de la saviesa conservadora, sector més aviat ultraliberal i encara més ultraespanyol. Ei, si pot ser.

“España va bién” i dijous sabíem que l’atur a Catalunya ja arriba a la bonica xifra de 902.300 persones, amb una taxa del 24,53%. I divendres ens anunciaven  que, amb la sana intenció de reactivar l’economia i garantir –ara més que mai- els serveis públics, el ministre Montoro proclamava que, com a mesura de gràcia, els Pressupostos de la Generalitat per a aquest 2013 hauran de tenir un sostre de dèficit de l’1,2%.

El conseller Mas-Collell –de discurs certament caòtic, però dels menys dubitatius d’aquest nostre Govern que ja no es proclama dels millors- reblava que si el sostre no s’eleva –si més no- fins al 2,1% no es veu en cor de plantejar cap escenari pressupostari . I és que un 1,2% de dèficit vol dir retallar 3,800 milions. És a dir el mateix que ja es va retallar el 2011 i el 2012, però sumat. No vols caldo? Doncs, dues tasses.

Les dades són esfereïdores: Catalunya genera a l’any 36.000 milions en impostos i similars (sense comptar la Seguretat Social), però tant sols va disposar l’any passat de 19.000 milions per elaborar el seu pressupost ordinari, amb una manca de tresoreria de gairebé 5.800 milions anuals. L’Estat no va retornar a Catalunya 16.409 milions el 2009, el que fa un deute fiscal acumulat de 289.724 milions entre  de 1986 i aquell 2009. Suma i segueix, i anem fent-la grossa. Res, només espoli.

Perquè tampoc no podem oblidar que l’Estat té, amb Catalunya, uns compromisos adquirits i no satisfets de 5.700 milions –una misèria per engrandir el pou de l’asfíxia, premeditada i estructural, a què sotmeten una Generalitat que té una despesa anual compromesa de 24.900 milions. Els números, els faci Mas-Collell o qui els faci, no surten per enlloc, com no sigui retallant més i més uns serveis públics com educació i sanitat, retallant en apostes de futur immediat com la investigació i desenvolupament o les infraestructures necessàries, retallant en el suport social als més desafavorits, retallant… Retallant en allò que és essencial per a les persones. Retallant més de tres vegades del que s’ha fet a Grècia. De l’asfíxia fiscal a l’asfíxia social. I fot-li, que no ha estat res.

“España va bién” i la benvolguda Llanos de Luna –subproducte primfilat de la factoria FAES- deixa anar, entre les dades de l’atur i les xifres pressupostàries, que “es importante que haya gente rica y pija, ya que son ellos los que después gastan y consumen”. Impagable, la patriòtica Delagada del Gobierno. Impagable, necessària, efectiva, eficient i útil. L’hauríem d’inventar, si no la tinguéssim.

Necessària, efectiva, eficient i útil perquè ens reconforta fent-nos saber que les coses es poden explicar de manera clara i senzilla, sense necessitat de dades, xifres i magnituds superestructurals. Clar i català –perdó, espanyol.

Necessària, efectiva, eficient i útil perquè ens recorda quina és la ideologia econòmica, social i cultural del PP i de tota la dreta –d’acord, teniu raó, la dreta no existeix, però té ideologia: la política s’ha de fer per als rics i la cultura té el seu nivell de màxima expressió en el món dels pijos.

Necessària, efectiva, eficient i útil perquè reconeix com ens considera l’Estat: ens envia com a màxim representant seu –el CNI és una altra cosa- una persona d’aquest coeficient. Tant eficient a l’hora de denunciar els Ajuntaments catalans com útil a l’hora de fer-nos saber que nosaltres no som d’eixe món.

Necessària, efectiva, eficient i útil perquè reitera que no els interessen ni els aturats ni els exclosos. Ni Catalunya ni res que no sigui el seu propi món, petit, reclòs, monolingüe, elitista, privilegiat, pla, gris… Les paraules de Llanos de Luna són reconfortats i engrescadores –ni que no ho semblin. Ho són per marxar cames ajudeu-me de l’España que representa. De l’atur, les retallades, la grisor. “Una, grande y libre”. D’allò de “Santiago y cierra España”. “Y no la de Merimée”.

Necessària, efectiva, eficient i útil, és clar, si fugim a marxes forçades d’aquesta “España que va bién”, de la privatització de serveis, el pensament únic i la persecució d’idees –des de Madrid fins a Georgetown, que, quan s’hi posen, s’hi posen i tant els fot ordi que blat. Perquè, si ens hi quedem, ja ho veieu com ho tenim de magre. El més calent és a l’aigüera i no hi ha més cera que la que crema.

De moment, entre dades d’atur i asfíxia fiscal, la necessària, efectiva, eficient i útil Llanos de Luna va triar a la perfecció a qui i on fer les seves declaracions: a la televisió del Comte de Godó en el trofeu Comte de Godó del Reial Club de Tennis de la ciutat comtal. Unionisme agermanat, si més no.

Plou sobre mullat. Al terra del país, en l’espoli fiscal, les retallades socials i les nicieses de la Llanos.

(Publicat a http://intocabledigital.cat/ el 28/4/2013)