Habilitats i estratègies comunicatives: retòrica, oratòria i pragmàtica

Posted on 14 Març 2012

1


En un dels manifestos que el moviment dels indignats va donar a conèixer, a Tarragona, l’any passat, es podia llegir: “capacitar cognitivament l’alumnat, apostar per la retòrica, l’anàlisi i la comprensió”. Més enllà de la sospita fundada que el seu redactor devia ser més aviat un docent de la branca de lletres, la reivindicació de la Retòrica per part dels indignats tarragonins enllaça amb una llarga tradició de valorització de la paraula com a fonament de la comunicació i el coneixement, l’anàlisi i la crítica. De fet, és el que afirma Joan al seu Evangeli: “i al principi hi havia el Verb” –que en les versions més antigues deia, precisament, “la paraula” en lloc d’aquest més místic “Verb”. L’alfa i l’omega.

La Retòrica ve de més abans i tot. Del classicisme grec, com tantes d’altres coses: la ῥητορικὴ τέχνη ja era, en l’antiguitat, l’art de parlar bé, la tècnica de la persuasió i el convenciment mitjançant la paraula, l’eloqüència tant en l’expressió oral –l’Oratòria- com en l’ escrita –la Poètica.

Hi ha una dita catalana –que, tot i que hi ha qui l’ha atribuïda a il·lustres pedagogs catalans, com ara Artur Martorell, forma part de la saviesa popular-que afirma que “un bon mestre, sota un arbre, fa escola”. Potser és cert, però no és l’arbre el que fa l’escola, és el “bon mestre”. I les seves paraules, l’oralitat, la gestualitat, el carisma, l’empatia, el lideratge, la comunicació…

Per això, a l’hora de plantejar aspectes formatius del professorat, tant de formació inicial com continuada, les habilitats i estratègies comunicatives són claus per a aquest mestre que pot arribar a fer una bona escola fins i tot sota un arbre. I, per això, també, l’Oratòria –la bona comunicació del discurs, del text- i la Pragmàtica –una disciplina que aporta una nova perspectiva d’anàlisi del text que subratlla la importància del context per poder captar el seu significat ple- han de ser els punts de partida per a la formació comunicativa del docent. De la pràctica a l’aula.

Sobre totes aquests qüestions –i més- podeu consultar aquesta presentació que he preparat per a la primera sessió –“La comunicació: llengua i oralitat”- del curs sobre “Estratègies i habilitats comunicatives” que, conjuntament amb el professor Antoni Pérez Portabella, estem impartint a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili dirigit a professorat formador.

(Enllaç: http://www.slideshare.net/JosepBargallo/la-comunicaci-llengua-i-oralitat )

El text és

preparació anàlisi decisió

estructura gènere escenari

canal codi gest

llengua

La llengua és text i discurs, paraula i gest.

Parlar també és mirar, escoltar la paraula i el gest de l’altre. Comunicar i comuncar-se.

La comunicació ha de ser eficaç: el discurs s’ha de transmetre complet. Cal conèixer els mecanismes de la Retòrica, l’Oratòria i la Pragmàtica. Cal posseir habilitats específiques. Cal adoptar estratègies adequades. Des de la consciència i el convenciment que el subjecte és l’alumne.

L’escola és comunicació, és paraula, convenciment, debat, persuasió.

L’escola la fa el mestre.

Posted in: Educació