2013: Amaiur a Catalunya?

Posted on 17 gener 2012

0


En una coincidència que va més enllà de l’homofonia, l’Ara i el Gara van entrevistar fa dos diumenges Antoni Batista, amb motiu de la publicació d’Adiós a las armas, el seu darrer llibre sobre Euskadi i tot allò que té a veure amb el que se n’havia dit el conflicte basc. A l’última pregunta del diari barceloní, el periodista, escriptor i professor de la URV donava pistes sobre una qüestió que pot acabar essent significativa en l’evolució més immediata del sobiranisme en el panorama polític català.

L’independentisme basc ha trobat una plataforma unitària (es digui Sortu, Bildu o Amaiur), que, quan ha pogut tornar-se a presentar, ha triomfat en les eleccions municipals i estatals, i ara es planteja repetir l’èxit en les convocatòries previstes per al 2013, tant a les europees com a les del Parlament de Vitòria-Gasteiz. És evident que el seu interès fonamental se centra en aquestes darreres eleccions però, en la seva estratègia, les europees també hi tenen pes i ja hi han començat a treballar. Batista, que coneix de primera mà per on va el moviment abertzale (el compte d’Otegui al twitter, actiu i diguem-ne que oficial, l’esmenta prou sovint com a font de prestigi), apuntava a l’Ara que Amaiur voldria arribar a un acord per formular una candidatura conjunta amb forces independentistes catalanes, un front comú sobiranista que assolís una veu potent a Europa. Però també deixava anar que els abertzales bascos el que volien era fer aquest front amb forces catalanes, així, en plural. Amaiur és un conglomerat de partits i moviments abertzales molt diversos, des d’Eusko Alkartasuna -que té una sòlida tradició de col·laboració pamb ERC al Parlament Europeu, precisament- fins a l’entorn del que havia estat Herri Batasuna -amb una ferma trajectòria, també, d’intercanvis amb la CUP-, i per entremig tots els matisos que calgui, aquí i allà.

Això és el que es planteja Amaiur. Si no és possible -que difícil ho és, almenys a hores d’ara-, optaria per fer una candidatura pròpia. Com a tal -i tenint en compte que l’Estat és circumscripció única europea-, als Països Catalans podríem votar-la, doncs. I recordem, per exemple, aquells 39.692 vots que va aconseguir Herri Batasuna, només a Catalunya, el 1987 -en uns moments en què l’ideal d’independència era realment marginal en el món polític de casa nostra.

No és el més important, ni el més urgent ni el més greu que té la societat catalana damunt la taula en aquests moments, evidentment, ni tampoc el neguit més fragant de tots i cadascun dels nostres partits i grups independentistes, però arribarà un moment en què caldrà resoldre la qüestió. L’any 2013 tampoc no cau tan lluny. I a veure si, després de tants anys, resultarà que, per una vegada, el seguiment del sobiranisme basc acabarà fent més bé que mal al català. De fet, o servirà per aconseguir una plataforma majoritàriament comuna (que superi, sense anul·lar-les, les evidents tradicions diverses, els posicionaments ideològics propis, les estratègies legítimament distintes…, i tanqui les històries personals confrontades) o dividirà encara més les opcions dels votants sobiranistes. I el 13 és, tan sols, l’any abans del 14. Aquí, a Euskal Herria i a Escòcia.

(Publicat a http://diarigran.cat/ el 17 de gener de 2012)