El projecte de Biennal de Castells. Síntesi (i 4): el Concurs

Posted on 5 gener 2012

3


(La decisió de l’Ajuntament de Tarragona d’aplicar de manera gradual i progressiva l’essència del meu projecte de reformulació del Concurs de Castells a partir del concepte de Biennal no ha de comportar, necessàriament, que tots i cadascun dels seus apartats s’implementin de manera literal o completa, ni que se segueixi un ordre cronològic concret -el que jo segueixo al meu informe- en la seva execució definitiva. Tot i això, crec oportú de donar-ne a conèixer aquesta altra síntesi de les conclusions.

Pel que fa al Concurs en si, l’Ajuntament ha fet pública la seva voluntat que, ja en la convocatòria de 2012, la TAP aculli dues diades, en un mateix cap de setmana: dissabte a la tarda per a 16/18 colles i diumenge al matí per a 12. Les dificultats pressupostàries, amb tot, han comportat que l’Ajuntament s’hagi donat dos mesos, fins a finals de febrer, per anunciar definitivament si la decisió de fer dues diades s’implementa ja enguany o s’ajorna fins al 2014, tot i que ha inisistit que considera prioritari convocar les dues diades a d’altres aspectes)

  • El Concurs de Castells de Tarragona, a partir de la seva XXIV edició, ha de formular un nou model organitzatiu, ha d’inserir-se en uns plantejaments més amplis i ha d’apostar per la seva projecció internacional. Ha de ser encara més atractiu per als castellers, els afeccionats i els mitjans.

  • El Concurs de Castells de Tarragona ha de ser una gran festa del món casteller i una demostració de la implicació de la ciutat amb la cultura -la cultura patrimonial i la cultura festiva, i també l’associativa.

  • El Concurs de Castells de Tarragona, a l’empara de la Biennal, ha de tenir una Direcció i un Consell Tècnic amb un mandat estable i biennal i ha de disposar dels recursos humans i materials suficients

  • L’organització del Concurs, a partir de l’assumpció de la seva Direcció per part de tècnics municipals, ha de vetllar pel manteniment sostingut de tot allò relacionat amb el Concurs més enllà de la convocatòria estricta de cada dos anys

  • En els aspectes estrictament castellers -bases, taula de puntuació…-, la Direcció del Concurs ha d’estar subjecta al dictamen d’un Consell Tècnic, que -com a proposta orientativa- podria estar format per un representant de cadascuna de les colles de la ciutat, un representant de cadascuna de les colles classificades en els cinc primers llocs de l’edició anterior i tres representants de la Coordinadora de Colles Castelleres, a banda d’aquelles altres persones que proposi de nomenar la Direcció (fins a un màxim de cinc).

  • La Biennal ha de treballar conjuntament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Unescocat i Televisió de Catalunya els seus projectes de projecció interna i exterior

  • El Concurs de Castells de Tarragona ha de pretendre arribar a totes les colles castelleres, que han de poder participar-hi en el nombre màxim que sigui possible

  • El Concurs de Castells de Tarragona, celebrat a la TAP, s’ha d’efectuar en dues diades, la primera per a 18 colles màxim -del nivell de castells de 8 i de la gamma alta de 7- i la segona per a 12 -les primeres del rànquing segons les previsions de les bases, del nivell de castells de 9 i de 8, en la seva gamma alta

  • El Concurs, a través de la Biennal, ha de conveniar amb el Concurs7 de Torredembarra que aquest esdevingui una diada prèvia, destinada, com a màxim, a les 16 primeres colles del rànquing que no puguin accedir a les dues diades de Tarragona -és a dir del nivell de 7, en les seves gammes bàsica i alta

  • La Biennal pot sondejar els municipis amb colles del nivell de 6 -i aquestes mateixes colles- per si creu convenient d’organitzar una quarta diada, prèvia a totes, destinada a les colles d’aquest nivell

  • El Concurs de Castells, a través del seu Consell Tècnic, ha d’assumir el Protocol per a l’establiment de la Taula de Puntuacions acordat pel Consell Assessor, promoure un rànquing únic i, en tot cas, mantenir l’Índex fins ara utilitzat, a banda de debatre totes aquelles mesures que millorin l’estructuració de les diades i facilitin les construccions de les colles

  • El Concurs ha d’efectuar una única classificació final, resultat de les actuacions de totes les colles en les diades que el conformin

  • El Concurs, a través de la Biennal, ha d’atorgar una especial atenció als aspectes organitzatius -que millorin les condicions de la TAP per a les colles i, especialment, el sistema de venda d’entrades- i a la seva projecció mediàtica -tant prèviament com en el seu transcurs

  • La Biennal ha de preveure un conjunt d’activitats paral·leles a les diades del Concurs, amb especial col·laboració del teixit associatiu, comercial, hoteler i de restauració de la ciutat

  • El Concurs ha de preveure un acte específic de lliurament de premis

UN CONCURS PER A TOT EL MÓN CASTELLER

L’element que ha generat més interès, a hores d’ara, és -per raons òbvies- el del nombre de diades del Concurs i el nombre de colles que hi podrien participar. Per això, potser és bo que n’ampliï una mica la síntesi.

Des del 1996, mentre el fet casteller ha vist augmentar de manera considerable el nombre de colles, el Concurs ha disminuït el nombre de les que hi convida. Això no s’adequa a la voluntat que el Concurs esdevingui la gran festa del castells. Per a ser-ho, ha de ser el més participatiu possible. Cal obrir el Concurs a tot el món casteller, però, també, mantenir la decisió de dotar-lo de major agilitat -i, per tant, de tenir un nombre limitat i, en el fons, reduït, de colles a plaça. L’opció a prendre ha de ser la que proposen els documents dels Xiquets del Serrallo i de les quatre colles de la ciutat: fer el Concurs en més d’una diada.

El Concurs de Castells de Tarragona, així, s’establiria en dues diades: una primera per a 18 colles màxim i una segona per a 12. La segona estaria reservada a les colles millor situades en el rànquing previ. La primera caldria plantejar-la per a les 16/18 següents, és a dir, de la 13ena a la 28/30ena.

El sistema d’ordre d’actuació, tipus d’actuació i rondes seria el mateix, com també seria idèntic el sistema d’establiment de jurats, amb un únic President del Jurat per a ambdues diades.

  • si la darrera diada és reservada exclusivament un màxim de 12 colles, n’augmenta la possibilitat d’agilitat -de fet, la convocatòria de 2010 ja fou reservada a 12 colles, més les dues de la ciutat que no havien passat el tall corresponent

  • caldrà establir una única taula classificatòria conjunta de les dues diades: així es reconeixerà amb justícia i equitat el fet -possible- que una colla -o més- de la primera diada pugui efectuar una millor actuació que una -o més- de la darrera

    Si observem els castells assolits per les colles al llarg de la temporada 2010 i fins al 17 de juliol de 2011, comprovem que:

  • 7 colles havien aixecat, si més no, castells de 9 pisos;

  • 5 altres colles havien aixecat castells de 8 pisos, d’entre els quals algun de la gamma alta d’aquest nivell (5 de 8 o 2 de 8 amb folre);

  • 8 altres colles havien aixecat castells de 8 pisos, si més no el 4 de 8;

  • 14 altres colles havien aixecat, si més no, tres castells de la gamma alta de 7 pisos (5 de 7, 2 de 7, 3 de 7 aixecat per sota, 4 de 7 amb l’agulla o 3 de 7 amb l’agulla);

  • 2 altres colles havien aixecat -un o dos- castells de la gamma alta de 7 pisos;

  • 10 altres colles havien aixecat castells de set pisos;

  • i 11 altres colles, finalment, havien aixecat castells de sis pisos.

Si el proper Concurs es fes -com a exemple- amb aqueste dades a la mà, tindríem que:

  • la darrera diada seria oberta a les 7 colles de 9 i a les 5 de 8 de gamma alta, que fan un total de 12;

  • la primera diada seria oberta a les següents 16/18 millors classificades segons el rànquing i la metodologia acceptats per les bases, que sortirien de les 8 colles de 8 i de les 14 amb un mínim de tres castells de la gamma alta de 7 -a banda de la reserva municipal d’invitació a les colles de la ciutat en el cas que alguna d’elles no assolís aquests mínims.

Ja tindríem, així, la configuració de les dues diades -i és evident que, partint de la constatació que és altament possible que no totes les colles acceptessin la inivtació a participar en el Concurs, caldria fer-hi els reajustos necessaris, mantenint sempre, això sí, el nombre de participants en cada diada.

Malgrat tot, però, encara no totes les colles que volguessin podrien participar en la convocatòria del Concurs de Tarragona. Per tal de solventar-ho, el lligam conveniat entre el Concurs de Tarragona i el Concurs7 de Torredembarra és la millor opció. Es respecta la continuïtat de la convocatòria torrenca -que es mantindria autònoma en la seva orgnaització- a la vegada que es consolidaria la participació del món casteller en la Biennal tarragonina. Tot i això, restarien fora del procés una desena de colles, les del nivell de 6: a partir de la Biennal, també, s’obriria el camí perquè algun altre municipi o alguna colla promogués una convocatòria reservada per a aquest nivell, de manera estable o de manera itinerant, també amb un lligam estable amb el Concurs de Tarragona.

Aquest plantejament permetria arribar a establir quatre diades amb aquests respectius nivells de castells:

  • una primera diada fora de Tarragona, itinerant, reservada a les colles de 6;

  • una segona diada fora de Tarragona, el Concurs7 de Torredembarra, reservada a les colles de 7 i a colles de la gamma alta de 7, majoritàriament no consolidades en aquest nivell;

  • una primera diada a Tarragona, reservada a les colles de la gama alta de 7 consolidades en aquest nivell i a colles de 8;

  • i la diada final a Tarragona, reservada -si tenim en compte els resultats de la darrera temporada- a colles de la gamma alta de 8 i a les colles de 9.

Tot i que els documents previs -dels Xiquets del Serrallo i el consensuat per totes les colles de la ciutat- proposaven que les dues primeres colles classificades en la primera diada de Tarrragona participessin en la darrera, sembla preferible establir una única classificació comuna, especialment si s’opta perquè es desenvolupin en un únic cap de setmana, dissabte tarda i diumenge matí. Qüestions logístiques, de transport i d’allotjament, però especialment la impossibilitat d’exigir a una mateixa colla una actuació del seu màxim potencial en poques hores, aconsellen de prendre aquesta decisió.

Posted in: Cultura popular