Fora de joc

Posted on 6 Març 2012

1


Aquests darrers dies he tornat a tenir molt present la figura de Josep Suñol (1898-1936). Dilluns de la setmana passada –a Valls- i aquest proper dissabte –a Sant Joan de les Abadesses-, m’ha tocat presentar l’interessant i documentat assaig biogràfic que Jordi Badia li ha dedicat (Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya), publicat per l’editorial lleidatana Pagès, amb la col·laboració de la Fundació Suñol i la Fundació Esport i Ciutadania.

El cas de Suñol és simptomàtic de molts trets definitoris de la història contemporània del país, de la feblesa de la nostra pròpia memòria històrica i de la facilitat de l’oblit. Josep Suñol, empresari industrial de primera magnitud, promotor de premsa i periodista ell mateix, diputat diverses vegades els anys de la República per Esquerra Republicana de Catalunya i president, en aquell mateix període, de la Federació Catalana de Futbol –primer-, de l’Automòbil Club de Catalunya –després- i del Futbol Club Barcelona –finalment-, va morir afusellat per militars franquistes, a la serra de Guadarrama, l’agost de 1936, en l’inici de la guerra.

Era una personalitat molt coneguda en la Catalunya republicana: el seu diari –La Rambla– era el líder de vendes de la premsa esportiva i la ubicació de la seva redacció, a Canaletes, amb una pissarra al balcó que anunciava els resultats abans que ningú, va originar la celebració de les victòries del Barça en aquell indret. Encara més: el 28 de juny de 1931, en les primeres eleccions de la República, va ser el candidat a Corts més votat a Catalunya, més i tot que els seus companys de llista Francesc Macià i Lluís Companys.

La primera víctima il·lustre catalana de la guerra assassinada fora del país –força abans que Andreu Nin i Carrasco i Formiguera-, el diputat més votat de les primeres eleccions, el propietari del diari esportiu més llegit, el president de clubs del prestigi de l’Automòbil Club i el Barça –que ho era quan va morir-, el mecenes d’activitats polítiques i esportives, l’empresari sòlid…, el polític i periodista republicà, catalanista –decididament sobiranista- i d’esquerres, d’idees clarament avançades… ha estat una de les personalitats de la Catalunya del segle XX més oblidades. Les organitzacions empresarials no l’han reivindicat –i això em sembla ideològicament i nacionalment comprensible, encara avui-, el Col·legi de Periodistes se n’ha fet l’orni –potser perquè ha pesat més, erròniament, la seva faceta d’empresari de premsa que la de periodista-, el RACC no l’ha homenatjat en cap moment  -a ben segur perquè, en això, li ha guanyat el qualificatiu monàrquic-, la mateixa ERC no l’ha situat en la jerarquia de la seva pròpia martirologia –encapçalada, amb tots els mèrits, per Companys- ni de la seva mitologia –amb Macià, Irla i tants d’altres… Només el FC Barcelona, molt tímidament a partir de la segona meitat dels anys 90 –i gràcies a l’empenta dels “Amics de Josep Sunyol”- i una mica més a partir de la presidència de Joan Laporta, i la Fundació Esport i Ciutadania, que n’assumeix els postulats. Suñol, havia escrit, el mateix 1931: “I en aquesta hora de supremes responsabilitats ciutadanes, proclamem ben alt el lema Esport i Ciutadania. Quan diem esport volem dir raça, entusiasme, optimisme, noble lluita de joventut. I quan diem ciutadania, volem dir civilitat, catalanitat, liberalisme, democràcia, generositat, amplis afanys espirituals.”

La memòria de Suñol, que havia nascut el mateix any que Garcia Lorca i va ser assassinat només 12 dies abans que el poeta andalús, ha patit la nostra feblesa com a país i una conjunció d’elements desfavorables: ser empresari i d’esquerres –o ser d’esquerres i empresari, una suma poc assumida per la progressia intel·lectual i absolutament rebutjada pels opinadors del poder-, pertànyer al sobiranisme republicà –no massa còmode per al catalanisme majoritari des de la transició-, morir a l’inici de la guerra –i no formar part, doncs, del gruix de l’exili, amb molta més dedicació per part d’historiadors i escriptors…

A Suñol, doncs, la història li ha xiulat un fora de joc absolutament injust. No endebades era del Barça.

(Publicat a http://diarigran.cat/ el 6 de març de 2012)

Nota: per a més informació sobre la vida i la mort de Josep Suñol, podeu veure un altre post d’aquest mateix blog: “Memòria a Guadarrama d’un President afusellat fa 75 anys”:

https://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/07/memoria-a-guadarrama-dun-president-afusellat-fa-75-anys/