Habilitats i estratègies comunicatives (2): de la presencialitat a l’e-learning

Posted on 4 Mai 2012

0


RECTOR

SOLIDARITZAT

AMB ELS ESTUDIANTS

Aquest és el text d’una pancarta que, signada per un col·lectiu d’estudiants, presidia notòriament el pati central del Campus d’una universitat del país. Si la llegim textualment, diu que hi ha un rector que està solidaritzat amb els estudiants, però dóna la impressió que el col·lectiu volia dir precisament el contrari: volia exigir al rector que se solidaritzés.

RECTOR,

SOLIDARITZAT

AMB ELS ESTUDIANTS

O sigui: dos símbols gràfics absents -una coma i un apòstrof- que marquen un pausa i un canvi d’accentuació i entonació modifiquen absolutament el significat d’una pancarta reivindicativa. El que ens volia comunicar el col·lectiu i no ho ha fet -o, si més no, no ho ha fet sense confusió.

 en la comunicació,

l’element més petit

pot canviar del tot el missatge

Com a continuació de la sessió inicial dedicada als aspectes estructurals de la comunicació -a través de la retòrica, l’oratòria i la pragmàtica-, que ja vaig apuntar en un anterior post

https://josepbargallo.wordpress.com/2012/03/14/habilitats-i-estrategies-comunicatives-retorica-oratoria-i-pragmatica/

i vaig desenvolupar en una presentació que hi enllaçava, aquestes sessions posteriors es dediquen a estratègies concretes i puntuals per a la millora i el bon ús del discurs, tant en la presencialitat -el discurs oral- com en l’e-learning -el discurs 2.0.

Hi ha elements comuns i elements distintius, però sempre hem de partir de la base que en tot acte de comunicació, en tot discurs, hi ha components diversos -la paraula, el context, l’escenari, el gest, la imatge…- que necessiten de tractaments diversos i que no són percebuts ni rebuts de la mateixa manera.

Només recordem

el 10% del que llegim

el 20% del que sentim

el 30% del que veiem

el 50% del que veiem i sentim

la nostra atenció fa variar aquests percentatges:

si escoltem, recordem més

si fixem la mirada, també

Els nous suports tecnològics de l’acte comunicatiu -especialment del docent- ens aporten nous formats i noves eines que demanen nous llenguatges i noves estratègies. Les tecnologies ens obren oportunites i ens ajuden a crear nous entorns d’aprenentage:

La competència digital

no és només tecnològica,

també és pedagògica

i comunicativa

 

perquè, com diu el professor Jordi Adell: “El més important és la pedagogia i no la tecnologia”. El més important és aprendre, no l’eina. I la tecnologia ens dóna moltes eines que ens permeten aprendre més i millor.

Carles Simarro, mestre d’una escola publica de Vallmoll, va crear aquest mapa conceptual amb totes les eines TIC que feia servir, el curs passat, amb els seus alumnes de 5è:

 

 

Les possibilitats són moltes; els recursos, múltiples; les eines, diverses. Les hem de saber utilitzar, però. D’estratègies per a fer-ho -i del conjunt d’eines que podem utilitzar, amb enllaços definitoris i reculls de bones pràctiques- tracta aquesta nova presentació, base de les sessions esmentades:

 

 http://www.slideshare.net/JosepBargallo/estratgies-de-comunicaci-de-la-presensicalitat-a-lelearning

Posted in: Educació