Calders, el mexicà

Posted on 4 Juny 2012

4


Després d’un fugaç pas per França, Pere Calders (1912-1994) va viure el seu exili a Mèxic, el país que va acollir, de la mà del president Càrdenas, milers de republicans -i que mai no va reconèixer oficialment l’Espanya de Franco. Va estar-s’hi vint-i-tres anys, una bona part de la seva vida, doncs, i la literàriament més fructífera. Retornat ja a Catalunya, el 1962, ho recordava lacònicament, però amb rotunditat: “He passat la meitat de la meva vida a Catalunya i l’altra meitat a Mèxic. És un balanç que m’omple d’estupor i m’obliga, més sovint que no sembla, a donar explicacions. I jo ho he fet, de la manera que em queia més espontàniament, escrivint narracions de signe i fortuna diversos, com ja se sap”.

Abans de la guerra, Calders -com Avel·lí Artís Gener, Tísner, de qui enguany també celebrem el centenari, i que a Mèxic esdevindria el seu cunyat i company de projectes, vivències i anhels- havia treballat com a periodista i dibuixant. I havia publicat un recull de contes i una novel·la. Però Mèxic fou el país on va desenvolupar-se realment el Calders narrador, on va construir el canemàs del seu univers creatiu. I amb aquella esquizofrènia territorial dels exiliats: escrivia a Mèxic però mirava de poder publicar a Catalunya, on hi havia el gruix dels seus hipotètics lectors, ni que fos havent de superar la fèrula de la censura franquista i aixoplugar-se en l’escassa indústria editorial que hi sobrevivia. Un altre cop a Barcelona, a mitjans dels 60, la seva obra narrativa va anar creixent i també la seva acceptació per part de la crítica. Ja el 1978, l’adaptació de diversos dels seus contes en un muntatge teatral d’èxit, Antaviana -de Dagoll-Dagom-, li va obrir les portes del gran públic -i de les traduccions- i va popularitzar la seva obra, ja en el nou context social i cultural del postfranquisme.

La crítica ha parlat del seu ric univers creatiu en clau de realisme màgic i de nou simbolisme, i ha esmentat les influències d’escriptors com Bontempelli, però el mateix Calders reconeixia que hi tenia molt a veure la mateixa quotidianitat mexicana: “el que nosaltres entenem per realitat té a Mèxic una altra dimensió: la gent, allí, fa coses que en d’altres latituds cal inventar per als personatges ficticis”. I és que, a Mèxic, Calders va esdevenir un encuriosit observador d’aquesta realitat. Treballador de l’editorial, va ser un dels dibuixants que va il·lustrar la famosa i lòngeva Enciclopedia UTEHA. Fotògraf i amic i col·laborador de Juan Rulfo -van fer alguna exposició conjunta-, amb Tísner va escriure i il·lustrar volums diversos sobre el patrimoni cultural mexicà.

La seva obra literària -quatre novel·les, més de trenta llibres de contes i narrativa curta, quatre volums de narrativa juvenil, diversos de prosa no de ficció, cinc d’obres completes…- respira mexicanitat en molts aspectes, però quan la crítica parla de “narrativa mexicana” en l’obra de Calders sol fer referencia a uns títols concrets. Essent estrictes, cinc contes –publicats a Gent de l’alta vall-, una novel·la –L’ombra de l’atzavara– i una narració o novel·la curta –Aquí descansa Nevares.

S’hi superposen dimensions distintes, del pla real al pla irreal, com és habitual en Carles, però Aquí descansa Nevares hi afegeix un aspecte de crítica social que la fa singular. Suma el realisme social a l’habitual món màgic caldersià. Publicada per primer cop el 1967, amb Calders ja instal·lat a Barcelona, narra l’ocupació dels panteons d’un cementeri “de rics” de Mèxic DF per part d’uns indígenes habitants d’un barri de barraques del costat mateix després d’unes inundacions que els havien deixat sense res. Basada en un fet real –la cohabitació del barri marginal i marginat, als afores de la ciutat, amb el cementiri luxós, el “Panteón Francés”-, Aquí descansa Nevares, tot i la seva relativa brevetat, té la força d’una obra madura, sòlida, i dibuixa una perspectiva irònica i dura de les relacions personals i socials. Es, a més, el més universal dels llibres de temàtica mexicana de Calders. Ho és perquè, malgrat la seva indiscutible ubicació mexicana, el seu plantejament és global –com ho són l’estratificació social i la confrontació de les personalitats.

Visió europea, mediterrània, de la realitat mexicana. Dos móns, dues percepcions de la realitat. Dues visions del món i de la realitat. Dos món relligats per la literatura. Realitat i ficció. Aquesta aparent contradicció de la literatura catalana de temàtica mexicana no és, en si mateixa, cap juxtaposició. Ans al contrari, és simplement una dicotomia: el lligam entre dues realitats distintes que es troben en la ficció literària.

Ha calgut esperar massa anys perquè el públic lector mexicà pogués assaborir de debò aquesta alteritat: tot i que les obres de temàtica mexicana de Calders van ser traduïdes inicialment a l’espanyol des de Barcelona i Madrid –como és el cas del volum Aquí descansa Nevares y otros mexicanos i de Gente del alto valle, als anys 80-, les versions que han sabut traslladar del tot el seu univers creatiu han estat les que se han fet a i des de Mèxic, ja en aquest segle. Les paraules, les frases, els girs, la transposició de la parla dels personatges mexicans i de la narració en general només han estat ben resoltes des de la realitat on van ser generades -com no podia ser d’altra manera. El títol de les dues traduccions de Gent de l’alta vall és prou significatiu: Gente del alto valle en l’edició madrilenya i Gente del altiplano en la posterior mexicana.

I és que per a aquesta visió del món mexicà que ens oferí magistralment Pere Calders no calen intermediaris.

 (publicat a http://diarigran.cat el 3 de maig de 2012)

Material complementari

Capítol del Material sensible de Televisió de Catalunya dedicat a Pere Calders, amb pel·lícules personals i familiars que va enregistrar a Mèxic: http://www.tv3.cat/videos/43129

Nota:

Aquest post és una síntesi força abreujada del meu pròleg -”A propósito de Cataluña en Guanajuato y de los escritores catalanes en el exilio mexicano”- a Aquí descansa Nevares, en traducció de José María Muriá i edició no venal de l’Institut Ramon Llull amb motiu de la 36è Festival Internacional Cervantino de Guanajuato (2008), en què Catalunya fou el país convidat.

També ho és del meu article “México, territorio de la literatura catalana” publicat a Cataluña en México (Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2010) i reproduït íntegrament a https://josepbargallo.wordpress.com/2011/10/23/mexico-territorio-de-la-literatura-catalana/