Temps de metàfores i mapes del temps

Posted on 2 Abril 2012

0


Els diumenges, ni que siguin de Rams, continuen donant-nos un allau de notícies, ara que el futbol és més aviat de dissabte: al mallorquí i lul·lià Puig de Randa, Josep Massot i Muntaner –tot just estrenat com a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes- enviava un missatge als que s’hi havien concentrat en suport a la vaga de fam per la llengua. Deia que “s’ha acabat el temps de nedar i guardar la roba”. Això, si fa no fa, mentre la premsa barcelonina mirava d’aclarir què volia dir Artur Mas quan comparava el futur de Catalunya amb el present de Massachusetts. També s’hauria pogut preguntar –la benvolguda premsa del Cap-i-Casal- què volia dir quan va fer esment d’Ítaca, però la resposta estava en el viatge de Lluís Recoder a Las Vegas: una Ítaca més llunyana i menys espiritual, però també prou mitificada, ni que sigui a partir de la mitologia cinematogràfica i televisiva, sovint de sèrie B –CSI a banda. El conseller era a Las Vegas per recordar als promotors del macrocomplexe de joc, esbarjo i edificis que plana damunt aquesta banda d’Europa que, a prop d’un aeroport -intercontinental i tot-, no es poden construir edificis d’una determinada alçària –com si això sí que fos possible en algun altre lloc del món hipotèticament civilitzat.

Fem servir metàfores per a construir relats, però les destrossem en cinc segons, i acabem barrejant-ho tot, casinos kitschs i el Massachusetts Institute of Tecnology – com si poguessin venir de la mà, a la vegada i al mateix lloc, i sobreviure-hi en un territori tant petit. D’aquells tant petits… Ja sabeu, que d’un campanar… Fan servir metàfores, ara que ens toca nedar i oblidar-nos de la roba –la que deixem enrere, que endavant ja en trobarem d’altra.

Fan servir metàfores mentre els altres s’arrapen a símbols, que ni tan sols ho són, sinó pura realitat. Diumenge també llegíem les declaracions de l’a punt d’estrenar Vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Armand Querol, tot anunciant la voluntat d’utilitzar el seu càrrec per modificar els mapes meteorològics de Televisió de Catalunya. Dels Països Catalans a Espanya, evidentment. L’anunci, doncs, d’una voluntat que és doble: espanyolitzar definitivament i del tot la ràdio i la televisió pública catalanes i deixar sense senyal, també definitivament i del tot, cadascun dels territoris de la nostra llengua. El temps meteorològic com a metàfora del temps nacional. Del present, i del futur.

L’aznarista Querol, però, anava més enllà: apostava de manera clara i sense embuts per la censura, per fer callar les veus que dissenteixen de la seva ideologia. Podríem dir que, en el fons i sense saber-ho, Querol també apostava pels Països Catalans: és el que porta molts anys fent el PP amb el Canal9 i el que està tornant a fer, a les Illes, amb IB3 i ja he fet, de manera dràstica, amb la Televisió de Mallorca –moralina: no hi ha millor censura que el tancament.

Però, no, ens equivocaríem: en això també espanyolitza, ens equipara a TeleMadrid i companyia. Això no és Ítaca –ni tan sols Massachusetts. Més aviat Lina Morgan.

A joc de daus vos compararé”, que va deixar escrit Ausiàs March. Metàfores…

 (Publicat a http://diarigran.cat/ el 2 d’abril de 2012)