Tres breus sobre el Concurs de Castells 2012

Posted on 12 Octubre 2012

0


UNA PRÈVIA ALLUNYADA: DOS DIES, TRENTA COLLES

(Publicat a la revista “Els Saballuts”, dels Castellers de Sabadell, núm 18, abril de 2012)

Aquest 2012 el Concurs de Castells de Tarragona estrena nou format. La innovació més evident és la seva celebració en dues diades -dissabte 6 i diumenge 7 d’octubre- i un total de 30 colles participants. És el primer resultat del projecte de reformulació que em va demanar l’Ajuntament de Tarragona i que vaig presentar sota la fórmula de “Biennal de Castells”, partint d’aquestes premisses:

1. Pocs esdeveniments culturals reuneixen, a Europa, més d’un Patrimoni de la Humanitat, com ho farà el Concurs de 2012 -Tàrraco i els castells-, i d’això se’n dedueix una responsabilitat de projecció i d’organització indefugibles.

2. A Europa, tot els esdeveniments culturals biennals -que es fan un cop cada dos anys- mantenen un conjunt d’activitats sostingut en el temps, sense oblidar mai que la convocatòria final n’és el motiu.

3. Un esdeveniment de la complexitat del Concurs demana una organització tècnica, estable i professional -lligada als serveis municipals-, més enllà del voluntarisme fins ara existent -que cal agrair-, i que tingui com a principal objectiu facilitar a les colles la seva presència a plaça per a realitzar la millor actuació.

4. El Concurs va néixer obert a totes les colles i ha de tornar-ho a estar; en cas contrari, no se’l pot definir com a festa del món casteller.

Aquest darrer punt és essencial. Si, en principi estava obert a totes les colles, pel nombre creixent d’agrupacions castellers i per la magnitud dels castells que s’hi intentaven, el Concurs es va limitar a 18 a partir de 1996 -fins les 12+2 del 2010. De la seixantena de colles existents, doncs, la gran majoria se’n va quedar fora. I és cert que el món casteller valora la grans diades, amb les colles que aixequen els castells més gran, però també ho és que un dels valors fonamentals del fet casteller és, precisament, la consideració del treball i de l’esforç de totes i cadascuna de les colles, més enllà del nivell de les seves construccions. I hi ha fórmules diverses per aconseguir que un Concurs responsable amb la consideració patrimonial, festa final d’una projecció biennal, estigui obert -en un moment o altre- a totes les colles, i en el meu projecte de “Biennal” en dibuixava diverses. La primera, aquest eixamplament de la trobada de la TAP -l’antiga plaça de braus- de Tarragona a trenta colles, en dues diades. A partir d’un rànquing que reculli les millors actuacions de dotze mesos -de setembre a agost-, amb una única classificaciuó final, reconeixent el treball de totes aquelles colles que malden per fer castells de 8 i de la gamma alta de 7…

La crisi i la rebaixa pressupostària municipal no permetrà aplicar immediatament la totalitat dels components de la Biennal -que espero que es pugui anar fent progressivament-, però a tots ens semblava evident que si s’havia de començar per algun era, precisament, aquest: obrir el Concurs a més colles.

http://colla.saballuts.org/images/saballuts/documents/els_saballuts_2012.pdf

UNA PRÈVIA INMINENT:  L’ORGULL BLAU CEL

(Publicat a “Diari de la Torre” (Torredembarra), núm 176, setembre de 2012)

Els Nois vàrem néixer el 1975 i vàrem entrar en el món casteller per la porta gran: només dos mesos després de la primera actuació amb camisa, carregàvem la torre de 7, en un moment en què el topall no superava els castells de vuit. Certificàvem que uníem la tradició històrica torrenca amb una renovada voluntat de superació, i que no ens estàvem de res. Per això, les convocatòries biennals de la plaça de toros de Tarragona sempre van ser un referent a l’hora de fer algunes de les nostres millors actuacions.

El primer cop que s’hi va sentir allò de “entren a plaça els Nois de la Torre” fou el 1976 -aleshores la convocatòria era en forma de “Manifestació castellera”, una trobada sense puntuació ni classificació. El nostre primer Concurs fou el de 1980 -quan es recuperà el format històric- i els Nois hi vàrem descarregar el 4 de 7 amb l’agulla, que havíem carregat en la Manifestació de dos anys abans. Però l’apoteosi va arribar el 1982: torre de 7 carregada, 3 de 7 per sota i 4 de 7 amb l’agulla descarregats. La millor actuació de la colla fins al moment i fins avui mateix -que encara hagués estat millor si haguéssim carregat el pilar de 6 que vàrem intentar. D’entre les 20 colles participants, els Nois vàrem assolir la 5ena posició -els cinquens de tot el món casteller! Aquell dia sortíem de la sorra amb la camisa ben suada i rebregada i l’orgull sobrepujat i gens dissimulat de lluir el color blau cel. I l’admiració de les altres colles.

I enguany, de nou: “entren a plaça els Nois de la Torre”.

http://www.baixgaia.cat/ca/municipis/noticies-torredembarra.html

UN POST DE L’ENDEMÀ: L’ÈXIT SÓN ELS CASTELLS

(Publicat a Directe.cat el 12 d’octubre de 2012)

En el món casteller els resultats es mesuren pels castells. Això -que és una obvietat- fa que l’èxit d’un model o l’eficàcia d’una organització tinguin la clau de volta en els castells que, finalment, es puguin veure en aquella diada. Ja pots fer una previsió acurada i raonada que, si el castell no es corona, tot se’n va en orris. Si més no, de moment.

Com a Comissionat de la Biennal de Castells i responsable del projecte de reformulació del Concurs de Castells de Tarragona -a partir d’una proposta inicial dels Xiquets del Serrallo-, tinc molt clar que la gairebé unanimitat generada al voltant de l’èxit del nou format té a veure, precisament, amb les magnífiques actuacions que ens van oferir les 32 colles que hi van participar, tant les de dissabte com les de diumenge. Possiblement, aquest èxit també té a veure amb la fórmula d’obrir la convocatòria a més colles -a més castellers, a més ciutats- i amb la voluntat de valoritzar la feina de les colles de 8 i de 7 -que serveix, també, per valoritzar encara més les de 9. I, a ben segur, amb la professionalitat de l’equip organitzatiu i les millores que ha estat possible d’introduir-hi, tot i el context econòmic, a partir de l’assumpció d’una major responsabilitat per part de l’Ajuntament.

Cert, però sense els castells que es van poder veure i viure a la sorra de la plaça tarragonina tot això restaria en un segon terme. Ha estat el millor concurs de la història perquè s’hi han fet més i millors castells que mai. Des dels primers 7 o 9 de 7 d’alguns fins al primer 4 de 9 que s’hi descarrega, la gran majoria de colles hi van fer alguna fita que no havien assolit mai, la millor actuació de la seva pròpia història o, si més no, una de les millors. En el clímax, els deu castells de gamma extra plantats per cinc colles diferents. Aquests extraordinaris resultats són el reflex del moment en què es troba el món casteller, en tots els seus nivells i les seves gammes, però també del fet que el concurs és, per a cada colla, una de les dues, tres o quatre grans actuacions que tenen marcada a l’agenda cada dos anys. Que totes 32 colles coincideixin en això -prendre’s la convocatòria com una de les seves grans cites- fa que es pugui viure aquella especial tensió positiva que tots, colles i espectadors, vàrem començar a gaudir dissabte mateix, des d’un primer moment.

De fet, és el que ja havíem viscut al Concurs7 de Torredembarra l’any passat: tensió en positiu, afany de superació dins els propis límits de cadascú, esperit festiu i participatiu, emoció col·lectiva… En tot cas, amb el matís de com es viuen aquests elements en cada gamma: més competitivitat en l’extra, de manera més lúdica en les colles de 7, però tensió positiva, afany de superació, respecte al propi límit, esperit participatiu, emoció col·lectiva en totes. Per això, la proposta de reformulació se centrava en dos punts clau: que la cita del Concurs de Tarragona s’obrís a com més colles millor -més camises que mai, més colors- i que l’entramat organitzatiu fos encara més eficient i donés més i millors serveis a les colles i als castellers.

A la vegada, també han estat subratllats d’altres elements col·laterals, des del retorn econòmic per al comerç, la restauració i l’hostaleria de la ciutat -valorat en més de 3 milions d’euros i que ha superat les previsions dels més escèptics- fins al ressò mediàtic internacional, amb la presència de diverses cadenes televisives asiàtiques i un bon seguiment gràfic per part de la prems britànica, per exemple. Tot això, però, no deixa de ser el resultat, també, de l’èxit casteller.

La proposta de dues diades ha donat cobertura a aquesta ampliació del Concurs, de les 14 colles del 2010 a les 32 d’enguany. El món casteller és, però, encara més gran, més divers. Per això la meva proposta contempla, per al 2014, la possibilitat d’incloure el Concurs7 de Torredembarra en la Biennal, com a prèvia al cap de setmana de la TAP tarragonina, en un procés que arribaria a 45 colles -més colors, més castellers, més poblacions encara. Unes úniques bases, un únic jurat, una única classificació.

El 2014 ha de significar la consolidació del model de Biennal, amb més activitats culturals i lúdiques paral·leles -que enguany han estat molt minses perquè tothom tenia clar que els esforços s’havien de centrar en la renovació del Concurs en si- i la modificació d’aspectes concrets que valoritzin encara més la diada de dissabte o permetin escurçar una mica la durada de diumenge, a banda de trobar d’una vegada un servidor que respongui de ple a la demanda de compra d’entrades en poques hores. Una millor organització encara per a la trobada més gran d’un patrimoni de la humanitat que no només és ben viu sinó que manté la seva progressió i expansió constant i sostinguda. L’espectacle més gran del món casteller pot arribar encara més lluny i a més gent. De moment, tothom diu que aquest nou model ha estat un èxit. Dels castellers, de les colles. De tot el món casteller.

L’èxit dels castells.

http://www.directe.cat/castell/244512/l-exit-son-els-castells