Una rotonda de dues sortides

Posted on 22 Març 2013

3


Temps enrere dèiem que el país estava en una cruïlla i que havia de decidir cap on volia tirar. Les cruïlles tenen, habitualment, quatre opcions: endavant, enrere, a l’esquerra, a la dreta. Nosaltres, a hores d’ara, ja no en tenim tantes. Estem, més aviat, en una rotonda que només té dues sortides -una d’aquelles rotondes estúpides que es van construir pensant que tot es faria més gran i que acabaria havent-hi d’altres carreteres que ara sabem que no hi seran mai. Una rotonda que només ens dóna dues opcions: o continuem tirant o girem cua. I les rotondes tenen un perill: donar una volta rere l’altra, sense decidir-nos a agafar cap de les dues direccions. Mentre vas girant i girant, passa el temps i cremes benzina, però no vas enlloc.

Si decidim anar enrere, ens aniran mig omplint el dipòsit. A canvi, tindrem diners per les substitucions a les escoles, però perdrem, pel camí, el llençol de la immersió lingüística; podrem fer trasplantaments als hospitals, però els mitjans públics acabaran privatitzats; les farmàcies cobraran més o menys a temps, però les decisions no les prendrem nosaltres… Ens mourem, això sí. A la cua, però ens mourem.

Si decidim seguir el camí, farem via. Haurem de canviar de vehicle i passar per nous territoris. Decidirem on i quan fem una aturada i quan reprenem la marxa. Ningú no diu que ha de ser fàcil, però guanyarem i perdrem per nosaltres mateixos i arribarem fins on ens dugui el nostre esforç. I, si hi ha contrapartides, decidirem quines són, però no ens malbaratarem per quatre litres que freguen constantment la reserva.

Ara, però, estem en la pitjor de les situacions. De moment, no ens movem de la rotonda, i ja se sap, si no et mous: més retallades en educació i en sanitat, aprimament malaltís dels serveis, deutes a les farmàcies i a les entitats socials, desmantellament dels mitjans públics… N’hi ha que sembla que els va bé –el seu negoci és aquest, a la Diagonal o del Ritz estant-, però, un dia o altre –i ben aviat-, acabarem sense benzina i de la manera més estúpida possible: estavellats per inèrcia contra l’olivera que hi ha al mig de la rotonda.

Tenim pressa.

 

(Per cert, per tirar endavant cal deixar anar llast. I alguns dels que els entreté això de donar voltes duen un llast que sembla que no volen deixar anar).

 

(Publicat a http://diarigran.cat/ el 22/3/2013)

Etiquetat: