Santa Rosalia, més de tres segles de festa (la festa major de Torredembarra des de 1701)

Posted on 23 Agost 2012

0


Cartell2014

La primera notícia que tenim d’una activitat festiva no religiosa per Santa Rosalia [la festa major de Torredembarra, que se celebra a començaments de setembre] és de 1701. Una prohibició eclesiàstica: la de tirar escopetades a la porta de l’església mentre s’hi feia l’ofici. No sabem si eren els trets d’un ball de bandolers o simplement escopetades de per lliure -com encara es fa en algun lloc-, però són el símptoma de festa més enllà de la programació eclesial. En el mateix XVIII trobem més prohibicions, el 1771 i el 1786: els “balls, castells i representacions” -és a dir, el Ball de Valencians, Balls parlats i d’altres sense parlaments- no podien entrar a l’església, constatació que Santa Rosalia ja gaudia d’un seguici notable. Abans, del 1721, tenim la celebració del ball de coques -un ball de plaça que encara es celebrava el 1859. Però, les notícies més gruixudes d’aquell segle són del 1791, amb motiu de l’estada del comte de Santa Coloma -hereu dels senyors de la vila-, que va comportar documents de dos notaris i del secretari municipal. I per això sabem que la festa durava tres dies -3, 4 i 5-, que hi havia un acurat protocol d’anada a ofici i que hi participaven diversos Balls, entre els quals el de Santa Rosalia, que era l’únic que tenia permís per entrar a l’església. En el XVIII, doncs, Torredembarra tenia una Festa Major del tot estructurada, amb actes oficials, religiosos i populars, un protocol establert i un seguici conformat per músiques i Balls.

En el XIX -amb una vila més pròspera i una demografia en augment-, la Festa encara va créixer més: anava del dia 3 al 6; el seguici s’hi va ampliar; i va esdevenir clau en el fet casteller -el 1852 s’hi va bastir el primer castell de 9 sense folre de la història i va arribar a tenir colla pròpia, uns intermitents Xiquets de Torredembarra. Tot això acompanyat de concerts i balls d’envelat i de societat. El nostre seguici popular era realment ric: per premsa, manuscrits i referències literàries, tenim constància que en van formar part, castells a banda, el Ball de Bastons, de Cercolets, de Criades, de Dames i Vells, de Diables, de Gitanes, de Malcasats, de Pastorets, de la Rosaura, de Santa Rosalia, de la Sebastiana del Castillo, de Serrallonga, de Valencians, de la Moixiganga i un desconegut de la “Chiribita”. És a dir, una preponderància de Balls parlats o amb parlaments -deu-, amb un pes notable dels satírics -cinc- i dels que feien servir pólvora i pirotècnia -quatre.

A finals del XIX, la crisi produïda per la fil·loxera, la pèrdua del comerç amb Amèrica i una constant minva demogràfica, i també l’arribada de costums provinents del món ciutadà, van modificar el programa festiu: menys seguici, més protagonisme de les societats i l’aparició de noves activitats, com el teatre i l’esport. El 1903 es dóna la darrera actuació de Balls antics, el de Bastons i el de Diables. I fins i tot arriben a desaparèixer momentàniament les actuacions castelleres, però tornen molt aviat. Amb el franquisme vàrem perdre les societats i amb la recuperació democràtica van començar a reaparèixer, progressivament, els Balls. I la Festa, més de tres segles després, continua. Per molts anys.

(article publicat a “Diari de la Torre” (175, agost de 2012))

Programa Santa Rosalia 2014