Ja no ens alimenten molles…

Posted on 30 Agost 2012

0


Les coses mai no passen casualment. Si en la primera quinzena d’aquest agost xafogós que ara tot just s’escola els màxims responsables de dos organismes dependents pressupostàriament del Departament de Cultura (el CONCA, plenament i, el MNAC, de manera substantiva) plantejaven debats reiteratius i avorrits sobre la relació entre cultura, literatura i llengua (una altra vegada…) i sobre la nacionalització o la provincialització dels noms dels museus (poca feina…), va resultar que era perquè el conseller Mascarell volia sortir a rematar la jugada amb les seves opinions. Una altra cosa és aclarir en quin equip jugava el conseller, contra quina porteria rematava i per quin motiu, tot i que eren unes jugades assajades, no va tocar pilota. Polèmiques estantisses –però perilloses- d’agost.

De la mateixa manera, si el dilluns d’aquesta setmana que fa de pont amb setembre Unió es desmarcava definitivament del lema de la convocatòria de manifestació de la Diada i Rajoy feia saber que havia tramès una carta a Mas per parlar del pacte fiscal, era perquè dimarts el President de Catalunya havia d’anunciar que tampoc no se sumava a la convocatòria i que el Govern de la Generalitat demanaria un rescat financer a l’Estat. Tant fa que Rajoy ens degui diners i que el que pidola Mas sigui una nimiesa comparat amb l’espoli fiscal sostingut que patim. Tant fa que el Govern hagi demanat 5 mil milions d’euros a qui Catalunya entrega cada any 16 mil milions més del que rep, com ha recordat l’economista Niño Becerra. Tant fa, l’Estat posarà unes condicions que ens acollaran encara més, i ens haurem de sentir a dir que la culpa és de les polítiques “identitàries” i totes aquestes falsedats intencionades que els neofranquistes, unionistes i companyia han anat fent córrer amb notable èxit. Sembla, però, que aquesta és també una jugada assajada: aquí el que mana és Rajoy, controla el joc i en posa les regles.

Divendres, el darrer dia d’aquest agost de 2012 que ha estat com un plom, és sant Ramon Nonat. Sí, nonat, com el pacte fiscal, i ho sap tothom –i és profecia, que deia Foix. I ho saben Duran i Rajoy, i Mas també. I potser com a joc de fet i amagar, o com a punt de partida d’una rondalla de fades, la cosa podria fer gràcia i tot, però res ja no és com era. Ens trobem en una cruïlla que només té dos camins: tirar endavant o enrere. Avançar o retrocedir. Ser plenament o deixar de ser. La via autonomista ja no du enlloc.

Ja no ens alimenten molles
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
La nostra és força creixent.

Ho cantava l’Ovidi Montllor i podria ser l’himne d’aquest 11 de setembre. O passem gana o tenim el pa sencer. Ja no ens alimenten molles: com a país i com a societat. La llengua i la cultura, i també l’educació i la sanitat, la indústria i la recerca, les infraestructures i els municipis. La identitat (cert) i la cohesió social (també). La gent. Ara, si volem sobreviure, no és hora de molles. Ara és l’hora d’apostes de futur i passos en ferm. En temps de crisi no hi ha matisos. O blanc o negre.

No val la pena discutir per eslògans ni amoïnar-nos per protagonismes –o per ostracismes. Tant se val: aquest 11 de setembre de 2012 és la Diada de la tria: la tria de tirar endavant. Ha de ser una riuada: la força creixent, el pa sencer. El futur: lliure i sobirà. Possible.

Amb President o sense. Bon vent i barca nova. Les coses mai no passen casualment.

 

(Publicat a http://intocabledigital.cat/ el 30 d’agost de 2012)

Per escoltar la cançó sencera d’Ovidi Montllor (“Tot explota o pel cap o per la pota): http://www.goear.com/listen/f3e31df/tot-explota-pel-cap-o-per-la-pota-ovidi-montllor

En versió de Feliu Ventura: http://www.youtube.com/watch?v=8vzddzh94Rk

I d’Inadaptats: http://www.youtube.com/watch?v=AiazGBfaGt0