El projecte de Biennal de Castells. Síntesi (2): els antecedents

Posted on 5 gener 2012

1


El Concurs de Castells de Tarragona de 2010 va presentar algunes variants respecte a les edicions anteriors. Des de l’estrena de la remodelació –encara no finalitzada del tot en aquell moment- de la plaça de braus, reconvertida en Tarraco Arena Plaça (TAP), fins a un format amb menys colles -14, per les 18 que s’havien establert des de 1996- i una major repercussió mediàtica –amb especial menció a la retransmissió de Televisió de Catalunya en HD, en directe per Internet i en diferit, però en prime time, però també amb una presència de més mitjans que mai. Si l’experiència fou positiva –en el sentit de la millora de les instal·lacions i una certa major agilitat en la diada castellera-, hi hagué d’altres elements que foren més problemàtics, en especial tota la polèmica sorgida al voltant de la venda d’entrades –tant per ella mateixa com, especialment, per la mala imatge pública que ocasionà.

El Concurs de 2010 fou, també, un excel·lent altaveu internacional per a la candidatura dels castells a la seva catalogació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que s’esdevindria a finals d’any, amb tot el que comporta de projecció –i de responsabilitat- per a una activitat de cultura popular d’arrel tradicional i, a la vegada, un món associatiu en constant expansió quantitativa i qualitativa com és el casteller.

D’una manera o altra, doncs, tothom va entendre que el Concurs de 2010 era, per dir-ho així, de transició, que havia presentat innovacions però que no podia quedar-se aquí. Una contundent resposta a aquesta sensació de transitorieritat la formularen els Xiquets del Serrallo, de manera paral·lela a la mateixa realització del Concurs, en l’extens i interessant document titulat “Tarragona Capital Mundial dels Castells. Proposta dels Xiquets del Serrallo per promocionar la ciutat i potenciar el Concurs de Castells” i datat el setembre de 2011.

El document dels Xiquets del Serrallo, que es feia ressò de la polèmica sorgida al voltant de l’aforament de la TAP i la venda d’entrades, era ja clar en la seva presentació

“Cal ser valents !

El Concurs de Castells i la ciutat de Tarragona es mereixen un espectacle millor, més participatiu.

Volem obrir el Concurs al màxim nombre de colles, multiplicar les possibilitats del públic de disfrutar del millor espectacle casteller del món, convertint el primer cap de setmana d’Octubre en la gran festa dels castells”

i concloïen, també de manera rotunda: “ha arribat el moment de replantejar-nos el model de Concurs que tenim entre mans”.

La seva proposta –ampliació de colles participants en el concurs en base d’establir-hi dues diades, implicació del comerç, la restauració i l’hoteleria de la ciutat…- va ser a grans trets ratificada, mesos després –ja al 2011-, per les altres colles de la ciutat -Xiquets de Tarragona, Jove Xiquets de Tarragona i Castellers de Sant Pere i Sant Pau- i per la mateixa Àrea de Cultura, en un document molt més breu, sintètic, intitulat “CONCURS DE CASTELLS 2012. Document de treball elaborat a partir de la proposta dels Xiquets del Serrallo i consensuat amb les quatre colles locals en una reunió de treball el passat 10 de març”.

Amb aquests antecedents -i després de converses prèvies-, el dia 6 de maig de 2011 la delegada en matèria de Cultura, Medi Ambient, Sostenibilitat i Salut de l’Ajuntament de Tarragona, la consellera Carme Crespo, va dictar un decret en el qual se m’encarregava un “projecte per a l’organització del XXIV Concurs de Castells”, que vaig entendre com un encàrrec que no abastava exclusivament i de manera estricta el XXIV Concurs, sinó que havia de plantejar criteris organitzatius d’un abast més ampli, alguns dels quals -per motius diversos, pressupostaris, temporals o d’organització interna municipal- poden acabar de fer-se efectius amb posetrioritat a la mateixa edició del Concurs. És el que vaig anomenar com a “Biennal de Castells”, és a dir, l’aplicació al Concurs de la pràctica de molts dels grans esdeveniments culturals europeus que es realitzen un cop cada dos anys: el seu component fonamental, essencial i definitori és, precisament, aquest esdeveniment biennal, però no despareixen sobtadament, un cop realitzta, per tornar a reaparèixer dos anys després, sinó que mantenen activitats de manera sostinguda i treballen constantment per a la seva millora, difusió i projecció. És la proposta “Biennal de Casstells. Tarragona, Patrimonis de la Humanitat”.

Posted in: Cultura popular