Tenim una solució

Posted on 16 Març 2012

1


Totes les cultures tenen adagis de l’estil “si tens un problema que no té solució, per què et preocupes? I, si en té, per què et preocupes?”. O “un problema mal plantejat és un problema sense solució”. “No importa el problema, importa la solució”.  “No hi ha problemes, hi ha solucions”. “Si no formes part de la solució, formes part del problema”. La saviesa popular –casolana i internacional- és clara i diàfana: els conceptes de problema i solució van a tot arreu de la mà. I, si el problema és sempre negatiu, la solució és positiva.

Només en matemàtiques i en d’altres ciències suposadament exactes, “la formulació d’un problema és més important que la seva solució”, que deia Einstein. En la vida quotidiana, que és de tendència inexacta, el que importa són les solucions. O sigui que tots aquells que diuen que –com a país, com a cultura, com a llengua, com a identitat, com a existència…- som un problema deu ser perquè en tenen la solució. Vista, però, la seva experiència pràctica a l’hora de trobar solucions, des de la conquesta d’Amèrica fins al franquisme, potser que millor que ens hi avancem i l’aportem nosaltres. I en aquest cas, la millor solució és sortir. És la més pacífica, la més civilitzada, la que no comporta ni la desaparició ni la submissió de ningú, la que acaba amb greuges i amb agreujats… La nostra pròpia experiència, que ja és secular, ens diu que nosaltres no en tenim cap altra de sortida. Una sortida digna.

No deu deixar de ser premonitori que el nostre èxit –que és el contrari del fracàs- sigui homòfon de l’exit anglès. Adiós, muy buenas, doncs, i agafem el camí de l’eixida. I l’últim que apagui el llum, que aviat apujaran el rebut de l’electre.

(Publicat a http://www.delcamp.cat el 16 de març de 2012)

 

Etiquetat: